Opinió

A la gàbia, amb el PEN

«El problema rau en què els mitjans són cars de fer i la carn de periodista cada cop és més barata»

| 14/11/2017 a les 22:02h
El 15 de novembre és el Dia de l'Escriptor Perseguit, una jornada constituïda pel PEN Club per sensibilitzar la població sobre fins a quin punt és fràgil la llibertat d'expressió i s'ha de defensar contínuament. Cada any el PEN Català organitza actes per fer visible aquesta realitat. Encara recordo, fa vint anys, quan un grup d'escriptors ens vam tancar en una gàbia dalt de tot de la Rambla per llegir textos de poetes perseguits. Era el primer cop que s'utilitzava aquest reclam i encara ara s'utilitza -aquest any, també. N'informen a la web pencatala.cat.

Deixeu-me fer un salt del món dels escriptors al dels periodistes, que ben sovint són coincidents. Aquests dies hem pogut veure fins a quin punt és complicat fer premsa de manera lliure. Molts han assenyalat professionals amb el dit i no seré jo qui defensaré als qui no tenen cap recança per fer la gara-gara al poder que toqui, però el que realment està podrit és el sistema. Acusar el professional no deixa de ser anecdòtic. Demanar-li actes heroics, tampoc no sempre és possible.

El problema rau en què els mitjans són cars de fer i la carn de periodista cada cop és més barata. N'hi ha a cabassos. Si un es posa en mode Bartleby i diu que "preferiria no fer-ho", el del costat, que té una hipoteca i cinc fills i la iaia malalta, diu que "endavant", i edita la notícia canviant el titular per fer content a l'amo. Tampoc no costa tant. Com no costa suprimir aquella cita, capgirar aquell  destacat, eliminar aquell complement... Sempre ha passat, però mai no ens havíem cregut tant que vivíem en unes societats democràtiques sense que realment ho fossin. I mira que fa temps que, des de dins, molts professionals ens en queixem!

El consol ha estat creure que la premsa digital, nova, menys podrida, era la solució. Ara bé, tampoc és que això sigui xauxa. La publicitat va barateta i es paguen misèries per la feina equivalent en una publicació tradicional. Ja se sap que en aquest capitalisme salvatge, mai prou criticat, les professions s'han precaritzat -totes- i els únics que toquen virolla són els qui es dediquen a les finances i a l'especulació. Mala peça al teler, per construir una societat justa; de fet, per construir res de res.

Quan el periodisme es precaritza no només rep el professional que ha de treballar més hores que un rellotge per arribar a final de mes, sinó que un dels fonaments de la nostra Democràcia fa fallida. Qui controla que les coses es facin com cal? Qui critica? Analitza? Qui alerta dels desajustos? De la corrupció? Si ens hem de refiar de tuiter, anem ben servits. No hi ha eina més tendenciosa.

Els savis que estudien comunicació de masses alerten que estem en una etapa de transició. El model de premsa que havíem conegut abans d'Internet ja no funciona i el nou -estic parlant des del punt de vista empresarial- està per inventar. El que és clar és que els mitjans de comunicació no poden ser substituïts per les xarxes socials. Els han de fer periodistes, però, aleshores, qui paga la festa? Aquesta és la mare dels ous. El que garantiria més fiabilitat és que ho fes el públic, però el model de no pagament s'ha imposat tant que ara és molt difícil de capgirar. Diuen que sí que es perfila un sistema híbrid entre la publicitat i la subscripció. Aquest seria el millor dels casos. El pitjor, ja el coneixem: que les oligarquies polítiques i empresarials dominin la informació i els qui no hi estiguem d'acord ens engarjolem, any rere anys, amb el PEN i fins que la gàbia aguanti.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ada Castells
Escriptora, periodista cultural i professora d'escriptura creativa. Sempre té una nova ficció entre mans que l'ajuda a fugir de la realitat i, quan tot va bé, acaba en novel·la. Les seves prioritats són llegir, escriure i menjar bé, no necessàriament per aquest ordre. A Twitter @AdaCastells
Manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
Albert Segura
01/01/1970
Puigdemont, Junqueras i la resta del Govern poden formar part de les llistes i ser escollits sense problemes | L’assistència als plens dependria de permisos penitenciaris i només perdrien l’acta en cas de ser inhabilitats
01/01/1970
Félix Sanz Roldán donarà explicacions a porta tancada a la comissió de despeses reservades
Moment en què els veterans han tret la bandera estelada | Otto Ozols
01/01/1970
L'ha dut un grup de veterans en l'esdeveniment encapçalat pel president i el primer ministre del país
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Cristina Junyent | 3 comentaris
01/01/1970
El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»