Opinió

A la gàbia, amb el PEN

«El problema rau en què els mitjans són cars de fer i la carn de periodista cada cop és més barata»

| 14/11/2017 a les 22:02h
El 15 de novembre és el Dia de l'Escriptor Perseguit, una jornada constituïda pel PEN Club per sensibilitzar la població sobre fins a quin punt és fràgil la llibertat d'expressió i s'ha de defensar contínuament. Cada any el PEN Català organitza actes per fer visible aquesta realitat. Encara recordo, fa vint anys, quan un grup d'escriptors ens vam tancar en una gàbia dalt de tot de la Rambla per llegir textos de poetes perseguits. Era el primer cop que s'utilitzava aquest reclam i encara ara s'utilitza -aquest any, també. N'informen a la web pencatala.cat.

Deixeu-me fer un salt del món dels escriptors al dels periodistes, que ben sovint són coincidents. Aquests dies hem pogut veure fins a quin punt és complicat fer premsa de manera lliure. Molts han assenyalat professionals amb el dit i no seré jo qui defensaré als qui no tenen cap recança per fer la gara-gara al poder que toqui, però el que realment està podrit és el sistema. Acusar el professional no deixa de ser anecdòtic. Demanar-li actes heroics, tampoc no sempre és possible.


El problema rau en què els mitjans són cars de fer i la carn de periodista cada cop és més barata. N'hi ha a cabassos. Si un es posa en mode Bartleby i diu que "preferiria no fer-ho", el del costat, que té una hipoteca i cinc fills i la iaia malalta, diu que "endavant", i edita la notícia canviant el titular per fer content a l'amo. Tampoc no costa tant. Com no costa suprimir aquella cita, capgirar aquell  destacat, eliminar aquell complement... Sempre ha passat, però mai no ens havíem cregut tant que vivíem en unes societats democràtiques sense que realment ho fossin. I mira que fa temps que, des de dins, molts professionals ens en queixem!

El consol ha estat creure que la premsa digital, nova, menys podrida, era la solució. Ara bé, tampoc és que això sigui xauxa. La publicitat va barateta i es paguen misèries per la feina equivalent en una publicació tradicional. Ja se sap que en aquest capitalisme salvatge, mai prou criticat, les professions s'han precaritzat -totes- i els únics que toquen virolla són els qui es dediquen a les finances i a l'especulació. Mala peça al teler, per construir una societat justa; de fet, per construir res de res.

Quan el periodisme es precaritza no només rep el professional que ha de treballar més hores que un rellotge per arribar a final de mes, sinó que un dels fonaments de la nostra Democràcia fa fallida. Qui controla que les coses es facin com cal? Qui critica? Analitza? Qui alerta dels desajustos? De la corrupció? Si ens hem de refiar de tuiter, anem ben servits. No hi ha eina més tendenciosa.

Els savis que estudien comunicació de masses alerten que estem en una etapa de transició. El model de premsa que havíem conegut abans d'Internet ja no funciona i el nou -estic parlant des del punt de vista empresarial- està per inventar. El que és clar és que els mitjans de comunicació no poden ser substituïts per les xarxes socials. Els han de fer periodistes, però, aleshores, qui paga la festa? Aquesta és la mare dels ous. El que garantiria més fiabilitat és que ho fes el públic, però el model de no pagament s'ha imposat tant que ara és molt difícil de capgirar. Diuen que sí que es perfila un sistema híbrid entre la publicitat i la subscripció. Aquest seria el millor dels casos. El pitjor, ja el coneixem: que les oligarquies polítiques i empresarials dominin la informació i els qui no hi estiguem d'acord ens engarjolem, any rere anys, amb el PEN i fins que la gàbia aguanti.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ada Castells
Escriptora, periodista cultural i professora d'escriptura creativa. Sempre té una nova ficció entre mans que l'ajuda a fugir de la realitat i, quan tot va bé, acaba en novel·la. Les seves prioritats són llegir, escriure i menjar bé, no necessàriament per aquest ordre. A Twitter @AdaCastells
Aida Morales | 4 comentaris
01/01/1970
El més probable és que el jutge Pablo Llarena demani, d'entrada, una petició de detenció internacional de l'exdiputada de la CUP | La dirigent anticapitalista defensarà el caràcter polític de l'exili per evitar l'extradició
01/01/1970
L'artista madrileny exposa cartells amb cares pixelades i explicacions sobre els motius dels empresonaments també dels "Jordis" o del dirigent del SAT Andrés Bódalo o els titellaires detinguts el 2016
01/01/1970
PP, PSOE i Cs rebutgen una proposició del PDECat, Podem i ERC per derogar una mesura que va generar polèmica i que el diputat socialista català José Zaragoza s'ha encarregat de justificar
El Govern en ple, la nit del referèndum de l'1-O | Jordi Bedmar / Govern
Oriol March | 8 comentaris
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Bandera de la Confederació Helvètica. | Europa Press
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
La Confederació Helvètica -on hi ha una de les seus de les Nacions Unides- va acollir molts refugiats catalans a la fi de la Guerra Civil | Josep Tarradellas es va endur l'òrgan vital de l'"Avi" a Lausana i el va retornar a Catalunya el 1977
La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Perfil de la que va ser la primera dona fiscal general de l'Estat, que avui ha interrogat Marta Rovira i Marta Pascal | Molt conservadora i antiavortista ferotge, ha estatuna peça de l’engranatge del Partit Popular en el ministeri públic | Es va pronunciar a favor del processament del president Artur Mas
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius