Opinió

A la gàbia, amb el PEN

«El problema rau en què els mitjans són cars de fer i la carn de periodista cada cop és més barata»

| 14/11/2017 a les 22:02h
El 15 de novembre és el Dia de l'Escriptor Perseguit, una jornada constituïda pel PEN Club per sensibilitzar la població sobre fins a quin punt és fràgil la llibertat d'expressió i s'ha de defensar contínuament. Cada any el PEN Català organitza actes per fer visible aquesta realitat. Encara recordo, fa vint anys, quan un grup d'escriptors ens vam tancar en una gàbia dalt de tot de la Rambla per llegir textos de poetes perseguits. Era el primer cop que s'utilitzava aquest reclam i encara ara s'utilitza -aquest any, també. N'informen a la web pencatala.cat.

Deixeu-me fer un salt del món dels escriptors al dels periodistes, que ben sovint són coincidents. Aquests dies hem pogut veure fins a quin punt és complicat fer premsa de manera lliure. Molts han assenyalat professionals amb el dit i no seré jo qui defensaré als qui no tenen cap recança per fer la gara-gara al poder que toqui, però el que realment està podrit és el sistema. Acusar el professional no deixa de ser anecdòtic. Demanar-li actes heroics, tampoc no sempre és possible.

El problema rau en què els mitjans són cars de fer i la carn de periodista cada cop és més barata. N'hi ha a cabassos. Si un es posa en mode Bartleby i diu que "preferiria no fer-ho", el del costat, que té una hipoteca i cinc fills i la iaia malalta, diu que "endavant", i edita la notícia canviant el titular per fer content a l'amo. Tampoc no costa tant. Com no costa suprimir aquella cita, capgirar aquell  destacat, eliminar aquell complement... Sempre ha passat, però mai no ens havíem cregut tant que vivíem en unes societats democràtiques sense que realment ho fossin. I mira que fa temps que, des de dins, molts professionals ens en queixem!

El consol ha estat creure que la premsa digital, nova, menys podrida, era la solució. Ara bé, tampoc és que això sigui xauxa. La publicitat va barateta i es paguen misèries per la feina equivalent en una publicació tradicional. Ja se sap que en aquest capitalisme salvatge, mai prou criticat, les professions s'han precaritzat -totes- i els únics que toquen virolla són els qui es dediquen a les finances i a l'especulació. Mala peça al teler, per construir una societat justa; de fet, per construir res de res.

Quan el periodisme es precaritza no només rep el professional que ha de treballar més hores que un rellotge per arribar a final de mes, sinó que un dels fonaments de la nostra Democràcia fa fallida. Qui controla que les coses es facin com cal? Qui critica? Analitza? Qui alerta dels desajustos? De la corrupció? Si ens hem de refiar de tuiter, anem ben servits. No hi ha eina més tendenciosa.

Els savis que estudien comunicació de masses alerten que estem en una etapa de transició. El model de premsa que havíem conegut abans d'Internet ja no funciona i el nou -estic parlant des del punt de vista empresarial- està per inventar. El que és clar és que els mitjans de comunicació no poden ser substituïts per les xarxes socials. Els han de fer periodistes, però, aleshores, qui paga la festa? Aquesta és la mare dels ous. El que garantiria més fiabilitat és que ho fes el públic, però el model de no pagament s'ha imposat tant que ara és molt difícil de capgirar. Diuen que sí que es perfila un sistema híbrid entre la publicitat i la subscripció. Aquest seria el millor dels casos. El pitjor, ja el coneixem: que les oligarquies polítiques i empresarials dominin la informació i els qui no hi estiguem d'acord ens engarjolem, any rere anys, amb el PEN i fins que la gàbia aguanti.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ada Castells
Escriptora, periodista cultural i professora d'escriptura creativa. Sempre té una nova ficció entre mans que l'ajuda a fugir de la realitat i, quan tot va bé, acaba en novel·la. Les seves prioritats són llegir, escriure i menjar bé, no necessàriament per aquest ordre. A Twitter @AdaCastells
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La portaveu de la CUP Núria Gibert, davant de la seu de la CUP | Roger Tugas
Roger Tugas | 6 comentaris
01/01/1970
Núria Gibert reclama a Junts per Catalunya i ERC que els punts compartits incloguin un reconeixement de la República proclamada i més concreció en el procés constituent
Jordi Bes
01/01/1970
Ampli dispositiu policial aquest dimecres al matí per desallotjar el segon local ocupat de Gràcia
01/01/1970
L'òrgan es posiciona com ja ho havia fet la Junta Provincial de Barcelona i afirma que no es vulnerava cap dret del denunciant, el PP
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall | 11 comentaris
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"