Opinió

Teoria i pràctica de la «lagrimita» catalana

«Els bàndols són clars: els que justifiquen i legitimen la violència de l’estat espanyol i els que no. No hi ha més»

| 14/11/2017 a les 22:00h
Sóc un professional de l’adoctrinament. Des de que va néixer la meua filla no passa mil·lisegon  que no l’instrueixi. Crec en la pedagogia d’alliçonar des de la placenta. Després d’un mes i mig al planeta ara ja toca començar classes de Sociologia Animal Sideral de la Catalunya Antropològica del Sidral Mineral.

L’altre dia perquè entengués la pluralitat de la societat catalana vam anar a fer un vermut. També va venir el gat perquè està repetint l’assignatura. Com que el minin fuma vam aparcar a la terrassa. A la vora teníem dos homes. Vestits de roba d’aparador jove però que està pensada pels de mitjana edat que creuen que així seran joves. De veu nasal treballada. Fumaven purets nostàlgics. I parlaven de sentiments: “La lagrimita, siempre la lagrimita. A los catalanes les pegan, y... la lagrimita. Los llevan al juzgado y... la lagrimita. Los llevan a prisión y... la lagrimita. Siempre la lagrimita”. La meua filla es va posar a plorar. Lliçó apresa: ara ja sap amb quin tipus de criatures ha de conviure a Catalunya.


Fins i tot un talp borni amb ulleres de sol des de el seu xalet de l’epicentre de la terra veuria lluminosament que aquest és un país fracturat. Esquerdat, esberlat. La rasa separa dos mons, dos galàxies. Els bàndols són clars: els que justifiquen i legitimen la violència de l’estat espanyol i els que no. No hi ha més. Els que defensen, raonen, argumenten o suavitzen el 155 i els que no. No hi ha més cera que la que crema. Els que creuen que el Govern, els presos polítics són dimonis enforquillats i culpables de tots els mals de Catalunya i de l’assassinat d’Elvis Presley, JFK, Marilyn Monroe i Bambi i els que no.

No hi ha més arengada fresca. Els que fan estudis via ouija certificant des de el més enllà l’adoctrinament dels mitjans de comunicació catalans, l’escola, els hospitals, els clubs de petanca, els abocadors de residus, el plexiglàs, els carquinyolis, l’all i oli... i els que no. No hi ha més bròquil a la verduleria. Els que saliven imaginant un Ulster, un apartheid, un parc temàtic d’indígenes narcotitzats de ratafia ballant sardanes lisèrgiques mentre els hi tiren cacauets liofilitzats des de un trenet turístic i els que no.  Els que diuen que el catalanisme, l’independentisme és un invent opressiu, alienador de la burgesia, dels milionaris, del capitalisme per explotar la immensa població catalana obrera, treballadora, proletària i els que no. Els que asseguren que a Catalunya es persegueix el castellà i no el poden parlar ni els ossets de peluix i els que no. Els que ignoren conscientment que abans, i sota, la Catalunya de ciment franquista hi ha una altra Catalunya i els que no. Els que es pensen que Catalunya va néixer per part natural gràcies a la madrastra Constitució i els que no. Els que viuen a Catalunya com si visquessin a la Polinèsia, o a Vladivostok, i els que no.

Els que diuen que Catalunya és una regió, una porció de pizza, un tall de meló, una comunitat de veïns, o un club de cànnabis. Els que neguen que Catalunya és una nació. Els que repeteixen que els catalans no tenen dret a decidir ni tampoc dret a existir. Els que neguen a Catalunya des de Catalunya. Els que escupen a Catalunya des de Catalunya. Els que menteixen a Catalunya des de Catalunya. Els que es creuen superiors, amos, propietaris, rendistes, senyors de tot el que no han entès ni voldran entendre mai. Els que escriuen les lleis del: jo, sí, però tu, no. Sempre ells, mai nosaltres. Aquesta és la fractura.

El problema, el pollastre està a Catalunya. La rostisseria sempre ha estat aquí. S’ha mentit durant molt temps. S’ha negat la central nuclear de la qüestió. S’ha ocultat. S’ha esbarriat. No s’ha dit la veritat. El futur és dir la veritat. Aquests són els altres catalans. Els que poden arribar a dir amb raons, ciències, sentiments, somriures i paraules de melindro ofegant-se a la xocolata desfeta: “a los catalanes los liquidan... y la lagrimita. Siempre la lagrimita”.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

A veura qui plorarà l'últim
Georgiana, 14/11/2017 a les 22:33
+0
-0
Sr. Canosa, benvingut! El vaig coneixa pels articles publicats al diari el Mon quan era el Singular. Quin plaer llegir-lo de nou.

Molt encertat, l'unilateralitat d'ells ni es questiona, ni es suspèn, ni s'empresona ni es multa, ni es jutga. S'aplaudeix i s'imposa perquè els hi surt dels co..ons!
Faltaron más lagrimitas ....
Anònim, 14/11/2017 a les 23:23
+0
-0
Y los que niegan que Cataluña es mestiza y creen que es una nación homogenea como los Daneses o los Austriacos.

Los que rompen la convivencia saltándose las leyes de todos a la torera.

Los que no respetan los derechos de las minorias

Los que han encontrado en la mentira un modo de vida, como los mil heridos del 1-O

¿Sigo?
Qui te la mentida no plore
Anònim, 14/11/2017 a les 23:44
+0
-0
Ben trobat! Content de llegir els seus articles, plorem perque tenim cor i amb això ens diferenciem.
Lagrimita
Anònim, 15/11/2017 a les 08:32
+0
-0
Pues a Vd. le falta muy poquito para echar una lagrimita, si es que no la he echado ya
No hi ha exactament una Catalunya fracturada
Anònim, 15/11/2017 a les 12:37
+0
-0
El que hi ha és, d'una banda, els catalans.

I, de l'altra, espanyols que viuen a Catalunya.
Graciès
Milukita, 15/11/2017 a les 12:54
+0
-0
Solo para decirle que me encanto su articulo, veo reflejada en sus palabras la realidad...
Lagrimita?
Anònim, 15/11/2017 a les 12:59
+0
-0
Así, así, así gana
Madrid
Comencem a dir les coses pel seu nom
Pallús, 15/11/2017 a les 13:09
+0
-0
A Catalunya no sóm un sol poble.

Ciutadans i PP no són partits amticatalanistes, són partits anticatalans, qui està contra el català és anticatalà, senzillament.

Catalunya ha estat sempre mestissa, els qui rebutgen integrar-s'hi i volen que deixem de ser catalans són colons, si tenen l'òrigen fora, o renegats, si són catalans de varies generacions. Ambdòs blocs sóm mestisssos, cap dels blocs té el patrimoni de la mestissitat.

Uns volem confrontar les postures en urnes, altres volen que els que no pensem com ells anem a la preso.

Uns reclamen respecte a les minories però només volen respecte a les lleis de la seva majoria.

Diuen que la llei és la democràcia però mai han respectat les lleis, perfectamnet constitucionals, aprovades pel Parlament de Catalunya. Ni tan sols la constitució pel que fa referència a cooficialitat o nacionalitat, definició canviada per la RAE el 2010.
y el premio al supremacista del día es para...
Anònim, 15/11/2017 a les 13:15
+0
-0
El autor del comentario "No hi ha exactament una Catalunya fracturada", felicidades chaval.
Pluralisme català.
Anònim, 15/11/2017 a les 17:30
+0
-0
Si li voleu dir CAT fracturada, digueu-li.
España fracturada
Europa fracturada
El planeta fracturat
Pensaments distints dins de cada comunitat.
Gràcies per l'article Francesc.
Lagrimitas
Anònim, 15/11/2017 a les 17:53
+0
-0
Si, cuántas lágrimas hemos derramado los que nacimos en la dictadura y ahora vemos que vuelve a pasos agigantados. A mí sí que me adoctrinaron, me negaron aprender mi lengua paterna y ahora tengo que esforzarme por hablarla sin demasiados fallos...
Me parece muy bien que adoctrines a tu niña desde ya, que sepa quién es y de dónde viene.
Bambi
Agustí d'Aragó, 17/11/2017 a les 18:17
+0
-0
Ningú mata a Bambi. És la seva mare que mor per culpa dels humans
P.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
01/01/1970
La CUP comunica que l'exdiputada prepara a l'estranger l'estratègia de defensa després que El Periódico hagi avançat que es "refugia a Ginebra" i sospesa no tornar
Salutacions feixistes al pas de la manifestació per la carretera de Manresa | Pere Fontanals
Pere Fontanals
01/01/1970
En les seves proclames i discursos reescriuen la història de Raúl Macià i de Jordi Cervantes, els espanyolistes més cèlebres del poble, dient que us és un "pres polític" i que a l'altre el discriminen pel seu patriotisme
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó