Opinió

Autocrítica en campanya?

«No hi haurà millor publicitat de les formacions independentistes que aquella que parteixi del reconeixement dels errors i les febleses del procés»

| 14/11/2017 a les 22:03h
Celebro que hagi començat una certa autocrítica pública entre els dirigents polítics de l'independentisme. Va trencar el gel diumenge la consellera Ponsatí des de Brussel.les, entrevistada al programa Via Lliure, de RAC1. Va continuar dilluns en roda de premsa el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià. I, dimarts, el conseller Comín va admetre, en conversa amb Jordi Basté des de la capital belga, que el trajecte haurà de ser "més llarg" del que s'havia previst. De moment, els missatges d'aquesta autocrítica giren al voltant de dues idees: a) el Govern no estava preparat per aplicar la proclamació de la República; b) el Govern, la majoria parlamentària i las bases del moviment independentista pensaven que la violència de l'estat espanyol no arribaria tan lluny, i per això els màxims responsables institucionals van frenar. Seria bo anar més enllà.

Si no se'n vol dir autocrítica, poseu-li una altra etiqueta. El terme autocrítica té mala premsa: en la tradició de l'esquerra dogmàtica, era un exercici que no feies, sinó que et feien. Diguem-ne, doncs, revisió o valoració. En tot cas, és indispensable aterrar en l'anàlisi racional, distanciada i clarificadora dels fets, si es vol anar a les eleccions amb unes propostes que superin el voluntarisme i el tacticisme, que són els factors dominants del procés fins avui. És indispensable explicar alguns episodis, si es demana que l'elector torni a fer confiança als mateixos que han pres les decisions determinants. Ni les tautologies entusiastes ni les apel·lacions morals a la justícia de la pròpia causa supleixen aquesta mirada més freda.

Revisar el procés exigeix llibertat per fer i per respondre preguntes. No hi ha una altra manera de fer-ho. Sobretot quan hi ha un gran desconcert i una notable confusió entre les bases del sobiranisme, sentiments que no queden tapats per la indignació davant la repressió ni per la solidaritat amb els presos. Per exemple, jo faig aquesta pregunta: per què es va impulsar finalment la DUI si se sabia que no serviria ni per implementar la República ni per protegir els ciutadans davant l'aplicació del 155? Per què no van sortir plegats Puigdemont i Junqueras a explicar que una declaració sense control efectiu del territori i de les institucions no tenia cap sentit?

Alguns pensen que una campanya electoral -i menys aquesta- no és moment per a la sinceritat i afirmen també que, en les propostes dels partits independentistes per a la nova etapa, la ciutadania ja hi sabrà veure les autocrítiques, sense necessitat de fer-les explícites. No ho crec. Al meu parer, no hi haurà millor publicitat de les formacions independentistes que aquella que parteixi del reconeixement dels errors i les febleses del procés. Perquè ara toca rearmar la credibilitat dels gestors de la causa independentista, i això demana molta franquesa. Cal mirar als ulls de la gent i separar el gra de la palla, sense subterfugis. Sense oblidar, tampoc, que Madrid ha fet tot el possible per reduir un afer polític a un afer d'ordre públic i que actua de manera autoritària. Però el nucli dirigent sobiranista ha de revisar diagnòstics i apostes. La independència necessita un altre relat. Toca una correcció argumentada de premisses, paraules i discursos.
 
Òbviament, ni el govern espanyol ni els partits del 155 fan ni faran autocrítica. I haurien de fer-la, perquè suspendre l'autonomia i empresonar un Govern legítim i dirigents d'entitats és un camí de fracàs, que denigra la democràcia espanyola, amb unes conseqüències nefastes que encara no podem veure en la seva totalitat. Dit això, que el sobiranisme es permeti aquesta rectificació no és ingenuïtat, és visió política responsable: només s'avançarà passant per aquesta fase. Ja sé que PP, PSC, C's i els comuns sucaran pa en aquesta autocrítica independentista, ja han començat. És lògic, és previsible. Però una autocrítica feta amb intel·ligència també desactiva moltes crítiques del camp adversari. I atorga seguretat i solidesa a qui la formula, perquè és una mostra de coratge i de compromís.  

La idea de la independència es reforça si s'allibera de tot allò que la simplifica en excés. No veig altra manera de conservar, aprofundir i ampliar el que s'ha aconseguit fins avui.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

100% d'acord
Anònim, 14/11/2017 a les 22:51
+0
-0
100% d'acord. Potser sí que hem volgut còrrer massa. No passa res per fer autocrítica, ans el contrari...ens sortirem enfortits. El 21D cal de nou majoria independentista, per tal de seguir el camí, poc a poc , cap a la llibertat.
Autocritica: seria bo anar més enlla
Anònim, 15/11/2017 a les 00:00
+0
-0
Voste creu, de debo, què en plena campanya electoral, s'ha de entra a fons en el què s'ha fet malament, perquè d'arrerament, voste només vol parlar del què s'ha fet malament. Com a analista politic i escritor de memories i fets politics, sempre li havia sentit a dir què esdeveniments transcendents com és el cas, s'han de analitzar amb perspectiva, i per tan, cal un cert temps.
Ens està dien que és fiqui el debat i la critica de com s'ha gestionat el procés, en plena campanya electoral, voste, no m'ho puc creure, però m'ho crec, es clar qué m'ho crec, sen diu metamorfosis.
Diu qué els Unionistes i sucaran pa, i és cert (ens vol vendre honestedat) i què l'Independentisme és reforçarà; això, en un plaç de 35 dies, voste sap tan bé com jo, què no és cert. Què ens està venent, senyor Marc Alvaro?
Quien lo a visto i quien lo ve!!
L'emperador estava nu.
Anònim, 15/11/2017 a les 08:03
+0
-0
" Per què no van sortir plegats Puigdemont i Junqueras a explicar que una declaració sense control efectiu del territori i de les institucions no tenia cap sentit? " Marc, et fas aquesta pregunta de debó ? Tothom sap la resposta,:perquè qui es mogués una mica dels plantejaments màxims era un traidor botifler, perquè haguès suposat la pèrdua del suport de la CUP al govern, perquè des de aquest mateix diari i els altres de línia ideològica similar els hi hauria caigut la fùria damunt d'ells.

Llegint molts comentaris a nació Digital ja es veu que hi ha gent que de tot cor es veia independent , sense cap problema, sense que Espanya fes res, amb el suport d'Europa, amb la meitat de Catalunya que son els unionistes sense protestar ni sortir al carrer etc, etc... I quan algú com jo posava en dubte aquestes coses ja era -és - titllat de troll, infiltrat i més coses

Debacle al 21D
Anònim, 15/11/2017 a les 09:32
+0
-0
Em temo que perdrem la majoria. El petdegat ja no sap ni qui és, com ho han de saber els votants? I ERC dient que la independencia es impossible (Anna Simó)
Molts es quedaran a casa, no m'estranya. Se sent ferum a rendició.... Però jo no sóc espanyol ni ho seré mai. Crec que per primera vegada votaré CUP. Shame on you!
Seguim
Anònim, 15/11/2017 a les 10:32
+0
-0
No em sento enganyat. Tot un col·lectiu ens vam il·lusionar amb la possibilitat d'assolir la independència. Calia intentar-ho. La realitat ens obliga, ara, a fer un canvi de marxa i reduir la velocitat. Ve pujada i cal treure el pes d'un excés d'idealisme i d'ingenuïtat. Cal convèncer a més gent a apuntar-se al viatge. Aplegar forces. Ens hi va l'aconseguir un país més just. Seguim.
autocrítica vs. responsabilitats
Anònim, 15/11/2017 a les 11:26
+0
-0
Si es vol conservar i enfortir l'objectiu de fer possible la independència a més de l'autocrítca (compro revisió o avaluació) s'han d'assumir responsabilitats.
És difícil confiar en els liders dels partits que han conduit el procés. És dificil confiar en que la guerra partidista, entre els respectius partits, no continuarà marcant l'estrategia política del proper govern.
Per tant els passos haurien de ser, en la meva opinió, autocrítica; reafirmar i fer pedagogia inteligent dels objectius, definir nova estratègia i renovar lideratge i equip. Aquesta renovació pot no ser explicita en el moment de confeccionar les llistes (impacte emocional preservat) però hem de poder-hi veure un futur relleu en breu per encarar el llarg camí caldrà recorre.
Amb tot el meu respecte per tots ells doncs; no dubto de la seva bona fe i que han estat els primers de (injustament) rebre.
Tornem-hi
Anònim, 15/11/2017 a les 11:49
+0
-0
Estic totalment d'acord.
Els sobiranistes han estat valents i han reconegut la impossibilitat de moment d'aconseguir les seves fites.
Jo tambe estic decebut com d'altra gent, pero prefereixo que s'assumeixi la realitat i se'n faci autocritica.
Fa uns quants dies estava emprenyat perque no es volia assumir la realitat. Ara mateix s'assumit i entenc que fer autocritica partidista es difícil i mes en época electoral.
Si l'independentisme torna a fer un relat possibilista molts tornarem a confiar-hi.
Apa!!! A tornar-hi.
SI-S , jo també votaré CUP !!
Anònim, 15/11/2017 a les 11:53
+0
-0
A PDECAT se'ls veia el llautó sempre.
Ara ha estat ERC!
En diuen fer autocritica a haver en enganyifat a la gent!!
Descobrint la sopa d'all
Tip, 15/11/2017 a les 12:41
+0
-0
Ara resulta que el que molts independentistes no lliristes fa anys que sabem i advertim, Lopez Tena, Anna Arquè, Santiago Espot... hem de cansiderar que és un acte honest d'autocrítica quan tot aquest temps, davant dels lògics dubtes d'aquests sectors s'anava dient: està tot previst, les coses s'estan fent bé, tot està lligat però no es pot dir...
Això d'ara no és autocrítica, és una rendició en tota regla que dona ales als repressors, en forma d'agressions al carrer i de desmantellament de la Generalitat, sigilosament, ja ens podem calçar. Quan planteges un desafiament d'aquesta magnitud a un Estat com l'espanyol has de tenir clar que tens moltes possibilitats de guanyar sabent que si perds el teu adversari et deixarà en unes condicions en que et serà impossible tornar a intentar-ho.
Han estat uns irresponsables i uns incompetents i ara hem de votar uns liders amenaçats de passar-se 30 anys a la garjola, amb aquesta amenaça ja veiem quina està sent la seva feina, declaracions diverses aquesta setmana, desactivar l'independentisme des de dins.
Jo tambe ho deia
Anònim, 15/11/2017 a les 12:51
+0
-0
Estic d'acord en fer autocritica, a fons, fins les ultimes, conseqüències però fem-les tots, inclosos aquests comentaristes que ja ho deien, però que s'equivoqueu tant o mes que els ingenus de molts de nosaltres .
Cert, amb la nostra voluntat i la raó que ens pensàvem de tenir, em cregut que el mon es rendiria als nostre peus. Si no hi haguessin tants interessos (i tants venuts) pel mig, així hauria pogut ser.
Si la majoria dels medis espanyols (inclosos els catalans) no es estiguessin penjats de l'imperi "que jamás se pone el sol", amb catalans com la Grisó i el seu equip mes semblant a "El equipo A" que altre cosa. Amb un PSC que si mai s'arriba a mirar-se al mirall, veurà com son els monstres de veritat. Si la Sra. Colau no hagués tingut el suport de les clavegueres i estranys companys de viatge com Franco Rabell, Coscubiela i bla, bla, bla.....
Nosaltres, es clar que em estat uns ingenus. Sempre em cregut que els altres serien demòcrates com nosaltres i efectivament, ara tots plegats ens adonem que no es veritat.
Mirem docs, amb temps i forma, de fer aquesta necessària autocritica i descobrim que els tractes amb Espanya han de ser d'una altre manera i naturalment, amb els d'Europa igualment o encara mes. Amb tot fem-la l'autocrítica i a fons, però com es deia en alguna altre replica, fem-les quan toqui. Després de les eleccions i no ara. per Deu.
Ara autocrítica? Ara vèncer el 21D!
qvic, 15/11/2017 a les 13:37
+0
-0
La meva humil opinió és que un cop has decidit presentar-te a unes eleccions il·legals per aprofitar l’oportunitat de demostrar, a les urnes, que hi ha una majoria de catalans i catalanes per la independència i així fer palès a Espanya, a la UE i al món que hi ha un conflicte polític de primer ordre que cal solucionar negociant i pactant, ara tot l’esforç s’ha de centrar a animar a la gent a anar a votar massivament per la independència, és a dir, als partits que explícitament la recolzen, siguin del color que siguin. Entrar ara a fer autocrítica, a discutir si l’un o l’altre o el de més enllà ho va fer malament, quan és evident per tothom que al davant tenim un mur que cal derruir, pacíficament i democràticament (i el 21D tenim una bona oportunitat), considero que és fer el joc a l’enemic, que ens vol enfrontats i dividits. Si en mig del combat ens posem a discutir si atacar per aquí o per allà o per més enllà, s’ha fet bé o malament, el més probable és que acabem esclafats pel bell mig. Perquè no dubteu que l’enemic s’encarregarà prou de magnificar aquestes diferències, ridiculitzar-les i intentar desmoralitzar a la gent independentista. Això ho veurem també aviat obligant i humiliant als consellers i als jordis a retractar-se i abraçar la CE davant el TS, a canvi de la seva llibertat.
L'enemic comú
qvic, 15/11/2017 a les 14:04
+0
-0
Jo crec que l’estat espanyol i els seus valedors, han donat i donen prou mostres que davant el conflicte català, la seva pretesa democràcia s’ha convertit en autoritarisme i han destrossat l’estat de dret, la separació de poders i la seva pròpia legitimitat constitucional. La lluita s’ha de centrar a agrupar als demòcrates enfront d’aquest estat que s’ha descobert quasi-feixista, siguin independentistes o no. Uns i altres, defensant les seves legítimes idees, tenim un enemic comú.
Escriure en positiu
PreDCat, 15/11/2017 a les 14:34
+0
-0
És evident que si algú vol que es faci "auto"crítica en campanya electoral és que vol "auto"perdre, especialment si és un superespecialista de la política i sap que no hi ha hagut mai una estratègia electoral que passés per l'autocrítica, en tota la història. En comptes d'intentar prendre el pèl i no sortir-se'n ni a mitges, podria començar a dir quins plans tenen ara els que van voler tensar la corda cap a la independència sense cap voluntat de fer-la efectiva. "Mirarem de rebaixar la tensió de seguida" seria una manera de començar. I a escriure en positiu a favor d'una solució alternativa a la república que passi per la rendició.
bad idea
fotli, 15/11/2017 a les 15:32
+0
-0
si la idea es donar-li "carnaza" a l'enemic per que es distraiguin una mica, pot ser acceptable pero molt perillos, tant que ens pot fer mal. Acceptar un risc que no ens dona cap avantatge no serveix per res. temps hi haura per fer autocritica. Ara, l'objectiu es clar i requereix unitat i cap clar devant les embestides dels unionistes uniformitzadors.
Autocrítica o autodestrucció?
un altre , 15/11/2017 a les 17:49
+0
-0
Una cosa és revisar l'estratègia seguida fins ara, per part del Govern i una altra cosa, és fer una impugnació completa al concepte mateix d'independència, que és el que voleu/volen fer alguns.

Després de 7 anys de processisme, tornar amb la cantarella que no som prous, no estavem preparats, no cola....Si voleu viure eternament del "procés" hem sembla correcte, però no vengueu processisme per independentisme.

Per la meva part, votaré CUP, els únics que realment volen continuar lluitant per la llibertat i no per engrunes amb el permís de Madrit.

Òbviament, ni el govern espanyol ni els partits del 155 fan ni faran autocrítica.
qui enganyaaqui, 15/11/2017 a les 19:21
+0
-0
OPERACIÓ D´ESTAT dels MASS MEDIA PER DESANIMAR I QUE DEIXEM D.ANAR A VOTAR.
Autocrítica
Anònim, 15/11/2017 a les 19:51
+0
-0
Estic molt decebuda. Crec que des del moment en què es vol començar un procés independista, s'ha de tenir clar tots els factors des del principi i si no es tenen clars ja no començar. En el cas que s iniciï, en el moment que es detecti indicis de que la situació no es pot controlar s ha d aturar i retirar te a temps abans que empitjori la situació com ha passat. Al final del procés i abans D eleccions no es el moment d autocrítica . I menys demostrar que els partits independentistes estan dividits,aixo no dóna cap mena de seguretat. Divideix i venceràs. Les conseqüències poden sé molt greus. Estem donant vots als opressors. Jo no se si estic preparada per aguantar 4 anys, com a mínim, representada per partits que només vetllen per interessos espanyols i que l únic que volen és finalment gobernar Catalunya i els hi hem posat a la mà.
el nacionalisme...
xavier pol, 15/11/2017 a les 23:09
+0
-0
vingui d'on vingui , aquest cas el català MAI FA AUTOCRITICA....aquest procès ha sigut UN GRAN ENGANY , UN FOC D'ARTIFICIS, i un modus vivendi per molta gent ...per si de cas miri's vostè al mirall i faci tmbé autocritica per les seves opinions !!!
Per el de "El nacionalisme"
Anònim, 18/11/2017 a les 11:52
+0
-0
Autocrítica? Que en feu vosaltres de autocrítica?
No ha sigut cap enganyifa, estaban preparades les estructures d'estat i deurien implementarse per mitjà de la llei de transitorietat. Ningú podia preveure que no hi teníem un estat democràtic al devant, que discutiria políticament els termes O faria propostes engrescadores per què ens quedéssim. Però no, eren uns dèspotes que s'amagaven les vergonyes amb els socis europeus, tots dins el mateix sistema de pomes podrides. I a sobre el Rei, que va acabar de rematar la jugada

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc-Marc Álvaro
Francesc-Marc Álvaro (Vilanova i la Geltrú, 1967). Periodista, escriptor i professor de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. Columnista de La Vanguardia i Serra d'Or, i comentarista a RAC1 i TV3. Autor de diversos llibres, entre els quals Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol i Per què hem guanyat. Premi Nacional de Periodisme 1994.
A Twitter: @fmarcalvaro
www.francescmarcalvaro.com
Julián Sánchez Melgar | Europa Press
01/01/1970
El govern espanyol ha escollit el magistrat del Tribunal Suprem per substituir el difunt José Manuel Maza | Va ser l'impulsor de la doctrina Parot que va tombar el Tribunal Europeu dels Drets Humans
El pessebre de la plaça Sant Jaume d'aquest 2017 | Jordi Bes
Jordi Bes
01/01/1970
La instal·lació, que s'enlaira sobre la plaça, emula un bosc de joncs coronat per 25 personatges
Carles Belda, un dels participants | Arxiu
Esteve Plantada
01/01/1970
Pau Riba, Miquel Gil, "Titot", Quico el Célio i el Noi, Carles Belda, Jaume Arnella i més de 40 músics dels Països Catalans seran al concert que programa aquest divendres el Tradicionàrius
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»