La veu de Nació

L'endemà del 21-D

«Malgrat que hores d'ara l'estratègia antirepressiva és i ha de ser prioritària, centrar-ho tot en aquest camp serà un error a mig termini»

per Arnau Urgell i Vidal, 13 de novembre de 2017 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'independentisme va respondre ràpidament al bon moviment de Rajoy de convocar eleccions al 21 de desembre. Malgrat entendre que els comicis són il·legítims i il·legals, va acceptar concórrer-hi per convertir-los en un plebiscit sobre l'aplicació de l'article 155, la repressió de l'Estat i, sobretot, de la ratificació d'una República proclamada però mai exercida.

L'Estat i el “bloc del 155” tenen una oportunitat d'or –potser definitiva?- per derrotar l'independentisme. Aconseguir una victòria el 21-D: sigui sent la força més votada, sumant més escons o aconseguint que els vots dels partits sobiranistes baixin del 45% deixaria el sobiranisme absolutament tocat.


L'independentisme, per la seva banda, té un autèntic match point el 21-D. Amb vuit consellers i els presidents de les entitats sobiranistes empresonats i la resta del Govern exiliat, només una victòria clara el 21-D pot servir per reprendre el procés que va quedar bloquejat després de la proclamació del 27 d'octubre.

La convocatòria forçada d'eleccions ha provocat que els partits sobiranistes repetissin a contra-rellotge els debats sobre la llista única prèvia a les eleccions del 27 de setembre. En aquesta ocasió, ni hi havia temps material per tal que tirés endavant. La majoria dels actors polítics no la veien clara i, a més, el botó de convocar eleccions –ara en mans de Rajoy- ja no podia ser un element de pressió.

Ara, amb l'escenari molt més clar –el PDECat presentant-se amb Puigdemont i el seu Junts per Catalunya, ERC agrupant un pol socialdemòcrata i la CUP com a pal de paller de l'esquerra independentista i anticapitalista- és el moment de pensar d'una vegada amb l'endemà del 21-D.

Els diversos partits –i també les entitats- han de decidir primer internament com es pot reprendre el procés –si és que volen, clar-, intentar consensuar uns mínims comuns denominadors i, posteriorment, explicar-ho a la base social sobiranista. I és que, malgrat que hores d'ara l'estratègia antirepressiva és i ha de ser prioritària, centrar-ho tot en aquest camp serà un error a mig termini i només servirà per donar la raó moral a l'Estat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació