Opinió

Dones amb veu i vot

«La visualització de les dones són la millor arma de futur de la música catalana, tant per dignitat com per la necessària renovació de l’escena»

| 13/11/2017 a les 22:00h
Les dones de la música al llarg de l’últim segle han estat silenciades en la majoria d’espais públics i privats. Actualment la (r)evolució de les veus femenines s’ha propagat arreu, en tots els àmbits socials i estils musicals, fins a comportar nous posicionaments per a les dones creadores. Abans eren tantes les veus femenines callades com les llengües abolides i avui la societat les garbella i les reemet fins a convertir-les en un referent que cada vegada pren posicions més destacades. Per això ha arribat l’hora de preguntar-se: Qui tem les dones de la música catalana?

En els darrers 100 anys hi ha hagut als Països Catalans més de 1.000 cantants i compositores que han mantingut l’empoderament del gènere. Per això mai com ara les veus femenines de la música catalana havien tingut una repercussió tan gran, tan quantitativament com qualitativament, que les mostra amb una diversitat impensable anys enrere. Aquesta és la columna vertebral de l’exposició gràfica i sonora que la Generalitat de Catalunya presenta al Palau Robert de Barcelona fins al 23 d’abril. Un miler de cançons interpretades per dones mostren un paisatge que parteix de les veus consolidades i dona un especial relleu a les propostes emergents.


L’escena femenina en català s’ha multiplicat per 10 el darrer mig segle, tot i que els projectes liderats per dones tan sols representen un 20%. La dada se situa a mig camí del que es registra als països anglosaxons, i lluny d’una paritat que hauria de ser inqüestionable. Mentre en tota la dècada dels anys seixanta, els discos gravats per veus femenines no va suposar més de 200 referències, actualment només en un any com el 2016 es van registrar fins a 200 discos. Si fa 50 anys es tenia constància de mig centenar de cantants i grups encapçalats per dones, avui dia la xifra supera el miler de projectes femenins, que abasta no només vocalistes sinó també instrumentistes, lletristres o professionals de la indústria musical.

Dones com Victòria dels Àngels han estat pioneres en el panorama musical mundial després de vendre 5 milions de còpies de La Bohème. La cantant barcelonina va rebre un disc de supermegaplatí i va ser considerada la tercera millor soprano de la música enregistrada segons la BBC. La pianista Alícia de Larrocha té l’honor de ser l’artista catalana més guardonada als Grammy, amb 14 nominacions i 4 premis. Així mateix, Lluïsa Casagemas va ser la primera catalana a compondre una òpera, Schiava e Regina, de la qual s’ha trobat la partitura original al cap de 100 anys, o Conxita Garcia és la primera dona catalana que ha arribat a dirigir un gran cor europeu com és la formació coral del Gran Teatre del Liceu.

En l’àmbit de la cançó, el rock o el punk també les dones han canviat el relat de la nostra historia musical. L’escriptora i cantant ocasional Maria Aurèlia Capmany és la responsable del títol definitiu de L’estaca de Lluís Llach, Esther Vallès és la lletrista de Ciutat podrida, dedicada a Cornellà, el tema seminal del punk a Catalunya, o les Germanes Serrano van ser les primers artistes a gravar els èxits internacionals en català. Cal atorgar també el paper de pioneres a Guillermina Motta, primera dona catalana que va gravar un LP; Núria Feliu primera veu femenina que grava un àlbum de jazz a l’Estat i única catalana del prestigiós segell nord-americà Blue Note.

Tot i que durant el boom del "rock català" tan sols hi havia mitja dotzena de veus femenines a grups avui hi ha desenes de bandes pop liderades per dones. S’ha passat de grups com Duble Buble, U-tòpics, Detectors, Bars o la Dharma, a Els Catarres, amb la veu i el contrabaix de Roser Cruells, que ostenten el clip més vist del pop català, Jenifer, amb 3,5 milions de visualitzacions. O a veus del trap i el dancehall com Bad Gyal, la veu de la música en català amb més clics a Youtube el 2016 amb Pai i Indapanden. La visualització de les dones són la millor arma de futur de la música catalana, tant per dignitat com per la necessària renovació de l’escena com a projecció de futur.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Imposicions perilloses
Anònim, 14/11/2017 a les 09:19
+0
-0
Dius: " lluny d’una paritat que hauria de ser inqüestionable."

Si ens creiem acríticament el què es diu ara, aquesta frase sembla que té alguna mica de lògica, però si pensem una mica, és una barbaritat.
Homes i dones no som biològicament iguals. Apart de ser diferents físicament som diferents en gustos i preferències. Qui ho negui és igual que els que negaven l'homosexualitat. Fan el mateix mal a la societat.
Per tant, forçar a una paritat entre federats al futbol (només el 4% dels federats son dones i no augmenta, el què vol dir que ja no és cosa de cultura sinó d'antropologia) és una barbaritat. Forçar a una paritat en els treballadors que van a morir a les mines és una barbaritat, forçar una paritat en mestres escolars (ara el 90% son dones) és una barbaritat. Forçar a que les dones no estudiïn de jutgessa, metgessa o advocada (al voltant del 70% de qui ho estudia son dones) és una barbaritat.

Actualment les dones no tenen cap impediment en tocar música, en ser cantants, en liderar un grup, etc. i per suposat, s'ha de garantir que tant ells com elles no tinguin avantatge pel fer de ser dones o homes. Si resultés que ells o elles tenen més interès en crear un tipus de música, cap problema. Segurament que elles o ells tindran altres activitats on seran majoria. Cadascú fa allò que li plau. Les quotes son imposades pels paranoics que neguen la naturalesa i creuen que hem de ser 50%-50% en tot i contribueixen a la infelicitat de la població.
Torno a repetir la teva barbaritat verbal: "lluny d’una paritat que hauria de ser inqüestionable"
A sobre inqüestionable. La vols imposar i no acceptes crítiques.
Jo diria que son els masclistes que es passen al feminisme sense passar per l'igualitarisme. Es creuen que això de fer favors a les dones només perquè son dones és ser molt feminista.
Paritat
Nitro, 15/11/2017 a les 20:56
+0
-0
A qui ha fet el comentari anterior li recomano ferventment el llibre de la Natza Farré "Curs de feminisme per microones" per entendre la paritat i la seva importància.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Lluís Gendrau
Periodista i director editorial del Grup Enderrock, que publica Enderrock, 440Clàssica&Jazz, EDR-digital setmanal, Sons de la Mediterrània, Jaç i Anuari de la Música. Realitzador del programa Sona9 a Catalunya Ràdio i iCat.cat. A les xarxes: @lluis_gendrau/www.enderrock.cat.
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
Fonts de la negociació assenyalen que l'entesa es tancarà la setmana vinent després que aquest divendres s'hagin reprès les converses entre JxCat, ERC i la CUP | El repartiment de l'àrea de mitjans i el rol del màxim dirigent dels republicans dins de l'executiu, entre els aspectes a tancar amb urgència
01/01/1970
El president del Banc Sabadell demana "professionalitat" al nou ministre d'Economia
01/01/1970
El tècnic català té fins el 5 de març per presentar al·legacions
L'obra amb els presos polítics catalans censurada a Arco | Youtube
Toni Vall | 10 comentaris
01/01/1970
«El millor epíleg per la tirallonga de disbarats -raper a la presó, exposició d'Arco censurada i llibre Fariña segrestat- era sens dubte que Joaquín Reyes disfressat de Puigdemont fos abordat per sis guàrdies civils que el volien detenir. Déu existeix!»
Reunió del consell executiu durant la legislatura passada | ACN
01/01/1970
JxCat i ERC preveuen tornar a l'estadi anterior a l'aplicació del 155, que va suprimir les delegacions catalanes | El front internacional serà un element clau de l'executiu, tot i que Afers Exteriors podria perdre la categoria de conselleria i integrar-se a Presidència
Hospital del Pilar | Adrià Costa
Toni Vall
01/01/1970
«​Quina experiència tan especial la de parlar amb un metge, la de comprendre’l i que et comprengui»
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Vic | Junts per Catalunya
Oriol March | 44 comentaris
01/01/1970
El president a l'exili continuarà a Brussel·les, on disposarà de reconeixement i atribucions polítiques | Jordi Sànchez serà la primera opció alternativa per liderar el Govern, però Turull i Junqueras també figuren com a alternatives
Joan Serra Carné | 8 comentaris
01/01/1970
Els diferents criteris utilitzats per executar o descartar la presó preventiva generen "perplexitat" també entre els experts consultats per NacióDigital, que hi veuen massa marge per a l'"abús poder" | "L'aplicació de la norma pot ser arbitrària i, fins i tot, surrealista", exposa Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC
Marta Sánchez ha encetat un debat sobre l'himne d'Espanya. | Europa Press
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
Tots els intents de lletrejar la Marxa Reial del segle XVIII han fracassat | El constitucionalista Daniel Guerra (Universitat de Sevilla) creu que no és un tema prioritari, però de fer-se, hauria de subratllar el liberalisme i la diversitat
L'obra de Santiago Sierra, censurada | Youtube
Esteve Plantada | 6 comentaris
01/01/1970
En menys de 24 hores s'ha conegut la condemna al raper per les seves lletres, la retirada del mercat d'una novel·la sobre el narcotràfic gallec, i el tancament d'una exposició amb imatges dels presos polítics catalans
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal