Opinió

Tren a l’Espanya del «bullying»

«La idea que el Govern i els parlamentaris ja sabien a que s’exposaven i que ara doncs toca entomar les conseqüències no em val»

| 01/11/2017 a les 22:00h
Catalans parlant de Madrid, la cosa més antiga del món. I cansada, des de Pla que ja hauríem haver deixat de fer-ho, no es pot dir res més. Tants catalans que han quedat enamorats de Villa y Corte. Centenars de catalans entre ahir i avui en direcció a Madrid. No és cap novetat. És comú, habitual i necessari fins i tot. Negocis, turisme, família. El tren. El progrés. Barcelona i Mataró. Cavall de ferro que ara transporta consellers i parlamentaris amb dos destins: Audiència Nacional i Tribunal Supremo. Delinqüents perillosos. Traïdors. Aroma de cas Dreyfuss. Un cop arribat a Madrid-Puerta de Atocha et trobes a uns 2 quilòmetres de l’Audiència Nacional (si vas pel Paseo del Prado que saluda Neptuno, Cibeles i el Monumento a los Caídos) i del Tribunal Supremo, espaiats per la plaça Villa de París. Lamentable coincidència.

Recordo mítings de l’antic líder d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira deia allò de que “diuen que a Madrid no se’ns hi ha perdut res, i és on ho hem perdut tot!”. Infàmia al Reino de España. El PP més rònec que ha engreixat el drac estatal, la maquinària judicial, que com sabem tots els fans de Joc de Trons, ara no hi ha qui ho pari. Són els nens que fan ‘bullying’, abusant del seu poder, i enfonsant la seva autoritat.

Parlem de l’Audiència Nacional, per exemple, ha citat, en un nou rècord del món, el president de la Generalitat (no ha deixat mai de ser-ho, companys periodistes) Carles Puigdemont i els consellers per avui i demà. Parlem de delictes de rebel·lió, sedició i malversació.En paral·lel el Tribunal Supremo ha citat a declarar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i els membres de la Mesa. Cap guionista ho podria escriure millor.

Recorda aquella gran pel·lícula de Fernando Fernán Gómez, El viaje a ninguna parte. On els còmics dels anys cinquanta s’adonaven que havien perdut la guerra contra el cinema. Avui trobem a tota la casta madrilenya d’advocats, magistrats i “superfuncionaris” que creuen que la política es fa des dels despatxos de fusta i olor a puro i brandy. No s’adonen de què han fet. S’han carregat Espanya, ras i curt. I l’independentisme català arriba, amb tota la legitimitat democràtica, en el moment just. Ara que ben corcada deu ser ja.

La idea que el Govern i els parlamentaris ja sabien a què s’exposaven i que ara, doncs, toca entomar les conseqüències, no em val. Tenim una causa justa i davant un sistema judicial que tortura les lleis i que escriu querelles fins a dalt d’LSD. Tenim un tren que no s’atura. Ara bé, avui cal saber que a la República catalana tindrem conciutadans que es manifesten amb banderes d’Espanya i que se senten espanyols. Seduïm amb les xifres i hem de convèncer amb un model social que ha de ser comú. Abandonem les tertúlies de trinxera. Boicotegem la tonteria i units en el fons, i si cal en la forma, sortim a guanyar.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Puigdemont es president
Matilde Ayala, 02/11/2017 a les 05:08
+17
-5
Completament d`acord, Puigdemont es President. No ex-
O que acceptem el que diuen Rajoy i la SSS ??
Mes respecta per els nostres politics i per nosaltres mateixos
I tenim una Republica que espera molt de nosaltres també, no només dels politics. Abans quan tot era tan maco erem nosaltres els macos que haviem fet possible el procés, pero son ells els qui aniran a la presó. Mes respecte, per favor.
Des-Fent República
Anònim, 02/11/2017 a les 08:24
+6
-5
Encara voleu que continuem construint la República a força de llambordes d'odi? Amb xerrameca i “postureo”? De la República res tangible, res a veure ni a tocar, només un acte de fe, un símbol. Com si a hores d'ara, els símbols alimentessin els anhels. Aixó no és el que ens vau prometre. I ara voleu tornar-nos a la casella de sortida? A animar-nos contra un enemic que es creix com més li reconeixem a ell en lloc de fer República? Que no varem passar pàgina divendres passat?

No entenc per què, de cop i volta, s'ha posat en perill el treball d’aquests llargs anys, i per què estem acceptant com submisos unes eleccions que tenen per objectiu retornar al camí de la Constitució, un camí que dilueix les bases de la República. Per què dijous passat les eleccions convocades pel President representaven 155 monedes de plata i les del 21D són millors? Si us plau, deixin de jugar amb els nostres sentiments, deixin de mostrar-se al món com pròfugs si no volen que els tractin com a tal. Sis plau, si no estan d'acord en generar aquest desassossec, mirin al seu voltant i busquin relleu. Si no el troben, deixin-nos viure en harmonia que serà millor que seguir sense aquest reconeixement embrancats en una continua disputa que només es veu alimentada per falses quimeres. Defugiu el 21D si voleu allunyar qualsevol dubte d'implicació amb la República, perquè ara mateix sembla que per vosaltres és més fàcil seguir vivint sota la nòmina de "l'amo opresor" envers la construcció del gran país que fingiu defensar.

Sembla que alguns alimenteu enemics perquè és la forma més fàcil i ràpida de mantenir-nos en el desig. Un desig que a molts els hi aporta l'oportunitat de fer veure que ens defensa a canvi de rebre un bon sou i prestacions, precisament, lliurades desde les estructures de l'enemic.

Ara no es moment de paraules ni victimisme, es moment de fer República. Una República que ens posicioni en una altra realitat, no en una altra ficció.
cierto
Pedro Gómez, 02/11/2017 a les 10:06
+7
-5
Joan, tienes toda la razón, el concepto aplicable a nivel legal, político, mediático y social es el de bullying. Totalmente de acuerdo. La impunidad de los nacionalistas espanñoles en las calles estos días (y de siempre) es una muestra muy clara de esto. Contando con la protección y ayuda de policías de paisano. Los media amparan el acoso y la violencia policial, social y política contra una parte de la población.
No hay protección de las minorías, el nacionalismo supremacista es incompatible con ello.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Foguet
Un català de Barcelona i boig del Twitter. Periodista grafòman. Actualment dircom de @LaXarxa. Militant i vigilant de @Periodistes_org i @grupbarnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a www.joanfoguet.cat i a @joanfoguet.
Puigdemont, amb Junqueras i Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
L'ABaC de Jordi Cruz aconsegueix la tercera estrella Michelin. | Guia Michelin
Sergi Ambudio
01/01/1970
Els restaurants barcelonins Dos Cielos i Disfrutar han obtingut el segon estel | Caelis, el Castell Peralada i Enigma han entrat per primera vegada a la prestigiosa llista d'establiments guardonats
Jordi Bes
01/01/1970
Ampli dispositiu policial aquest dimecres al matí per desallotjar el segon local ocupat de Gràcia
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
José Manuel Maza, fiscal general de l'Estat mort a l'Argentina. | Europa Press
01/01/1970
Cinc claus sobre l'escenari obert després de la mort sobtada de José Manuel Maza, el tercer fiscal general de l'Estat en sis anys designat pel govern del PP
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva