Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

La República que no és

«Tenim una República de mentida, un 155 real, unes eleccions autonòmiques convocades i un, encara no confirmat, govern a l’exili, a Bèlgica»

per Jaume Barberà , 30 d'octubre de 2017 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es considera que 70 diputats de 135 van proclamar la República catalana, divendres passat, dia 27 d’octubre. Jo en tinc els més dubtes, que això sigui així, però no m’entretindré a argumentar-ho, ja que necessitaria infinitament més espai del que tinc. Amb tot, per fer-ho curt, això no es va votar o jo considero que no es va votar:

 “CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”.


Aquesta República catalana, que suposadament s’hauria proclamat, no apareix al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

De moment, i aquí sí que no hi ha suposicions ni interpretacions diverses, aquesta república no controla res, absolutament res. No controla el territori, no controla les fronteres, les duanes, les finances, els impostos, l’espai aeri, res. Ni la seva policia, els Mossos. Res. I no és capaç de fer complir les seves pròpies lleis, ni de defensar ni emparar els perseguits, ni de retirar la bandera d’Espanya del Palau de la Generalitat. Res.


I el que encara és molt pitjor: cap Estat del món l’ha reconeguda. Cap. Aquesta és la realitat per molt que ens faci mal, per molt que ens dolgui i per molt que volguéssim que això no fos així.

L’amic i company Germà Capdevila, director del Consell Editorial de Nació Digital i editor de la revista Esguard, un pota negra gens dubtós, escrivia ahir en aquest mitjà:

«Han passat, passen i passaran moltes coses fora del focus públic, i no podem fer res més que esperar. Hem quedat atrapats enmig d'un teatre que pot esdevenir vodevil»
(…)
Potser hem descobert que l'emperador anava nu i les eleccions del 21-D són una fita inexorable del destí, impossible de defugir si volem salvar els mobles. Potser hi ha un pla ocult i sorprenent que ens deixarà a tots bocabadats. No ho sabem. No ens ho han explicat. De fet, no en sabem res.


T’equivoques, estimat Germà. Un dels grans timoners del procés, Oriol Junqueras, ho sap tot:

Els propers dies haurem de prendre decisions i no sempre seran fàcils d’entendre. (El Punt Avui. 29.10.2017)

Té raó Oriol Junqueras. Molta raó. És molt difícil d’entendre que digui “La proclamació de la República, pel Parlament de Catalunya, és una fita històrica.” (El Punt Avui. 29.10.2017) i que s’accepti sense més que l’Estat hostil del qual formàvem part cessi el cap del Mossos i en nomeni un altre sense cap resistència. O que Carme Forcadell, presidenta del Parlament de la flamant República Catalana, acati que un Estat hostil estranger tanqui la seu de la sobirania del poble català autodeterminat perquè el Parlament “s’ha dissolt”. O que el mascaró de proa cap a Ítaca (sóc molt benèvol aquí), ERC, ja hagi anunciat que “trobarà la manera de participar en el 21-D”, unes eleccions autonòmiques il·legítimes convocades per l’Estat hostil. I el mateix ha fet el PDECat.

El president Puigdemont va voler aturar, el dijous 26, aquest desastre que avui patim. Va estar a punt de convocar eleccions, però se li va dir, des de les seves mateixes files i des de la dels seus socis, “traïdor, botifler i judes”. Alguns, també el van posar de cap per avall,  I, desgraciadament, es va fer enrere. Avui, la fiscalia que tot ho afina ha presentat querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra el Govern i la mesa del Parlament. És a dir, el paquet complert. I demana que se’ls citi i, en cas d’incompareixença, que siguin detinguts immediatament.

La unilateralitat és sempre una irresponsabilitat, sobretot si no es té la força per imposar-la. Una autèntica irresponsabilitat. El martirologi pot satisfer els que han trobat en el procés la seva raó de ser i els que en viuen, però és un engany per a tots els ciutadans que, des de la seva bona fe, han fet costat a aquesta quimera, per molt legítima que sigui.

Ara, gràcies al fanatisme, a una malaltissa addicció al realisme màgic, al menyspreu més absolut a la realitat, al partidisme i al sectarisme, el govern espanyol entrarà fins a les més absolutes de les profunditats del nostre autogovern. Els danys seran irreparables i ens costarà molts anys recuperar-nos-en.

El president del govern d’Espanya, Mariano Rajoy, el principal responsable de la crisi institucional d’Espanya més greu des de la Guerra Civil, aquell que diem que només llegeix el Marca, el del plasma i el de “Luís, sé fuerte”, avui treu pit i és aplaudit. Possiblement, i de moment, ha fet la maniobra més intel·ligent de tota la seva carrera política.

Tenim una República de mentida, un 155 real, unes eleccions autonòmiques convocades i un, encara no confirmat, govern a l’exili, a Bèlgica.

Amb tot el respecte, aquest és el preu que ara paguem per haver estat víctimes d’una sobreexcitació emocional allunyada de forma insultant de la racionalitat. Però el mal que s’ha fet és tan profund que, per molt que s’expliqui, la resposta continua sent la que se m’ha enviat al meu Twitter:
Dimecres, comença, a Barcelona, el XXIII Saló del Manga que, per cert, ja ha venut gairebé totes les entrades i, demà, és la nit del Halloween, la nit del “paga o plora” o, per ser més suau, de la “llaminadura o entremaliadura”.

Cap problema, seguim.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació