Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la veu de nació

​ El dia de les preguntes

«A partir d'ara tot és una qüestió de confiança individual: de decidir quin govern reconeix cadascú i quines ordres obeeix»

per Karma Peiró , 28 d'octubre de 2017 a les 21:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Primer dia de la República catalana. Dia històric per a Catalunya, de ressaca per la celebració d’aquest moment tan esperat. Setmana de muntanya russa, plena de tensions, on les esperes de les compareixences han estat tan transcendentals com el contingut de les declaracions. Tot plegat va culminar ahir divendres amb la proclamació d’independència, i amb l’aplicació de les mesures més directes de l’article 155.

Avui tenim dues legalitats vigents dins del mateix territori. Una part dels catalans se senten sobirans i, l’altre, continuen en una “Espanya més unida que mai”. Carles Puigdemont finalment va complir amb el mandat de les urnes del 27-S; i Mariano Rajoy va prémer l’accelerador amb anul·lacions de competències i l’anunci d’eleccions.


Però què es concreta de la proclamació de la República i com s’apliquen les mesures del 155? L'excepcionalitat dels esdeveniments demanen un repàs de què sabem i no sabem en aquests moments. Sabem que Rajoy va desactivar ahir divendres la República catalana i va convocar eleccions pel 21 de desembre. També que va ordenar el cessament de tot el Govern, a més 140 càrrecs de confiança i del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Això significa que deixen de cobrar el sou, no poden exercir les seves responsabilitats, ni ordenar pagaments o fer contractacions que comportin una despesa. Si dilluns continuen amb les seves funcions estarien cometent un delicte d’usurpació de funcions públiques, que pot suposar d’un a tres anys de presó. 

Segons l'ordenament de Rajoy, el Parlament ha quedat dissolt, s’han tancat les oficines catalanes a l’exterior, i s’han cessat els delegats del govern a Brussel·les i Madrid. Fiscalia presentarà dilluns les querelles per la declaració d’independència, amb el delicte acusatori de rebel·lió. Les funcions de tots els càrrecs destituïts correspondran ara als òrgans que designin des de Madrid. I la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria assumiria el rol de “presidenta” de la Generalitat.


Europa es mira la situació amb preocupació: tant la declaració d’independència, com l’aplicació del 155. El president del Consell Europeu, Donald Tusk - el mateix que reclamava diàleg fa unes setmanes- ahir va demanar respecte per la constitució espanyola. Del mateix costat estan el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker o els presidents d’Alemanya, França o Estats Units. "Això és un afer intern".

D'altra banda, Puigdemont ens ha donat algunes pistes de com pensa resistir el Govern. En el discurs d'aquest dissabte ha deixat clar que només el Parlament pot destituir-lo, que la voluntat “es continuar treballant per complir el mandat democràtic” i que "la millor manera de defensar les conquestes és l'oposició democràtica al 155". La nova República haurà de fer front a l’embat jurídic del govern espanyol, que pel que hem vist fins ara no juga net. 


I qui diu que l'escenari dibuixat per Rajoy s'hagi de seguir? El rol dels treballadors públics serà més decisiu que mai: del posicionament de cada sector dependrà que continuï endavant aquest nou país. Així com de la gent al carrer, que haurà de demostrar la seva força d'una manera més pacífica i cívica que mai. Caldrà doncs aplicar la recepta de Puigdemont en més d'una ocasió: "Paciència, perseverança i perspectiva". A partir d’ara, tot serà una qüestió de confiança individual i de decidir quin govern reconeix cadascú i quines ordres obeeix.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació