Opinió

Economia republicana

«Per assolir la República pròspera que tindrem cal que fem una inversió que passa necessàriament per una operació acordió inicial»

| 27/10/2017 a les 22:01h
Ja és aquí la República. I ara preparem-nos per als primers temps que vénen. Ni en les independències més pactades com la separació de Txèquia i Eslovàquia es van poder evitar turbulències econòmiques. El capital o bé és poruc o cínicament juga a moure posicions especulatives en base a nous escenaris d’incertesa encara que aquest sigui lleu. Per tant, en el nostre cas no serem immunes. Ja ha començat el moviment d’algunes seus d’empreses bàsicament lligades al capitalisme del BOE i amb el mercat majoritari a Espanya. Ja existeix un boicot solapat als productes de consum catalans en els lineals dels supermercats, que la ministra Trujillo ha fet aflorar. Ja es noten indicis de retracció del consum per motius més psicològics que reals. Comptem-hi doncs. La República té un preu.

Però ho podríem enfocar diferent. Per assolir la República pròspera que tindrem i que avalen tots els estudis econòmics seriosos que assenyalen la fortalesa del capital humà i empresarial, cal que fem una inversió. I aquest inversió passa necessàriament per una operació acordió inicial. Un cert aprimament on el capital més especulatiu i espanyolista marxarà i on la pròpia població estalviarà esperant temps millors per fer llavors la despesa. Crec que els dirigents polítics i socials del sobiranisme han d’adaptar el discurs de Churchil per aquest primers temps: “suor i llàgrimes”.

Però encara hi ha més. Hem d’estar disposats a sacrificar-nos de moment perquè amb aquest sacrifici arrosseguem inevitablement l’Estat cap a l’infern. És un fet objectiu que el grau d’obertura de l’economia catalana és molt superior al de l’espanyola. És un fet que la recaptació de l’estat a Catalunya pot arribar a ser el 25% del total de l’Estat i que qualsevol descens d’aquesta ensorra les finances de Madrid. És un fet que som el 30% del consum estatal de molts productes finals en tots els àmbits. I que som clients de moltes empreses de productes intermedis de manera que el president d’Extremadura Guillermo Fernández Vara ha de sortir demanant la fi del boicot a productes catalans perquè els proveïdors són extremenys (per exemple el vidre o el suro del cava). Per tant la crisi catalana es multiplicarà a Espanya amb efectes més greus.

I afegim-hi tres factors més. Primer, Draghi rebaixa a la meitat la compra de deute des del banc central Europeu i es mostra preocupat pel nostre cas. I continua marcant un horitzó d’apujada d’interessos que acabaria d’ensorrar el deute espanyol. Espanya amb una imatge de país més corrupte i amb justícia menys independent de la Unió Europea, amb la caixa de les pensions buida.

Segon, ha fet públic Le Point, Rajoy va aconseguir el suport de Macron al 155 a canvi de sacrificar els interessos de tot el sector transportista de la península. Si la unitat d’Espanya li ha costat tants xecs a compte de les bases econòmiques podeu comptar la fragilitat dels acords i alhora el seu efecte devastador en una economia fràgil.

Tercer, tot i les amenaces i xantatges les grans multinacionals continuen apostant per Barcelona i Catalunya. Informacions recents parlen d’implantació de noves presències de Amazon, Airbnb, WeWork, Antai, CartoDB, Privalia, Scytl, Wallapop.

Resumint doncs. Vindran temps complicats relativament. Però el pes català dins de l’Estat pot fer desestabilitzar aquest i per extensió Europa. Llavors Merkel baixarà del burro.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No, señor Huguet, no.
f b, 27/10/2017 a les 22:11
+20
-38
Señor Huguet: bájese del guindo y no dé falsas esperanzas. La República catalana nace ya arruinada no, lo siguiente. Den gracias al 155.
Aprimament
Juli Loras, 27/10/2017 a les 22:22
+19
-34
Que no s'navien d'acabar les retallades, amb la independència?
Ataremos los perros con longaniza
Anònim, 27/10/2017 a les 23:23
+17
-34
¡¡ Venga ya !!
Com es possible?
Anònim, 28/10/2017 a les 00:17
+15
-24
No anava a servtot millor a la Republica? Aixo no ens el varen dir! Com que ara aixo no marxara i ens haurem d’aguantar?!?
Un que no sap que Salvadó va "torerejar" Puigdemont amb els núemros de la "respublica"
Quin pais!, 28/10/2017 a les 00:56
+15
-25
S'ha filtrat una conversa punxada del sumari preparat per la GC sobre el 1O en el cual Lluís Salvadó reconeix a Junqueras que la República es econòmicament inviable perque, entre d'altres coses, manquen el control de duanes i un banc propi. I parlen de "torejar" una tal Elsa que ve de part de Puigdmeont, per que no doni la culpa a Junqueras d'haver torpedinat la independència:





O sigui que finacerament, els indepes are teniu una NO-RESpública... qui paga mana i a Catalunya fa tres anys que qui paga es Madrid. Però vosaltres a lo vostre, eh.
WTF
Guerrero del Antifaz, 28/10/2017 a les 02:26
+15
-26
Y mi helado de postre?
Un 'pinchazo' telefónico revela que Junqueras sabía que la independencia era "inviable"


Prepotencia Espanyola
Salvador E., 28/10/2017 a les 07:53
+2
-2
Sr. Huguet, jo al contrari dels sota-signants estic d'acord que Catalunya es autosuficient i no necessita Espanya. Tant sols cal comprovar algunes xifres macro-econòmiques per certificar-ho.
Seriem il·lusos si pensem que no caldran sacrificis i que no hi haurà pèrdues pel camí. Es un peatge a pagar per la independència final.
Pierre Nodoyuna militaria a ERC
Jordi M, 28/10/2017 a les 10:05
+0
-0
La R d'ERC fa referència a Espanya. El republicanisme d'ERC es referia a Espanya i espanyolista va continuar sent la R d'ERC fins el tomb independentista (efímer) que va viure el partit de la mà d'Àngel Colom i Pilar Rahola. No així el republicanisme de Francesc Macià, però Francesc Macià era d'un altre partit. Francesc Macià era d'Estat Català. L'apel·lació republicana és espanyolisme més descarat que subliminal i quelcom propi de l'estupidesa congènita d'aquests sabatots, perquè no suma -zero vots pudents- però sí que resta -el record que la gent gran normal i corrent associa amb la paraula "república" és per arrencar a córrer-.
El 9N continua sent el dia més bell de la història de Catalunya... i també el més desaprofitat
Jordi M, 28/10/2017 a les 10:10
+0
-0
Si la vicepresidenta del Govern que va impulsar el 9N ha set inhabilitada per 18 mesos, no s'entendria que l'actual vicepresident no li'n caiguessin força més perquè, al parer d'ERC i Ciutadans, el 9N va ser un butifarrèndum sense cap valor i fins i tot el fiscal de l'estat se'n va anar al cinema mentre que l'1-O ja va ser un referèndum amb tota la legalitat derivada d'unes fantàstiques lleis de desconnexió i estructures d'estat que l'emparaven. Però estigueu tranquils, republicans, que si això succeís, rebreu de mi tanta solidaritat com la que heu mostrat vosaltres en tot moment amb els processats, multats i inhabilitats pel 9N.
Amb E d'Estupidesa
Jordi M, 28/10/2017 a les 10:21
+1
-0
ERC és i probablement quasi sempre ha sigut una calamitat per la nació catalana. No m'estranya gens ni mica, que l'objectiu d'Espanya per avortar l'actual intent sobiranista hagi sigut moure vot de Convergència en direcció a aquests sabatots (i moure vot d'aquests sabatots en direcció a la CUP, quan els sabatots van fer, a contracor, candidatura d'unitat amb Convergència). Cada vegada que Espanya ha assolit aquest objectiu, ha cantat victòria. I ja dic, no m'estranya.
Dir-los sabatots és fer-los un favor
Jordi M, 28/10/2017 a les 10:42
+1
-0
L'independentisme pesseter sempre m'ha semblat miserable. Ni tan sols estic d'acord que fos aquest, l'argument amb el que entrar a Can Zam perquè pensava que a Can Zam ni s'hi havia d'haver anat perquè només faríem que esvalotar l'aviram, activar el NO a la llibertat de Catalunya per reacció. I els fets m'han donat la raó: Can Zam s'ha mobilitat com mai, en contra, per descomptat, mentre que independentistes en castellà només n'hem aconseguit els tres o quatre colons que van apuntar-se a Súmate i ara ja tenen acta de diputat. L'independentisme pesseter és miserable i el món sencer el veu així: mi-se-ra-ble. Tenim el dret a l'autodeterminació només perquè som nació, no perquè volem més llits d'hospital (com podem presentar-nos al món amb raons així, que ens equiparen a la Lega Norte?). Però, damunt, ha acabat resultant que els introductors de l'independentisme "no nacionalista", els campions de l'independentisme pesseter, després ni tan sols saben defensar aquest argumentari que els era central, cabdal, bàsic.
Quanta feina fan aquests trolls!
Anònim, 28/10/2017 a les 11:36
+2
-2
Sr. Huguet, amb la majoria de persones del meu entorn hem comentat els aspectes econòmics de la independència. Tots som conscients de que passarem temps difícils al començament, com és lògic.

El que no diuen tots aquests unionistes, que presenten no-sé-què publicat per una font tan fiable com el Mundo (amb els seus informes falsos de Trias) o El Periódico (The nota to The Mossos), és que quedar-nos a Espanya no era precisament garantia de futur solvent.

Espanya , no és només que tingui un deute descomunal, és que no fa més que incrementar-se. Si no deu més diners encara és perquè s'ha polit 60.000 milions d'estalvis per a les pensions. Les retallades son inevitables. Qui hauria acabat pagant aquest desgavell? Andalusia i Extremadura, que no en tenen ni per a ells? Catalunya hauria haugt d'assumir la part més important de retallades. Però no queda aquí el problema. El problema més gros, és que si Espanya ha acumulat aquest deute formidable, no és perquè s'hagi passat creant riquesa pròpia, indústria, investigació en noves tecnologies...inversions que més endavant donarien fruits i ajudarien a recuperar l'economia....Espanya ha gastat aquests diners de manera imprudent en AVE's, aeroports, autovies etc... que no tenien cap justificació econòmica, perquè no eren viables. Tot per satisfer els intermediaris comissionistes i les empreses de l'IBEX.

També ha gastat en subsidis a Andalusia, Extremadura, Galicia, amb els quals ha comprat la fidelitat de la gent, en comptes de procurar pel creixement real i efectiu d'aquestes CCAA.

Que no s'enganyi ningú: passarem temps difícils com a país independent, si. Però quedar-nos significava comprometre, no uns anys, sinó la generació dels nostres fills a pagar els excessos d'una classe política inepta i mafiosa.

Venen temps difícils, però esperançadors. No ens hem d'espantar, recordem que les grans fites no s'assoleixen en pocs dies. Creiem en el nostre govern i actuem com a republicans. L'estat no pot controlar el que fan milions de ciutadans a diari. Si nosaltrem actuem amb convicció, després arribaran els reconeixements exteriors, no abans.

Visca la República!
Visca Catalunya!
Marc Culer, 28/10/2017 a les 13:17
+1
-1
Gran article, com sempre, Huguet! :)
No con mi territorio y mi patrimonio
Joan Seny, 28/10/2017 a les 15:26
+2
-2
Los separatistas no tienen derecho a decidir sobre el territorio y el patrimonio públicos. Tan sencillo como eso
Aquest hivern fem que ningú passi fred !! Siguem solidaris i organitzats .
Anònim, 28/10/2017 a les 15:43
+2
-2
Per fi s'ha acabat el procés! A partir d'ara Defensarem La República!!!! I si tots sabiem que seria una lluita també econòmica. Ens volen vendre el relat que tot s'ha acabat , no tenen cap més opció. NI UN PAS ENRERA!!!!
Engaño y Ruina
Anònim, 28/10/2017 a les 19:57
+0
-0
Ahora resulta que el Sr Higüey nos confirma lo que todos ya sabíamos: 'Ni en les independències més pactades com la separació de Txèquia i Eslovàquia es van poder evitar turbulències econòmiques'. Por qué engañaron entonces al inocente pueblo catalán haciéndole creer justo lo contrario. Gracias que los ciudadanos al fin no serán tan rucs como ustedes y en las próximas elecciones legítimas los enviarán al rincón oscuro del que nunca debían haber salido. Engaño y miseria nos han legado. Quina vergonya!
vamos a contar mentiras
Anònim, 30/10/2017 a les 20:08
+0
-0
Ahora que vamos despacio, (bis)
vamos a contar mentiras, tralará, (bis)
Vamos a contar mentiras.

Por el mar corren las liebres, (bis)
por el monte las sardinas, tralará, (bis)
por el monte las sardinas.

Yo salí de un campamento (bis)
con hambre de tres semanas, tralará, (bis)
con hambre de tres semanas.

Me encontré con un ciruelo (bis)
cargadito de manzanas, tralará, (bis)
cargadito de manzanas.

Empecé a tirarle piedras (bis)
y caían avellanas, tralará, (bis)
y caían avellanas.

Con el ruido de las nueces (bis)
salió el amo del peral, tralará, (bis)
salió el amo del peral.

Chiquillo no tires piedras (bis)
que no es mio el melonar, tralará, (bis)
que no es mio el melonar.

Que es de una foncarralera (bis)
que vive en El Escorial, tralará, (bis)
que vive en El Escorial.
Correlación
Anònim, 30/10/2017 a les 21:26
+0
-0
El independentismo cae, la bolsa sube. Los experimentos con gaseosa

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Huguet
Enginyer i historiador manresà. Va ser diputat des del 1995 al 2004 i conseller de la Generalitat des del 2004 fins al 2010. A Twitter: @Josep_Huguet
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 9 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La Torre Glòries és l'edifici que s'havia ofert per a l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
La capital catalana resulta eliminada a la primera ronda, i Milà i Amsterdam queden com a finalistes | La tensió política ha contribuït decisivament a minvar les possibilitats barcelonines tot i tenir una molt bona puntuació tècnica
01/01/1970
Víctor Duque és el secretari general del polèmic sindicat Unió Federal de Policia (UFP), que ha protagonitzat també diverses polèmiques en relació al procés sobiranista
01/01/1970
L'OAC envia un catàleg de recomanacions a les forces polítiques amb propostes com la protecció dels alertadors
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez