la veu de nació

El procés no és una broma

«Davant una "oferta" que consisteix en anihilar l'autogovern català només queda la República. Assumir-ho és tan necessari com fer-se càrrec dels costos de la transició»

| 26/10/2017 a les 22:05h
Els darrers dies han estat tensos i lletjos a Palau i a les seus d'alguns partits i entitats. Plens de travetes, d'intoxicacions, de canvis de guió i d'improvisacions que no s'hauria de permetre qui, amb una majoria molt justa, un Estat potent decidit a tot, i sense aliats internacionals de pes, vol fer nàixer una república. Tenia una certa lògica que Puigdemont no la proclamés immediatament (segons l'article 4.4 de la llei del referèndum tocava 48 hores d'una oficialització de resultats que es va demorar) i que s'esperés al 10 per evitar fer-ho en calent i veure si s'obria alguna escletxa de diàleg.

Només la por generada pel canvi de seus socials de grans empreses animades pel govern del PP i tenallades per la incertesa, la pressió de la direcció del seu partit i les peticions internacionals van fer que aquell dia -amb un miler de periodistes estrangers acreditats al Parlament- el president es fes enrere i deixés en suspens la declaració d'independència. Sols el crèdit acumulat per Puigdemont al llarg de la legislatura, i especialment en la històrica -i violenta- jornada de l'1-O, va sobreposar-se a la decepció que va generar un discurs sense cor ni terminis.

El president s'ha avesat els darrers dies a les ofertes de diàleg per posar a prova i deixar en evidència l'adversari, en aquest cas el bloc que formen el PP, el PSOE i C's. I fins ara li ha funcionat perquè les grans expectatives creades per alguns mitjans i partits, els que sempre havien reivindicat amb més o menys força la tercera via, s'han desfet com un terròs de sucre. Cap agent internacional s'ha compromès a fons per desbloquejar la situació -si passés Espanya els declararia la guerra diplomàtica- i els grans partits estatals s'han tancat en banda a abordar el conflicte real, que és de sobirania. Només esperen la rendició i la renúncia total de l'independentisme al seu objectiu.

En un moviment agònic, i amb Iñigo Urkullu de mediador -el lehendakari és conscient de fins a quin punt l'aplicació del 155 li complica l'operativa dels acords amb el PP a Madrid i el PSOE a Vitòria-, Puigdemont havia decidit aquest dijous al matí convocar eleccions. La realitat el va superar. ERC -que respectava però no compartia la decisió i anunciava la sortida del Govern després de dies covant mala maror per les filtracions de possibles desercions dels seus consellers-, la CUP, les entitats i una part molt significativa del PDECat -amb alcaldes importants al capdavant i fent evident que la fràgil unitat del partit- esmenava el president. Al carrer aflorava el malestar. I a Madrid, res es movia. El PP no confirmava el fum que aquests dies ha venut el PSOE. Rajoy ha dit que ni parlar-ne de canviar el 155 per unes eleccions autonòmiques.

Així les coses, el president ha tornat sobre els seus passos a preu de veure com un dels seus consellers més antagònics però també més lleial, Santi Vila, presentava la dimissió. Ho ha fet posant de nou pressió a Rajoy i tornant a dur el debat al Parlament, on Junts pel Sí pressiona per mantenir el mandat de l'1-O. Les anades i vingudes han erosionat la confiança entre socis i en el propi president. El pas del temps ha fet que l'independentisme prengui consciència de la realitat: Espanya no es trencarà així com així, i la República s'haurà de defensar als carrers. Aquest és l'únic escenari, el d'una incertesa que cadascú ha de valorar fins a quin punt li és suportable perquè cap independència no pactada -que han estat la immensa majoria- s'ha fet amb totes les estructures d'estat i les garanties a punt. Pot ser que tot plegat sigui, com deia al Parlament Lluís Rabell, una fugida endavant. Però és cert també que, de nou, la tercera via, que ell també representa, s'ha estimbat amb estrèpit.

Per a Rajoy, el PSOE i C's la voluntat dels catalans no compta, les majories al Parlament són tan orientatives com una enquesta qualsevol i no es tracta només de frenar el procés. Es tracta de fer net, de corregir un estat de les autonomies que ha anat massa enllà i que ha permès, amb la perseverança i la voluntat de ser de la gent, construir un marc des del que s'ha desafiat un Estat que no vol fer casar legalitat i legitimitat reconeixent Catalunya com a subjecte polític.

El procés s'ha endurit. L'independentisme és vigilant i la proximitat d'experiències com el pacte de l'Estatut ha fet que, lògicament, molts dels que hi militen desconfiïn de tot. Segurament Puigdemont havia d'intentar esgotar totes les vies de diàleg i demostrar que ell ho ha posat tot de la seva part abans de fer el pas. Però també ha constatat que cada revolt allunya més el momentum posterior a l'1-O i que anar a unes eleccions sota l'amenaça del 155 (encara que no s'apliqui d'entrada), amb presos polítics i les finances intervingudes no és anar-hi amb garanties i en igualtat de condicions. Serien les eleccions de la bronca i del fracàs. De tots, perquè ni el PDECat ni ERC ni la CUP haurien complert els mandats i, a més, el president hauria mercadejat amb el mandat de l'1-O. El PSC no podria mostrar cap avenç en la via federal ni els "comuns", llum al final del túnel del referèndum pactat. L'únic avantatge que tindrien les eleccions per al sobiranisme és que el PP i C's hi arribarien sense temps d'haver posat, amb el 155, la seva urpa sobre l'escola o els mitjans públics.

Rajoy, Sánchez i Rivera no han volgut frenar l'aplicació d'aquest inèdit article de la Constitució encara que Puigdemont convoqui eleccions i no declari la independència perquè, com deia, no l'han activat per aturar res sinó per rebobinar un estat de les autonomies que creuen que se'ls ha escapat de les mans, que ha anat massa enllà. Davant d'una oferta que només consisteix en anihilar l'autogovern català i de la ineficàcia dels dics de contenció i els homes bons, sols queda la República. Assumir aquesta realitat és tan necessari com fer-se càrrec dels costos de la transició.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

si señor
tenerific, 26/10/2017 a les 22:02
+20
-61
que se joda el mundo con tal que Catalunya sea independiente,mentes muy racionales,si señor
I ara?
Fredd, 26/10/2017 a les 22:12
+40
-14
Completament d’acord amb totes les valoracions de l’article, des de Madrid no han entès o no han volgut entendre res, es pensen que l’independentisme està afeblit o que no s’atrevirà al salt al buit que es la DI però és que no han deixat una altra alternativa... acceptant parar el 155 a canvi d’eleccions autonòmiques esquerdaven totalment l’independentisme per totes les costures i segurament de manera potser mortal... ara el tornen a cohesionar i tots endavant cap a la DI...
per cert, parlant de costos de transició, quins poden ser? Seran més cars per CAT que per ESP? O una caiguda de l’Ibex, dispar de la prima de risc, impossibilitat de col.locar deute... seran massa per la hiperendeutada economia espanyola???
DI i ELECCIONS
Anònim, 26/10/2017 a les 23:15
+39
-12
La única sortida digna es la Declaració d'Independencia votada per tots els diputats independentistes (el marró no l'ha d'assumir el President Puigdemont en solitari) i la posterior convocatòria d'eleccions.
Pues lo parece
Anònim, 26/10/2017 a les 23:49
+18
-34
No será una broma, pero se parece mucho.
Endavant amb la República!
Jordi Comasobirana, 27/10/2017 a les 01:02
+37
-15
Coi, els costos de la transició seran pefectament assumibles enfront l'enorme cost q tindria quedar-se dins la caspanya bubònica reialme de corruptes elits franquistes on no hi ha separació de poders ni justícia ni respecte a drets fonamentals.
Avui em temo el pitjor
Anònimus, 27/10/2017 a les 07:46
+2
-8
El sector CIU del Pedecat votant NO a la Repubica, dos a cinc diputats, que es carregarien la majoria absoluta indepe. Seria una traició perque el Parlament NO te dret a votar el que NOS ja vàrem decidir l'1.0. Espero molt equivocar-me. Pero veien la covardia d' en Santi Vila...
NO
Anònim, 27/10/2017 a les 07:54
+8
-24
No señor, quien no lo entiende sois los independentistas: TODOS somos iguales ante la ley y tenemos los mismos DERECHOS y OBLIGACIONES, seguís erre que erre con lo de más democracia, más libertad, y que Cataluña será la leche cuando se independice de España. A estas alturas de la película ya no engañáis a la gente y aquella (gente) que está abducida, deciros que si al final (por el engaño) se consigue la república: NO seréis más libres, NI más democráticos, NI más (así a secas), seguiréis siendo personas como yo o mi vecino, eso sí un poco (bastante) más pobre (tanto económicamente como intelectualmente).

Suerte que la vais a necesitar sea cual sea el resultado de este disparate y engaño (a todos los niveles) en el que habéis y estáis liando a todo el mundo.
Afegitó
Jordi Comasobirana, 27/10/2017 a les 08:15
+19
-5
... I menys costos que tindrà la nova República catalana, entre altres coses, perquè ja no haurem de mantenir un Senat de poltroneros i paràsits.
Que no és una broma?
Kefka, 27/10/2017 a les 08:21
+6
-12
Aleshores no hi ha més remei que considerar-lo una irresponsabilitat, un esperpent, una estafa, etc.
Totalment d'acord
Anònim, 27/10/2017 a les 08:32
+19
-4
Totalment d'acord amb el comentari. Ara, només nosaltres mateixos hem de dirigir el nostre futur. No ho farem tot bé, és clar, però tampoc ho farem tot malament. Plena confiança que ens en sortirem. I a qui no li agradi, les portes del nostre País sempre estaran obertes a tothom que vulgui sortir-ne o entrar-hi.
Es que no es una broma.
Anònim, 27/10/2017 a les 08:50
+8
-10
Pues simplemente es CATxondeo.

Broma???
Anònim, 27/10/2017 a les 09:47
+8
-11
De broma nada. No hay nada mas serio que una actuación de los payasos en el circo
El greu error de l'independentisme....
Anònim, 27/10/2017 a les 12:04
+3
-6
... ha sigut no tindre resposta a aquesta pregunta ¿Com es pot fer efectiva una declaració d'independencia tant internament com exteriorment?. Si no tens control sobre el territori mai seràs independent, i si no et reconeixen com pais independent tampoc.

El control d'un territori nomes s'obte si: a) arribes a un acord amb el que el te, b) el pots fer efectiu per tu mateix, o c) tens ajuda exterior per fer-lo efectiu. De tot això ningú en parlava i nosaltres actualment no tenim cap d'aquestes opcions obertes.

S'ha portat el tema d'una manera molt poc profesional, inclus algú ja tenia redactada una constitució catalana, tothom especulant a futur sense respondre els fets a present.

Els diaris pro-independencia com aquest mai en parlaven de aquestes questions fonamentals, com si això tingués una solució automàtica, per lo tant tenen una responsabilitat dins de l'amateurisme en que s'ha portat el tema.

El culpable no es Puigdemont sino Mas, va convocar unes autonomiques-plebiscitaries, i va guanyar les autonòmiques pero no les plebiscitàries. Aqui ja es tenia que haber vist que no es podia tirar endevant, faltaven vots, simplement.

Y consti que jo soc independentista però no ruc, Catalunya pot ser perfectament independent si consegueix deslliurar-se del poder espanyol i aconseguix reconeixement internacional. S'ha de ser independentista de forma intel.ligent, sense entusiames, els escocesos ho son. Salmond ja va dir que tot això no es podia fer zis-zas, que es tenia que anar cogent a foc lent.
Pues
Anònim, 27/10/2017 a les 16:51
+0
-1
Si no van a la cárcel todos estos golpistas y nazis y si no se pone orden cueste lo que cueste, acabaremos todos los españoles por unirnos a la republica catalana.
Que bien
Anònim, 27/10/2017 a les 19:08
+3
-5
Cómo es posible que periodistas y políticos jueguen con la vida de las personas de esta manera.les devolverán la ruina que para muchas familias va a suponer está idiotez ? que un crío que no conoció la dictadura se crea ciertas cosas vale , pero personas que rebasan la cincuentena, apoyen esto, es que o están transtormados o se benefician de algo, y se aprovechan de la inocencia de la gente.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Co-autor dels llibres 'Començar de nou' i 'I tot això com es paga?' A Twitter: @Ferrancm.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La portaveu de la CUP Núria Gibert, davant de la seu de la CUP | Roger Tugas
Roger Tugas | 6 comentaris
01/01/1970
Núria Gibert reclama a Junts per Catalunya i ERC que els punts compartits incloguin un reconeixement de la República proclamada i més concreció en el procés constituent
Jordi Bes
01/01/1970
Ampli dispositiu policial aquest dimecres al matí per desallotjar el segon local ocupat de Gràcia
01/01/1970
L'òrgan es posiciona com ja ho havia fet la Junta Provincial de Barcelona i afirma que no es vulnerava cap dret del denunciant, el PP
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
Agustí Alcoberro, Gemma Recoder i Linus Puchal, en la presentació del concert del 2 de desembre | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
Els grups tocaran gratuïtament i els recursos nodriran la caixa de resistència, que ja ha pagat 3,05 milions en multes i fiances i encara té 1,5 milions més | Entre els músics del recital del 2 de desembre hi ha Gerard Quintana, Pemi Fortuny, Lluís Gavaldà, Els Catarres, Joan Rovira, Oques Grasses, La Sra Tomasa, Doctor Prats, Itaca Band, Judit Neddermann o Els Amics de les Arts
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall | 11 comentaris
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"