Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

El que ens acabarà salvant

«Contra la ràbia, fermesa; contra l’angoixa, molt d’amor; i contra l’intent de veure’ns callats i vençuts, dignitat, molta dignitat»

per Mariona Isern, 24 d'octubre de 2017 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estem vivint coses que pensàvem que mai tornaríem a viure i que crèiem que formaven part del passat. D’un passat tenebrós, en blanc i negre, i que volíem condemnar. Ara, vivim uns fets que també formen part de la història del nostre país i que marcaran les nostres generacions, i també les futures. Són històries que ens explicaven els nostres avis i besavis i que ens semblaven tan surrealistes com ho semblen les que vivim avui. Tan inversemblants que, a vegades, convé aturar-nos un moment i comptar fins a deu per no pensar que vivim en un altre país i en un altre segle on la democràcia està prohibida.

Han passat tantes coses durant l’últim mes que és difícil explicar-les bé i saber gestionar-les sense que ens afectin com ja ho fan. Al bar, al forn de pa, la gent ja no pregunta quants gols ha fet Messi. La gent, a vegades, ni gosa preguntar. Es miren, ens mirem, i ja ens entenem. La barbàrie, la injustícia i la por (sí, seguim tenint por) no es poden explicar amb paraules i sí, amb fets.


Estem veient com empresonen dos representants de la societat civil que l’únic que han fet és defensar unes idees i com l’estat espanyol pretén carregar-se les institucions catalanes, els mitjans de comunicació i la llibertat d’expressió. Sort n’hi ha que, tal com ha dit el president Mariano Rajoy, no ens han intervingut l’autonomia. Representa que els hem de donar les gràcies per no fer un pas més? Representa que ens hem d’agenollar, hem de demanar perdó i ens hem de callar el que veritablement pensem? No els donarem aquest gust, ni ara ni mai.

Aquesta situació no és només difícil de gestionar pels que tenen un càrrec públicament, que també. Ho és per tothom, per la gent del carrer, com tu i com jo. Tots aquells que s’han manifestat pacíficament durant els últims anys, que no han trencat mai cap paperera i que l’únic que han fet és defensar la seva llibertat i lluitar pels seus somnis. Els seus i els d’aquells que ja no hi són.


La situació social i política que vivim afecta el nostre dia a dia, provoca que no sigui fàcil gestionar les nostres emocions i minora la nostra capacitat de concentració. L’angoixa, la ràbia, la impaciència, la frustració, l’esperança i el cansament són difícils de saber portar quan ens hi estem jugant tantes coses i quan veiem que cada dia que passa ens treuen més drets i més llibertats. Uns drets que ni tan sols hauríem de reivindicar perquè ja haurien de ser nostres.

Estem cansats. Cansats d’una lluita incansable contra un poder i unes institucions que ni ens escolten ni tenen cap intenció de fer-ho però, a la vegada, hem de saber trobar eines per combatre tot el que ens espera i per saber defensar-nos com a poble. Com a la vida, aquí també cal escollir períodes de descans per seguir combatent aquells que ens volen muts. Sense paraula, sense vot i sense poble.


Contra la ràbia, fermesa; contra l’angoixa, molt d’amor; i contra l’intent de veure’ns callats i vençuts, dignitat, molta dignitat.

Potser la meva medicina no serveixi per a tothom però ja fa una setmana que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart estan a la presó de Soto del Real i, de tant em tant, em trobo pensant en ells. Privats de llibertat, dels seus drets, sense saber què serà d’ells i allunyats de la seva família. En moments així, plens d’angoixa i de tensió, penso en els meus, aquells a qui més m’estimo i amb com em sentiria si els perdés i, de cop, agafo forces de no sé on. Una força indestructible, que és l’únic que ens acabarà salvant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Mariona Isern
Sora, 1990. Nascuda a pagès. Escriptora, observadora i amant de la paraula. Encara no sé si crec més en els llibres o en les persones. www.marionaisern.cat. A Twitter: @marionaisern.
07/02/2018

Una societat adormida

01/01/2018

Els propòsits incomplerts

24/10/2017

El que ens acabarà salvant

08/09/2017

Estupidesa o maldat?

18/08/2017

L’ambició i els cabrons

22/07/2017

Deixar-se anar

23/06/2017

La desesperació

10/06/2017

La valentia de Puigdemont

26/05/2017

Un equip, una família

28/04/2017

Els límits de la privacitat

Participació