OPINIÓ

Resistir

«La declaració d'independència de Catalunya no necessita un suport majoritari dins la UE les setmanes i mesos a venir»

per Aleix Sarri, 20 d'octubre de 2017 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Resistiu, el què us diuen des de Madrid s’assembla molt al què ens deien a nosaltres des de Moscou". Els bàltics tenen bona memòria, i això em deia un dels seus eurodiputats aquesta setmana creuant-nos pel passadís. La conversa va ser curta però impactant, era el dia després de la detenció dels Jordis, els primers presoners polítics a la UE en molts anys. Per molts xantatges que es facin és difícil esborrar el dolor d’haver estat un país dominat i l’empatia per als qui encara ho estan.

Les paraules de l’eurodiputat bàltic no són gaire diferents del què ens diuen molts eslovens. Ells també recorden com els va costar esdevenir independents fa 25 anys: "al principi estareu sols, però heu de resistir. Un cop hi ha hagut violència ja no és possible seguir al mateix Estat" ens remarcava fa poc Ivo Vajgl, un eurodiputat eslovè que havia estat unionista abans que Sèrbia utilitzés la violència contra el seu poble. No sabem si reconeixerà la independència, però no passa desapercebut que el parlament d’Eslovènia hagi reconegut el dret d’autodeterminació de Catalunya aquesta mateixa setmana. Atenció també a la biografia del President del país, Borut Pahor, que aquest diumenge pot ser re-elegit de nou.


Una setmana aquesta, en què Espanya ha enviat una carta amenaçadora a Bèlgica després que Charles Michel, primer ministre belga, demanés diàleg i mediació entre Catalunya i Espanya per trobar una solució política al conflicte. Sí, diàleg i mediació! La premsa belga n’ha anat plena, i la notícia ha arribat a molta gent que treballa  a les institucions europees. La sorpresa i indignació també. Mentrestant, a Bulgària l’ambaixada espanyola vetava una conferència de l’autor de còmics Cels Pinol per les seves idees polítiques.

També hi ha hagut Consell Europeu i les reunions preparatòries al seu voltant. Hem pogut veure com un oportunista (entre altres coses) com Silvio Berlusconi criticava Rajoy per la seva gestió del tema català. Macron i Merkel han donat suport públic a Rajoy i aquest ha rebutjat la proposta alemanya d’afegir un punt a l’ordre del dia sobre Catalunya.
Sabent que el seu major enemic és avui la opinió pública internacional, Rajoy i Pedro Sánchez (també de visita a Brussel·les) han minimitzat el contacte amb els periodistes. Amb tot, la roda de premsa posterior a la cimera de caps d’Estat i de govern de la UE ha deixat un detall interessant. Després de que totes les preguntes fossin sobre Catalunya, Rajoy ha dit que TOTS els líders li donaven suport en aquesta qüestió. En canvi, en Donald Tusk, President del Consell Europeu, deia "tots tenim les nostres emocions i les nostres idees sobre el tema, però FORMALMENT no hi ha espai per a intervenir-hi". Un dels dos no diu la veritat, qui deu ser?

Ha estat una setmana agitada, dura. Els grups de whatsapp bullen. Es noten els nervis i el cansament fruit de la tensió acumulada les darreres setmanes. Però és normal, i això no ens ha de fer defallir. Internacionalment res no serà automàtic ni senzill, però les situacions que he descrit més amunt indiquen que tenim moltes més possibilitats de les què voldria admetre l’establishment espanyol. L’aplicació del 155, que forcaria el Parlament a proclamar definitivament la independència, pot ser un error quasi definitiu si fem cas al què diu Allen Buchanan, expert mundial en secessions.


Al contrari que Espanya, que defensa 28 "porteries" a la vegada, la DI de Catalunya no necessita un suport majoritari dins la UE les setmanes i mesos a venir. Catalunya pot "perdre" 27 a 1 en matèria de reconeixements dins la UE i encara sortir-se’n. El reconeixement per part d’un sol Estat UE ja seria una victòria important tenint en compte l’agressivitat i els xantatges de la diplomàcia espanyola, i obligaria a que els Tusk, Merkel i cia forcessin Espanya a seure a la taula de negociació per tal de limitar el caos institucional.

Resistim doncs. A cap líder europeu li agrada l’ús de la forca que va fer l’Estat contra Catalunya l’1-O, i temen que es repeteixi els propers dies i setmanes. Democràcia, diàleg i resistència pacífica: aquesta és la vertadera via catalana, l’esperit del referèndum, la via en què cal resistir i persistir passi el què passi.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals, porto des de 2011 passant mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa al Parlament Europeu des de 2011. D’Europa ho segueixo tot el què puc, però estic especialitzat en governança de l’euro i política monetària i l’any 2014 vaig publicar el llibre La Unió Europea en perill (Pòrtic): una crònica de la crisi de l’euro i dels dos primers rescats de Grècia des d’una perspectiva catalana. A Twitter: @aleixsarri.
Fa 5 dies

Diccionari abreujat de l’espanyolisme

Fa 2 setmanes

Elogi de Twitter

Fa 4 setmanes

Diàleg contra intimidació

Fa 6 setmanes

El cas Puigdemont i l'Europa dels catalans

Fa 10 setmanes

Progrés sense sobirania?

Fa 12 setmanes

El camí cap a la República

Fa 14 setmanes

Caminada (cap) a Estrasburg

Fa 16 setmanes

Ens faran un 155 i el pagarem els catalans

Fa 18 setmanes

Un Bàltic 2018

Fa 20 setmanes

El 155 i el fil roig de l’anticatalanisme

Participació