Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La veu de Nació

Sànchez i Cuixart marquen el camí

«L'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium demostra que l'Estat només acceptarà un acord que equivalgui a rebregar l'1-O i les lleis validades al Parlament»

per Joan Serra Carné , 16 d'octubre de 2017 a les 22:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La prèvia del referèndum va ser un vendaval de mesures judicials. Amb la policia espanyola desplegada a Catalunya i la Fiscalia desbocada per liderar el marcatge al sobiranisme, es van encadenar estampes que remetien a èpoques pretèrites: detencions de càrrecs públics, alcaldes citats a declarar, crides a requisar urnes i paperetes, suspensió d'actes polítics, pressió als Mossos d'Esquadra i advertències als mitjans de comunicació. L'ofensiva de Madrid va omplir els carrers de protestes. El setembre va servir per constatar la renúncia del govern espanyol a encetar una negociació política, entossudit a limitar el conflicte a una transgressió de la legalitat. I, en conseqüència, l'Estat es va situar en una carreró que només admetia una sortida diabòlica: la reacció repressiva. Les estampes de violència policial, propagades a tots els mitjans de comunicació internacionals, van ser el resultat d'una estratègia mal dissenyada.  

L'Estat va ser matusser i no va controlar el relat, dèficits subratllats per la perícia del sobiranisme, capaç de preparar l'1 d'octubre de forma clandestina. Els càlculs fets ara en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució són una mostra de l'intent de Rajoy de pilotar el missatge. La Moncloa, determinada a actuar però també disposada a esgotar terminis, busca carregar-se de raons abans d'intervenir del tot l'autogovern. En les últimes hores ha esmerçat esforços a rebatre les crides al diàleg de Carles Puigdemont -assenyalant els límits del marc constitucional, ben apuntalat per PP, el PSOE i Ciutadans- i ha contemporitzat amb l'anunci de les mesures, a l'espera d'observar dissensions en el sobiranisme. Per a qui és una llosa el calendari? No seria estrany que Rajoy s'hagués formulat aquesta pregunta quan dissenyava l'estratègia, per moltes pressions que també li hagin arribat dels sectors més reaccionaris de la dreta política i mediàtica espanyola.


La política té un tempo i la justícia, un altre. Des que el procés ha fet evident la crisi territorial de l'Estat, els ritmes s'havien compassat. Una confluència productiva. Ara bé, quan la política cedeix el protagonisme a la justícia resulta complicat controlar la lletra petita de totes les decisions. I a Rajoy li poden haver fallat els càlculs. Mentre el requeriment previ a l'aplicació de l'article 155 fa el seu curs, la jutge Carmen Lamela ha pres mesures que alteren l'ecosistema a Catalunya. Per molt que hagi contemporitzat amb la llibertat de Josep Lluís Trapero -ara sense passaport, una mesura més pròpia per aplicar a un delinqüent que al major dels Mossos-, les resolucions preses sobre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart condueixen a una acceleració dels esdeveniments a Catalunya. Amb els presidents de l'ANC i Òmnium a la presó, els carrers es tornaran a omplir. I el Govern haurà de prendre nota d'un empresonament de naturalesa política. 

La sedició era un delicte que formava part de la història negra d'Espanya, quan el franquisme afusellava presidents. De Lluís Companys, homenatjat aquest diumenge en el 77è aniversari del seu assassinat, se n'ha recordat el PP en els últims dies per mostrar la seva cara menys amable. Quan Companys es va sotmetre a un consell de guerra, la separació de poders a l'Estat era una entelèquia. Avui, salvant les distàncies amb la dictadura, els tribunals i el govern espanyol han fet seva la causa contra l'independentisme. És en aquest context que el Govern -fins ara imaginatiu en les situacions límit i conciliador en les formes- ha de decidir si persisteix en les crides al diàleg mentre manté suspesa la declaració d'independència. Entre tanta voluntat de cohesionar Espanya per la via del Codi Penal, sembla haver-hi poc marge per a l'entesa. L'Estat només acceptarà un acord que equivalgui a rebregar l'1 d'octubre i les lleis validades al Parlament.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Joan Serra Carné
Redactor en cap de NacióDigital
Ha estat subcap de Política i cap de Societat al diari Ara, i també ha treballat a El 9 Nou. És autor del llibre Ada, la rebel·lió democràtica i coautor d'El part dels comuns i Tota la veritat sobre Plataforma per Catalunya. També ha escrit els llibres Viure. Jo també tinc càncer i Històries In_dependents. Col·labora en diversos mitjans audiovisuals. A Twitter: @jserracarne.
07/10/2019

Política de cartró pedra

01/10/2019

L'obra inacabada de l'1-O

24/09/2019

Rebel·lió «low cost»

17/09/2019

Pseudoperiodisme

11/09/2019

Més enllà del soroll de la sentència

06/08/2019

La vida és aferrar-se a l'Open Arms

29/07/2019

El govern Colau i el relat de la seguretat

23/07/2019

Sánchez, l'obtús

15/07/2019

Gestionar la desconnexió emocional

02/07/2019

Això serà llarg

Participació