Cotxe obligatori

Una autèntca animalitat, sobretot si tenim en compte quins són els sous que es cobren, i un greuge evident si ho comparem amb les facilitats que tenen, en altres zones del país

per Adam Majó , 16 d'octubre de 2017 a les 11:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan vaig venir a viure a Berga no tenia ni cotxe ni carnet de conduir. Havia sobreviscut feliçment 44 anys a Manresa sense necessitar ni una cosa ni l’altra. Al cap de tres setmanes d’agafar l’autobús de línia habitalment, vaig decidir treure’m el maleït carnet i acceptar el 205 del meu sogre. I és que el bus que uneix Berga amb el Pla de Bages és una indecència. No perquè els vehicles siguin un desastre, no perquè els conductots no siguin uns bons professionals, que ho són, sinó perquè no és acceptable que amb bus triguis gairebé tres vegades més que en cotxe (80 minuts fins al Pierto Rico). Tampoc és normal –ho sento- que els berguedans i berguedans acceptin (acceptem) una situació com aquesta amb tanta resignació.

A Barcelona i l’àrea metropolitana, per exemple, la gent que viu i treballa en aquesta mateixa àrea geogràfica gaudeix d’una excel•lent oferta de transport públic. Tant és així que a les grans ciutats cada vegada hi ha més gent a qui no els cal tenir un cotxe en propietat i que  quan puntualment en necessiten un, el lloguen o comparteixen i llestos.  A la ciutat de la Patum, en canvi, la situació és ben diferent. Apart de la molta gent que ha marxat de la ciutat i de la comarca perquè aquí no hi troben feina, de la resta, dels que s’han quedat, segurament n’hi ha més treballant fora que a la mateixa ciutat. I dels que cada matí es traslladen per anar a pencar, n’hi deu haver uns centenars (comptant estudiants) que ho fan a la capital del Bages o als municipis immediatament enganxats (Sant Fruitós, per exemple). Si quan s’ha abaixat el preu del bus Barcelona-Berga (mitjançant la T10 combinada) i s’han ofert trajectes directes, el nombre d’usuaris ha augmentat considerablement, resulta raonable pensar que el mateix passaria amb el bus que va a Manresa si a les hores més habituals d’entrar a la feina o a classe hi hagués un servei directe o quasi directe (podria parar en algun polígon i a dos o tres punts de la ciutat de destí, per exemple). Fins i tot es podria fer un petit procés participatiu en el qual els potencials usuaris féssim propostes d’horaris i parades. 


Obviament, aquesta idea de fer un bus directe que unís les capitals del Berguedà i el Bages no és ni nova i meva. La Generalitat fa anys que impulsa el servei Express.cat en la qual, en el seu moment, s’hi volia incloure el servei Manresa-Berga. Finalment, però, algú ho va descartar i a ningú va semblar importar-li. Mentrestant, els veïns i veïnes de Berga ens confomem amb haver de mantenir un cotxe per adult que treballa (dos, de mitjana, per família) i en haver de destinar uns milers d’euros l’any a pagar i mantenir automòbils. Una mena d’impost encobert. Una autèntca animalitat, sobretot si tenim en compte quins són els sous que es cobren, i un greuge evident si ho comparem amb les facilitats que tenen, en altres zones del país, per poder viure i treballar sense cotxe.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació