Opinió

Un frontó a Madrid

«Pràcticament tot el govern espanyol està format per opositors. Són un tipus d’alt funcionaris que no estan acostumats a dialogar, cedir o negociar»

| 14/10/2017 a les 22:00h
Resulta difícil històricament pel catalanisme, ja sigui reformista o rupturista, l’entesa amb el Madrid del poder. Davant sempre hi ha un frontó que torna totes les propostes. En els darrers temps aquesta sensació s'ha agreujat.

La política l’han de fer polítics. Persones del món civil, amb una vocació de servei públic, compromesos amb una causa ideològica, social o nacional. Però persones amb tarannà polític. Gent de pacte i d’argumentació. És a dir, el més allunyat de les postures rígides que són pròpies dels alts funcionaris.

Pràcticament tot el govern espanyol en aquests moments està format per opositors. Persones amb capacitat intel·lectual i sobretot amb acreditada memòria. Són un tipus d’alt funcionaris que no estan acostumats a dialogar, cedir o negociar res de res.

Qui gosa, en el dia a dia, discutir amb un advocat de l’Estat en l’exercici de les seves funcions? O amb un Registrador de la Propietat, o un Notari o un inspector d’Hisenda? Si algú o fa ja sap la resposta: “Això és així en virtut de l’article tal, paràgraf qual”. A més afegeixen alguna disposició transitòria... i s’ha acabat la discussió.

Són persones amb preparació, però sense cap experiència en el món laboral fora de l’administració. Persones acostumades a imposar el seu criteri, a manar. Sempre emparats per la feixuga màquina de l’administració. En cas de dubte...apliquen la seva pressuposició de veracitat.

No han conegut l’empresa privada, o l’exercici d,una activitat liberal. No són empresaris o autònoms. No han hagut de sortir mai al carrer per defensar un sou, un contracte o un negoci. No els cal. I per això els falta allò que en diem “cintura política”.

Llavors  podem entendre –no compartir- moltes de les reaccions i respostes que sovint arriben a Catalunya procedents del Madrid polític i del govern central. Intentar una negociació , on totes les parts han de cedir parcialment, amb uns interlocutors que no han estat formats per això, ni en saben ni volen aprendre...és com jugar a pilota contra un frontó. És llençar propostes que et tornen rebotades.

En realitat l’Estat són ells. Els que estan en el govern central i els que controlen les principals àrees de poder espanyol. L’estat funciona amb els criteris, l’organització i els acords d'un grapat d’alts funcionaris –uns milers- que estan situats en els llocs estratègics. A més molts d’ells són família i es coneixen bé.

La promoció d’advocats de l’Estat coneguda com “La Gloriosa”, de l’any 1996 (l’any que José Maria Aznar va aconseguir el poder) de la que forma part el marit de Soraya Saenz de Santamaria, té elements situats en bona part dels ministeris o de la cúpula directiva de grans empreses de l'IBEX-35. Són excompanys, amics, gent preparada i... centralistes declarats.

Intentar negociar, pactar, dialogar... amb persones que no han estat formades per això és molt, molt difícil. Per no dir, com el títol d’aquella pel·lícula, és una missió impossible

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Una analisi
Anònim, 15/10/2017 a les 17:37
+0
-0
molt ben argumentada.
Caldria que els politics que no son alts funcionaris ho tinguessin en compte al demanar "dialeg"!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep Maria Martí Rigau
Periodista i llicenciat en Dret. Li agrada la política i l’esport a més de tocar el piano i viatjar. Ha treballat a Mundo Deportivo, El Correo Catalan, RAC 1, i TV3 entre altres mitjans. 15 anys director i presentador del programa Parlament a TVC. Autor dels llibres El enigma de la Isla de Pascua, Presidents de prop i L’escó invisible. A Twitter @JMMartiRigau.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 9 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
La Torre Glòries és l'edifici que s'havia ofert per a l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Amsterdam és la ciutat escollida per acollir la seu de l'EMA, després d'imposar-se a Milà i Copenhaguen | La tensió política ha contribuït decisivament a minvar les possibilitats barcelonines tot i tenir una molt bona puntuació tècnica
01/01/1970
Víctor Duque és el secretari general del polèmic sindicat Unió Federal de Policia (UFP), que ha protagonitzat també diverses polèmiques en relació al procés sobiranista
01/01/1970
L'OAC envia un catàleg de recomanacions a les forces polítiques amb propostes com la protecció dels alertadors
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez