Opinió

Mai tan difícil

«Ens hem de situar en una altra dimensió. I aquesta dimensió només pot donar-la Rajoy, amb la repressió. Amb el 155»

per Patrícia Gabancho , 12 d'octubre de 2017 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El pitjor és la incertesa. No som on volíem ser. Recapitulem. Hi va haver un canvi de plans sobtat, que és difícil de dir si deixava alternativa. En tot cas, amb les expectatives alçades, les promeses desplegades i els ulls del món al Parlament, el president va fer una declaració d’independència que va sonar a llufa, entre altres coses per l’escandalosa manca de pompa i solemnitat. Ho va dir com si tal cosa. Comprovem, farem. Gràcies, president, però portàvem deu anys esperant aquests paraules.

Immediatament, obediència deguda a Europa. Us faré cas a canvi d’un suport que no hi hauria estat amb una declaració a la brava. I llavors missatge a Rajoy: que entrin els mediadors. Aquest és, en el fons, l'únic element disruptiu: Europa reconeix el problema tot i que aspira a aparcar-lo en una reforma interna.


Segona clau, doncs. El congres dels diputats diu, amb raó, que per canviar la Constitució no calen mediadors. Amb els mediadors es debaten particions, nous referèndums o marcs d’expressió (que han d’incloure un indult generalitzat per represaliats). En el frame autonòmic els mediadors sobren i els terminis es farien tan llargs que el procés llanguiria sense remei. Ens hem de situar en una altra dimensió. I aquesta dimensió només pot donar-la Rajoy, amb la repressió. Amb el 155.

Qualsevol potineig sobre el Govern significa reconèixer el problema i la interlocució. Aquí sí, mediadors (ara mateix semblen ben bé de retirada, cosa que seria una fallada de la Generalitat). Eleccions forçades, restringides, graponejades, el que sigui, donaria la mesura de manca de democràcia. I d’això es tracta- Puigdemont ha de trametre al Senat la declaració, textual i firmada. I esperar.


Mentrestant, el personal ensenya per primera vegada manca de confiança i de trempera. D’acord, una pausa per llepar-se les ferides i després tot endavant com sempre. Ara o mai. Mai ho havíem tingut tan difícil, mai.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació