Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

OPINIÓ

Tolerància a la violència

«Sabem que hi ha molta gent esperant una relliscada per poder desacreditar un moviment sencer. No caiguem en el parany»

per Marc Guinjoan, 9 d'octubre de 2017 a les 22:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A l’espera del que pugui passar aquest dimarts al Parlament de Catalunya, durant la tarda de diumenge i tot el dilluns les xarxes han estat distretes amb les imatges que ens ha deixat la manifestació espanyolista del diumenge al matí al centre de Barcelona. Tot i que els organitzadors, Societat Civil Catalana, van afirmar que no permetrien l’assistència de banderes preconstitucionals a l’acte, el cert és que, un altre cop, les banderes franquistes s’hi van colar, i tant els mitjans internacionals com les xarxes se n’han fet ampli ressò. Probablement l’amenaça d’una organització com SCC –de qui el periodista Jordi Borràs n’ha denunciat les seves connexions amb grupuscles d’extrema dreta a Catalunya– no vaser suficientment creïble.

Amb tot, tenen tota la raó els qui afirmen que les persones amb simbologia feixista, malgrat ser-hi, representen una part petita de la manifestació. Però fins i tot si el caràcter principal de la manifestació era pacífic, els càntics de molts manifestants i els discursos oficials que es van fer ens mostren el convenciment d’aquells que saben que tenen la força de la coacció a les seves mans. Una força que, si és necessari, estan disposats a utilitzar per tal de poder batre el rival.


Per això, no és estrany que avui puguem recollir moltes més imatges de violència (a vegades simbòlica, d’altres física) que en el conjunt de les darreres 7 diades reivindicatives a Catalunya: pedres contra estelades als balcons, agressions a periodistes, a immigrants, insults als Mossos i als Bombers i, en especial, moltes demandes de presó (i alguna cosa més) pels membres del govern català.

Sense que sigui necessari posar-se en el paper de la víctima, des del catalanisme s’ha d’entendre l’existència d’una asimetria tant en la capacitat, com en la voluntat com en la tolerància envers l’ús de la violència entre el bàndol unionista i el sobiranista. Quant a la capacitat, i com es va fer ben palès el passat 1-O, l’estat espanyol (com qualsevol estat) té una gran capacitat per desplegar una força coercitiva –que tanmateix ha de moderar davant l’atenta mirada de la premsa internacional. Quant a la voluntat, les intolerables declaracions de Pablo Casado –en les que amenaçava Puigdemont d’acabar igual que Lluís Companys si proclamava la independència– són uns mostra més de la predisposició del govern espanyol d’utilitzar la força bruta quan calgui.

Finalment, en relació a la tolerància, les dades ens mostren com més del 50% de la població de la resta de l’estat considera que l’actuació de la policia el passat 1 d’octubre va ser adequada. El conflicte amb Catalunya ha fet aflorar aquests dies entre una part important de la població de l’estat un sentiment de ràbia que predisposa a tolerar qualsevol acte de violència que hi hagi hagut (o hagi de venir), per més greu que sigui. Una deshumanització que, per cert, no només va revestida de catalanofòbia sinó que també ha tocat de ple als membres de Podemos.

Venen dies convulsos i de canvis. Els principals actors polítics a Catalunya s’han mostrat molt insistents en la necessitat de no respondre a cap provocació. Sabem però que hi haurà qui buscarà l’enfrontament, i sabem que hi ha molta gent esperant una relliscada per poder desacreditar un moviment sencer. No caiguem en el parany. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació