Tribuna oberta

Dos homes dolents

«Per a alguns mitjans i per als que des de dalt els alimenten, els ferits i apallissats seran els dolents de la pel·lícula»

per Josep Vallverdú , 9 d'octubre de 2017 a les 14:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Anys 1930... “Lo Jaumet de Santa Coloma” era un pobre total, un xic retardat, que venia al poble i feia feines ocasionals a canvi de menjar i dormir a la pallissa; sordejava a causa, deia, d’una pallissa que el seu pare li clavà de petita Santa Coloma de Queralt. Era bonhomiós, angelical, i tothom el tractava bé.

Un dia el Jaumet va voler anar a Lleida i, com que mai tenia un clau a la butxaca, s’enfilà a l’autocar per la porta del darrere i s’ajagué sota els seients. Els vilatans no el van pas denunciar al xofer, i ell, cregut que estava ben amagat, va continuar en aquella incòmoda postura.


Faltaven vint quilòmetres per Lleida i en una parada va pujar al vehicle la parella de la Guàrdia Civil. Van ullar el pobret però no van dir res; van esperar fredament, fins a destí, deixant-lo ajagut i  tremolant.

Quan tots els passatgers havien abandonat l’autocar, el van fer baixar i, sense cap paraula, li van clavar una pluja de violentes nates que el van rebotre per terra. Plorós, atordit i agafant-se el cap amb les mans, es va alçar i, retrocedint unes passes, quequejà :


“- No us... en doneu vergonya... dos homes dolents de pegar a un de bo?”

La frase obeeix a un inspiració. Lo Jaumet entenia que ell no havia fet mal a ningú, ni envaït un habitatge, ni destrossat res, ni robat cap gallina; era un home bo, una persona com tantes. Per què aquells dos desconeguts l’atacaven tan brutalment, sense ni interpel·lar-lo, ells, alts i robustos, armats, i ell desnerit, pobre, desvalgut i home de pau?


He pensat en el Jaumet en veure uns homes armats, apallissant furiosament i repetidament persones que, amb les mans alçades, deien “som gent de pau, som gent de pau”. En alguns moments no sabia ben bé si allò era reportatge o un film de violència.

Per a alguns mitjans i per als que des de dalt els alimenten, els ferits i apallissats seran els dolents de la pel·lícula. Apa, tassa i mitja !

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Josep Vallverdú
Filòleg, escriptor i traductor. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, finalista del Premi Andersen de literatura juvenil, Premi d’Honor de les Lletres Catalans i Doctor Honoris Causa per la UdL. Amb més de 90 llibres editats, el darrer títol és el Bestiolari 2, amb il·lustracions de Manel Cusachs i pròleg de JL Carod-Rovira.
23/11/2020

TV3, volgudament o no

09/11/2020

Negar i renegar

26/10/2020

Que tremola, l'enemic?

28/09/2020

El poder de qualsevol

06/06/2020

Feixisme avui

06/05/2020

Balcons

24/02/2020

​Pensions benemèrites

14/02/2019

Coroneta d'espines

23/10/2018

Gent que escriu (encara)

28/03/2018

La sort que tenim

Participació