Un clam pacífic

«Davant els embats dictatorials de l'estat, difícilment es pot ser neutral»

| 04/10/2017 a les 06:00h
A les 9 del matí de l'1 d'octubre vaig sortir de casa disposat a anar a votar al meu col·legi electoral habitual, el Guillem de Mont-rodon, l'escola on estudia un fill meu. La meva intenció era, en principi, votar amb el nas tapat, com la majoria de vegades que he dipositat la papereta d'ençà que els ciutadans d'aquest país podem votar. Aquesta vegada, el meu vot afirmatiu no volia ser una carta blanca per ressuscitar el pujolisme, continuar privatitzant l'ensenyament i la sanitat, destruir el medi ambient, desnonar els pobres, esclavitzar i humiliar eternament els treballadors, ni perpetuar la corrupció.

Quan vaig arribar al col·legi, em vaig trobar amb una munió d'electors, potser més d'un miler, fent cua i esperant dipositar el seu vot. Allà hi havia observadors suïssos, bascos i quebequesos vinguts especialment a prendre nota del que passava. En aquella hora, els sistemes informàtics estaven col·lapsats. Durant tot el matí, el mateix va succeir a la resta de col·legis electorals de Vic, plens a vessar i amb aglomeracions pacífiques als carrers. No hi havia guàrdies civils ni policies estatals, contràriament a altres col·legis de Barcelona i la metròpoli, on aquests cossos armats carregaven amb porres, gasos lacrimògens i bales de goma contra la gent pacífica, provocant centenars de ferits de diversa consideració, forçant panys amb tenalles, trencant vidres i portes a cops de mall i expandint el pànic, mentre al cel volaven helicòpters intimidatoris. A pesar de tots aquests despropòsits, la gent anava a votar.

Coincidint amb la indignació popular, el perínclit delegat del Gobierno Enric Millo, declarava amb cinisme que: "El objetivo no son las personas, es el material electoral". Tanmateix, les persones van esdevenir material electoral. Cal recordar, també, que la vigília del referèndum, grups ultres feixistes van esparracar pancartes que proclamaven "Democràcia" a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i que misteriosos caçadors de demòcrates van disparar perdigonades contra els protectors del col·legi Puig Agut de Manlleu.

Però tornem al diumenge. Dues hores més tard de l'obertura de les meses, a Vic la gent no es movia i les cues s'anaven incrementant. Per qüestions de logística familiar, vaig tornar a casa amb l'idea de retornar al Guillem per votar més tard. Finalment, a les tres de la tarda vaig poder dipositar el sobre amb la papereta a l'urna, i amb la momentània alegria de no haver-me d'esperar, em vaig oblidar de tapar-me el nas.

Vaig votar "sí", però això no significa que sigui partidari d'un hipotètic estat català que reprodueixi els esquemes d'un estat fonamentat en el liberalisme salvatge, la prepotència del sistema financer i bancari i l'espoli dels més desfavorits. Més aviat em considero llibertari, pacifista i, si voleu, utòpic. Vaig votar afirmativament perquè penso que si en comptes de garantir els drets dels ciutadans l'estat els trepitja, com més a prop el tinguem serà més fàcil controlar-lo i fiscalitzar-lo. L'estat, ben mirat, només hauria d'existir per garantir la igualtat, la justícia social i uns serveis educatius i sanitaris amb cara i ulls, propiciar l'autogestió de les forces productives i parar els peus a la iniciativa privada quan aquesta es passa de la ratlla i s'enriqueix a costa de robar i explotar descaradament els treballadors. Una pancarta que aquests últims dies ha estat reproduïda abastament a la xarxes d'internet proclamava "¿Com vols que l'estat solucioni els teus problemes si el teu problema és l'estat?". Doncs això.

No deixa de ser curiós que fins fa una setmana la concentració de caràcter polític més important que hi ha hagut a Vic les últimes dècades va ser la que dies enrere va congregar a la Plaça Major prop de 12.000 persones reivindicant la celebració del referèndum; un avi que passa dels 80 anys m'explicava que l'última vegada que havia vist tanta gent junta a la capital osonenca va ser amb motiu d'una de les dues visites que el general Franco va fer a Vic a finals dels anys 40, quan ell en tenia 15. Tanmateix, gosaria assegurar que l'al·lucinant concentració de la tarda del dimarts 3-O a la Plaça encara va superar el nombre d'assistents. De fet, als meus 62 anys, és la manifestació pública i pacífica més gran que mai he vist.
 

La plaça de Vic, plena de gom a gom Foto: Toni Coromina


El principal argument dels manaies estatals per impedir el referèndum ha estat que la consulta no tenia garanties democràtiques. I tenien raó. Curiosament aquesta manca de garanties ha estat deguda, bàsicament, als seus esforços titànics per anul·lar les mateixes garanties que reclamaven. Feta la llei de l'embut, feta la trampa. Els capitostos de l'Estat, els partits anomenats constitucionalistes i centenars de tertulians i professionals de la insídia, s'han passat mesos intentant inocular entre els ciutadans de Catalunya el virus de por. En alguns casos probablement ho han aconseguit, però en general la gent, molta gent, ja no es mama el dit.

La gran mentida és voler fer creure que els més de dos milions de catalans que vam votar érem titelles de Puigdemont, Junqueras i la CUP. Igual que el milió de ciutadans sediciosos que van sortir al carrer l'11 de setembre reclamant democràcia i exigint el referèndum, igual que els set-cents alcaldes i milers de regidors partidaris del dret a decidir d'arreu de Catalunya , desenes de milers de manifestants tumultuosos que reclamaven la llibertat dels detinguts a Barcelona, desenes de milers de manifestants que durant una setmana van omplir les places del Principat, col·lectius de pagesos amb les seves tractorades, pares i les mares que van protegir durant hores els col·legis electorals, bombers, juristes i advocats, sanitaris, estudiants de secundària i universitaris, professors, directors d'escoles, estibadors, sindicalistes, associacions veïnals, el FC Barcelona, impressors, venedors ambulants, sacerdots, algun bisbe, artistes i professionals de la cultura, col·legis de metges, arquitectes, enginyers industrials, odontòlegs, infermeres, fisioterapeutes, psicòlegs, treballadors socials, òptics, dissenyadors, pedagogs, enginyers agrícoles, periodistes, cuiners, monitores d'escoles bressol... Sense oblidar bascos i espanyols d'arreu de l'estat autonòmic solidaris amb Catalunya, observadors internacionals i milers de ciutadans d'arreu del món, inclosos representants de les Nacions Unides. Tanmateix, segons Rajoy i la Soraya, el referèndum no ha existit.

De tot aquest batibull em sap greu que determinats ciutadans, alguns d'ells amics meus, s'ha trobat perduts en el mar de la confusió i han estat titllats de traïdors i feixistes. Alguns perquè eren partidaris del "no"; o bé, sense combregar amb l'absolutisme dels aparells de l'estat ni amb la judicatura, es declaraven no independentistes o federalistes. No es pot criminalitzar la gent per tenir sentiments propis. Si una persona se sent espanyola, és cosa seva: hi té tot el dret, igual que els que ens sentim catalans. Malauradament, però, en casos com aquest no hi ha termes mitjos; davant els embats dictatorials de l'estat, difícilment es pot ser neutral, perquè posats a la balança, els despropòsits de l'estat central i la seva cort d'acòlits són infinitament superiors i desproporcionats en comparació amb la protesta multitudinària –no tumultuosa- cívica i pacífica-, dels partidaris d'expressar la seva opinió mitjançant el vot.

Passat el referèndum i la jornada de vaga, ara toca anar a passejar una estona pel bosc de ribera i pair tota la indigesta bacanal que ens ha tocat entomar. Com molta gent, jo també estic empatxat de la presència de tants cossos policials militaritzats, saturat de missatges al Facebook i al Twitter, emprenyat per les detencions fora de lloc, pels registres arbitraris a redaccions periodístiques i el tancament de desenes de webs, cansat de les televisions i les ràdios, dels opinadors que ho saben tot i dels fastigosos tertulians que no paren de proferir exabruptes... I del tètric crit "¡A por ellos!" Només faltava que sortís per televisió algun capitost cridant, com Millan Astray : "'Abajo al intel·ligència! ¡Viva la Muerte!".

Davant l'escomesa tirànica dels poders estatals, Europa i els demòcrates d'arreu del món no es poden rentar les mans com Pilats. Han d'escoltar el crit valent, el silenci eixordador i el clam pacífic d'un poble irreductible. I actuar. Continuarà.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

És així !
Anònim, 04/10/2017 a les 21:31
+8
-2
Bon article Toni i ben reflexionat com sempre. Pensem cada un el que pensem, aquesta vegada estem tots d'acord. No podem seguir en un país amb el Millo, la Santamaria, el Rajoy i els seus palmeros i la resta de la banda de presumptes corruptes, lladres i violents.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
Mariano Rajoy en l'acte de campanya a Salou | PP
01/01/1970
El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 18:45 David Fernàndez carrega contra el "minotaure" de Ciutadans, a qui descriu com el "cavall de Troia" d'aquestes eleccions i el "partit de la Fiscalia, de la policia, de la patronal i de l'Ibex-35". "I en això hem d'insistir molt en aquests dies", ha clamat des de Girona.
 18:34 
 18:13 La número 1 de la CUP per Lleida, Mireia Boya, assegura des de Girona que la República catalana "serà ecologista o no serà" i carrega contra els "comuns": "Aquests ecologistes progres, moderns, que han legitimat les polítiques neoliberals".
 18:12 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 «12 de febrer: incertesa total a quatre dies de les eleccions», Pep Martí repassa, en blanc i negre, la campanya electoral de 1936. 
 18:05 L'exdiputat de la CUP Benet Salellas enceta el míting central de Girona amb el mite del Minotaure, tot assegurant que l'independentisme "ha decidit plantar cara al monstre" des de la unilateralitat "feta des de baix". 
 17:49 LA CARAVANA L'"star system" socialista. Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D; contracrònica de Jordi Bes.
 17:44 La doble concentració antifeixista i espanyolista del Pont no genera incidents greus. Els manifestants unionistes han escridassat i intentat boicotejar la lectura dels manifestos per part dels simpatitzants del CDR. Tots dos grups, separats per un cordó policial.
 17:20 ENTREVISTA Yolanda López (CeC): «Les eleccions del 21-D serviran per desemmascarar Cs». La candidata dels "comuns" per Tarragona afirma que és hora d'un canvi en el Govern i que els ciutadans es mereixen passar pàgina. Destaca que un Govern enfrontat com que hi ha hagut durant l'última legislatura al Parlament ha debilitat la força del govern català.
 16:30 LA LUPA DEL SECTOR PÚBLIC «Recuperar l'autogovern, bastir polítiques a llarg termini», anàlisi de Josep M. Vilalta.
 16:29 LA CARAVANA El PP ja tem una mala passada de la fórmula d'Hondt. Mariano Rajoy alerta que el sistema electoral és "capritxós" i que pot beneficiar l'independentisme; ho explica Isaac Meler.
 16:21 La pugna per la victòria omple els mítings de JxCat, ERC i Cs. Les dues principals candidatures independentistes voregen el miler d'assistents en cada míting, un topall que Arrimadas ha superat també en algunes ocasions. Ho explica Roger Tugas. 
 15:50 LA CARAVANA EH Bildu i el turisme polític basc, a les campanyes de la CUP i ERC. El diputat basc Mikel Otero considera "important" que Euskal Herria "entri en el terreny de joc" del procés de construcció de la República catalana; la contracrònica d'Aida Morales
 14:28 Sánchez justifica el 155 com l'«única eina» per combatre el sobiranisme i demana «votar sense revenja»; informen Joan Serra Carné i Jordi Bes.
 14:28 LA CARAVANA «Chirigotas», populisme i el cor de les tres banderes; contracrònica de Pep Martí de l'acte central de campanya de Ciutadans. 
 14:01 Rajoy avisa l'unionisme que votar Cs pot donar diputats a ERC i la CUP. El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP.
 13:46 Miquel Iceta: "Jo no diré com Albert Rivera que tots els vots que no venen a mi van a les escombraries". "Quin demòcrata de pacotilla", ha etzibat Iceta a Rivera, i ha afegit: "Tots els vots tenen una enorme dignitat".
 13:49 Xavier Domènech inclou el PSC en el bloc de la «indignitat». Ho explica Sara González des del míting de Catalunya en Comú-Podem a Blanes.
 13:47 Mariano Rajoy clou l'acte a Salou dient que el PP és "el vot útil" i que a partir del 22-D, a Catalunya no es decidirà res sense els vots dels diputats populars catalans. 
 13:45 Miquel Iceta: "Més independentisme a partir de dijous voldrà dir menys empresa, menys feina, menys Europa, més divisió i més embolic. No ens ho podem permetre".
 13:44 
 13:36 Mariano Rajoy afirma que els vots al PP són útils, serveixen per defensar la llei i alhora apunta  que han estat clau per evitar el "disbarat" del procés català i han permès que s'hagi aplicat el 155.
 13:36 Albert Rivera diu que el procés «ha despertat l'orgull de ser espanyols de Catalunya»; informa Pep Martí. 
 13:31 El líder del PP destaca a Salou que el procés "ha fet molt mal a les persones i a l'economia catalana" i remarca que en aquestes elecions hi ha en joc els interessos dels catalans.
 13:31 
 13:31 La CUP adverteix que el 155 serà "una broma" si guanyen els unionistes. L'exdiputada Anna Gabriel exigeix al PP que deixi "d'amagar la seva merda darrere banderes". Ho explica Aida Morales
 13:28 Rajoy apunta que "el 155 ja ha deixat de ser un fantasma jurídic i ja és una realitat". El líder dels populars etziba que ara tothom sap què és el que no ha de fer perquè s'activi.
 13:29 Miquel Iceta agraeix a Zapatero la retirada de les tropes d'Iraq, el matrimoni gai, la llei de memòria històrica, "l'obsessió" per la igualtat de gènere i la llei de dependència.
 13:27 Forcadell agraeix a Sáenz Santamaría que confirmi que "no hi ha separació de poders" a l'Estat. En el mateix míting d'ERC, a Mataró, Rufián replica Josep Borrell, que va defensar "desinfectar" el país, recordant als GAL: "El millor desinfectant és la calç viva i cal escoltar sempre els experts". Ho explica Roger Tugas.
 13:25 Rajoy remarca que els independentistes van crear el caos i que la solució a aquest "despropòsit" ja ha començat i en els pròxims dies "tindrem una magnífica oportunitat de recuperar la tranquil·litat, la convivència i respecte".
 
 13:19 Mariano Rajoy agraeix la "resitència" dels populars a Catalunya "perquè en els moments difícils qui hi ha, és el PP"
 13:18 Miquel Iceta ha criticat que s'expulsi els socialistes d'algunes alcaldies pel seu suport a l'article 155, però no ho han aconseguit a Blanes i Terrassa. "Que s'ho vagin traient del cap. Nosaltres no som una anècdota, no som una moda, venim de lluny i anem molt més lluny encara", reivindica.
 13:18 Albiol assegura que Rajoy representa la «democràcia» i Puigdemont el «fanatisme». El candidat del PP agraeix al president del govern espanyol l'aplicació del 155: "Avui els catalans seguim sent espanyols". Informa Isaac Meler. 
 13:17 Pedro Sánchez defensa l'aval socialista al 155, però es desmarca de Mariano Rajoy: "Pocs instruments tenia l'Estat per fer front al desafiament independentista". 
 13:14 Xavier Domènech carrega indignat contra la "desinfecció" defensada per Josep Borrell i avalada pel PSC i "l'escapçament" d'una part del país que celebra el PP: "Vergonya!" 
 13:13 Pedro Sánchez: "Demanem el vot útil per formar un govern útil per a la concòrdia, la convivència i la reconciliació entre els catalans".
 13:11 Xavier Domènech, cap de llista dels "comuns", des d'un míting a Blanes: "Som aquells que podem transformar la situació d'atzucac on han situat el país"
 13:12 Pedro Sánchez elogia Zapatero després de les seves diferències sobre el lideratge del PSOE, i li demana: "Que em vegis sempre com un socialista orgullós de les conquestes que hem aconseguit".
 13:10 El cap de llista de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, reivindica que governar a partir del 21-D seria la garantia per impulsar "el canvi" a Espanya 
 13:06 El candidat del PP a la presidència de la Generalitat diu que és cert el 21-D va de "Rajoy i Puigdemont" perquè el popular "presenta la democràcia i Puigdemont el fanatisme, per això som millors que ells".
 13:03 Zapatero reivindica que "les coses es van complicar molt en aquests quatre mesos perquè no hi ha un govern socialista a Espanya ni a Catalunya", i defensa que tenir-lo als dos llocs són l'única via per reconstruir "el pluralisme i la convivència".
 13:04 Crits de "presidente" quan Albiol diu que Rajoy ha obligat Puigdemont "a marxar a més de 1.000 quilòmetres perquè té por del president del govenr espanyol". 
 13:04 El líder d'IU, Alberto Garzón, assegura que el PP, el PSOE, Convergència i Ciutadans "no són tan diferents" a l'hora de fer polítiques que perjudiquen les classes treballadores 
 13:03 Zapatero ressalta que la comunitat internacional només està d'acord en una cosa sobre Catalunya: "Ningú ha considerat ni seriós ni admissible la declaració d'independència".
 12:58 Zapatero afirma que la democràcia és unió i no divisió: "Afortunadament la democràcia ja va deixar clar que cap home pot estar por sobre de la llei. Primer les lleis i després la voluntat dels homes".
 12:57 Albiol diu que Rajoy és el principal referent i principal actiu del partit i que par això és important que estigui a Catalunya fins a l'últim dia de campanya. També reafirma que ho és perquè "ha aplicat l'article 155" i això ha permès que avui "els catalans puguem seguir sent espanyols".

 
 12:55 
 12:55 
 12:54 
 12:54 Albert Rivera demana a tots els unionites que concentrin el vot en Cs "per evitar que passi com al Regne Unit amb el Brexit".
 12:53 Gabriel Rufián replica Josep Borrell, que va defensar "desinfectar" el país, recordant als GAL: "El millor desinfectant és la calç viva i cal escoltar sempre els expert".
Entrades anteriors »
Miquel Iceta a l'arribada al míting central del PSC al 21-D | PSOE
Jordi Bes
01/01/1970
Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes