Opinió

​Pràctica de llibertat

«El poble de Catalunya és un poble divers davant la uniformitat, unit davant la repressió, alegre front l’agressivitat, digne davant la violència»

| 03/10/2017 a les 20:02h
Deia Joan Fuster: "La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica". Avui, dia d’aturada de país, Catalunya ha donat mostra, un cop més en pocs dies d’aquesta pràctica. 

La gent porta dies reunint-se, autoorganitzant-se, encartellant, defensant escoles i ho ha fet a favor d’un dret, el dret a decidir. Un dret negat i qualificat d’il·legal. Però també, després de la repressió -repressió que no violència, la violència ha estat unilateral- indiscriminada i desproporcionada dels cossos de seguretat de l’estat contra les persones que eren als col·legis electorals, la gent segueix organitzant-se i manifestant-se pels drets reconeguts i aixafats, pel dret d’opinió, de manifestació i contra la repressió.

La resposta ha estat pacífica i s’ha fet amb alegria i dignitat, gent que no pensava votar i va votar com a resposta a la repressió, demòcrates que veuen drets pels que han lluitat i que veuen trepitjats. També gent que no va votar i que porta penjada al coll banderes espanyoles que no poden suportar com agredeixen la seva gent, el seu poble.

El poble de Catalunya és un poble divers davant la uniformitat, unit davant la repressió, alegre front l’agressivitat, digne davant la violència. Hem respost com un sol poble des de la pluralitat de pensament i hem rebut la solidaritat del País Valencià, de la Catalunya Nord -que a més ens va custodiar les urnes- del País Basc,d’una part del poble espanyol: a Sevilla, a Madrid, amb mobilitzacions diverses i multitudinàries que denunciaven la repressió, el silenci i la manipulació informativa, la conculcació de drets bàsics. Mobilitzacions que compensen la balança del menyspreable "a por ellos" i que ens donen calidesa i obren escletxes a la llibertat.

Si, la llibertat, com deia Fuster, és una pràctica i tot plegat ho prova. Les persones ens donem la mà i ens manifestem pacíficament, aixequem les mans quan ens agredeixen i acollim les diferències que ens mostren respecte. I ho fem per sobre de lleis que interpreten i ens volen imposar, ho fem per sobre de manipulacions judicials que converteixen les víctimes en agressors, ho fem amb la solidaritat dels pobles. I el poble, els pobles, les persones d’orígens i idees diferents hem fet que la violència exercida contra nosaltres se’ls torni en contra, hem seguit sumant suports i s’han despertat consciències.

La seva resposta ha estat més repressió, més ràbia, més acusacions, davant la nostra alegria, davant el nostre respecte, davant els llaços solidaris i fraternals, i mentre el món ens mirava i ho mostrava. Serem lliures perquè ja ho estem posant en pràctica.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. A Twitter: @carmeporta.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
La Meridiana, en una foto d'arxiu | Adrià Costa
01/01/1970
Les obres costaran 11 miions d'euros i englobaran el tram entre Glòries i el carrer Mallorca
Ferran Casas
01/01/1970
Fa cent dies que dormen a la presó perquè l'Estat vol escarmentar l'independentisme amb les mesures més dures i jutjant més intencions que fets. Avui també són noticia la reunió Torrent-Puigdemont a Brussel·les, les incompatibilitats al CAC, l'agror de Coscubiela, la matança d'Atocha i Luis Suárez
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull, l'endemà de l'1-O. | Martí Albesa
Roger Tugas | 11 comentaris
01/01/1970
Els republicans temen que, si el TC anul·la el ple que ratifica el president a l'exili, no hi hagi marge per fer-ne un segon i això doni ales a Rajoy per allargar i endurir el 155 | Rovira, que reclama a JxCat que s'obri a negociar un candidat alternatiu, ha treballat l'estratègia a Estremera amb Junqueras
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc