Opinió

Violència contra Catalunya

«Qui és capaç d'usar la violència de la manera que hem vist s'invalida com a interlocutor, almenys fins que renunciï a aquesta violència»

per Arturo Puente , 1 d'octubre de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Costarà anys acabar d’entendre el que ha passat aquest diumenge, però més val que ho comencem a entendre des d’avui. Un Estat ha llançat la seva força policial contra una de les seves minories nacionals només perquè aquesta desitjava votar la seva autodeterminació. Ho ha fet sent perfectament conscient del que feia, emparat per una incontestable i transversal majoria parlamentària, assumint les seves conseqüències i vanagloriant-se dels seus resultats.

En 40 anys des de la caiguda del franquisme, l'estat espanyol no ha estat capaç de trobar una raó alternativa a la violència per mantenir la seva integritat territorial. El pacte constitucional, a Euskadi o a Catalunya, sempre acaba resumint-se en la superioritat militar, policial o judicial. Les minories nacionals només poden fer front a això per mitjà de la negociació entre desiguals, és a dir, mitjançant l'acceptació de la imposició, o mitjançant la ruptura.


Espanya ha demostrat aquest diumenge que no disposa d'un sistema de contra-pesos prou fort per garantir els drets polítics del poble català. La demostració de violència física viscuda als carrers del país obliga els responsables catalans a repensar la senda per la qual proposen que el seu país camini. I obliga els dirigents espanyols a preguntar-se per quin tipus de cultura política han construït durant les últimes dècades.

Tot i la reflexió, el mal ja està fet. Qui és capaç d'usar la violència de la manera que hem vist s'invalida com a interlocutor, almenys fins que renunciï a aquesta violència. I qui es vanagloria d'haver ferit centenars de persones per imposar les seves idees, és obvi que no està en condicions d'oferir les mínimes garanties per resoldre l'assumpte de forma acordada. No, tret que la seva posició canviï radicalment.


Qualsevol consens que tracti de florir en el futur català vindrà marcat pel que s'ha viscut aquest diumenge i pel que en el fons es constata. Si fins ara podia parlar-se de crisi constitucional, el que ha passat aquest 1-O no és una ruptura, és directament un esquinç que difícilment podrà cosir-se. I per descomptat no passarà per un diàleg bilateral que una de les parts respon a cops de porra sinó per la recerca de mediació a l'exterior.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arturo Puente
Comptem-ho per anys. Vaig néixer fa 27 a la frontera, la de Bascònia amb les terres castellanes, que en té mil. 23 anys després vaig arribar a Barcelona. Formo part de la Fundació Periodisme Plural des d'en fa dos, col·laboro amb eldiario.es, Gara, Diagonal i un altre seguit de projectes que no em paguen prou perquè posi aquí el seu nom. Aquí m'han demanat que escrigui la meva opinió, que suposo que és com el que faig a Twitter (@apuente) però una mica més llarg i sense fotos de gatets.
11/02/2018

L'independentisme després de la DUI

21/01/2018

La tarifació social de l'escola bressol val una legislatura

07/01/2018

L'anti-sobiranisme no és cap suflé

24/12/2017

Un nou independentisme urbà

10/12/2017

Carreró belga per a la justícia espanyola

26/11/2017

La nova asimetria inflexible d'Espanya

12/11/2017

El primer error de càlcul d'Iceta

29/10/2017

21 de desembre: eleccions legítimes

15/10/2017

Mentides pietoses sobre l'etapa que ve

01/10/2017

Violència contra Catalunya

Participació