Opinió

Trampes i capital

«La gent del "no", del "no" a votar, està crispada i s’aferra a una estratègia fallida de denunciar els procediments del sobiranisme sense assenyalar la conducta de Rajoy»

per Patrícia Gabancho , 28 de setembre de 2017 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Resulta significatiu que el govern de Mariano Rajoy no hagi pres, en obert, cap decisió en relació al procés català. Ha encomanat tota la repressió a la Fiscalia i a un grapat curt de jutges, com si fossin realment autònoms de la voluntat política. Sobretot la Fiscalia ha hagut d’estressar les funcions normals per abastar camps que no li pertoquen. És a dir, s’ha castigat l’aparell de l’Estat per mantenir el govern incòlume i, sobretot, per furtar el debat polític –us sona?—i el reconeixement de Catalunya com a interlocutor i protagonista. És una trampa com una casa de pagès.
 

Que ha provocat un fenomen inèdit: la repercussió internacional, bàsicament en dos col.lectius: la premsa i els parlamentaris de diversos colors. El ressò ha estat sensacional: fins i tot li ha arribat a Donald Trump! En el terreny domèstic, ha posat en tensió positiva la societat catalana, tots els seus estaments, i un altre cop, com en dates històriques, col.legis professionals, estudiants, entitats  i d’altres han pres posició per la democràcia. S’han mullat. No és estrany que tornem a sentir cantar L’Estaca.
 

La gent del "no", del "no" a votar, està crispada i agressiva i s’aferra a una estratègia fallida de denunciar els procediments del sobiranisme –fa molts mesos que només fan això—sense assenyalar la conducta del govern de Rajoy. Els partits s’han descompartit definitivament: els Comuns han trobat una posició positiva i prou digna, amb un compromís clar contra la repressió, mentre que el PSC ha quedat ofegat en terra de ningú, sense saber cap a on mirar, ni què fer. És allò tan incòmode de defensar no pas el dret legítim a no votar sinó el fet que, com jo no vull votar, tampoc vull deixar-te votar a tu. Impresentable. Només apte per fanàtics i acrítics.
 

Finalment, el sobiranisme ha recollit una tona de capital polític que serà determinant en els dies que vindran. Perquè la història passa clarament pel dia 1, però comneça de debò el dia 2. Aquí i al món mundial.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació