Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Opinió

Delenda est Catalonia?

«El miratge de la democràcia i de la Constitució 'de todos los españoles' ha estat un breu passatge de la nostra història»

per Marc Gafarot, 21 de setembre de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’operació contra el referèndum i el Govern català realitzada ahir per ordre i gràcia dels aparells de l’Estat, per bé que altament previsible tret pels nostres ingenus habituals, no pot deixar indiferent a ningú. Palesa amb una claredat més que meridiana que el recurs a la força, lluny de perdre's en els baguls –no les escombraries- de la història, perviu amb notable “força” també a l’Europa d’avui i també demostra que malgrat segles de convivència dita en comú, Espanya, per mitjà dels seus ínclits representants i garants de les essències pàtries, continua menyspreant tot allò que ignora, en aquest cas Catalunya i el sentiment dels catalans. La sensibilitat i generositat vers altri, notablement quan aquest altri era català, no ha estat mai el seu fort ni, previsiblement a tenor dels fets recents, ho seguirà sent.

En efecte, Espanya té enormes dificultats, quan no són greus resistències, a comprendre de bona fe el que passa a Catalunya i el perquè del conjunt d’aquestes circumstàncies, algunes de noves d’altres terriblement antigues. Agrupar el conjunt de canvis a una sobtada radicalització dels catalans en base a una deriva encara més radical dels seus líders, és un judici en el millor dels casos, sorprenentment pobre i autocomplaent i perquè no dir-ho esbiaixat des d’uns posicionaments radicalment centralistes o nacionalistes espanyols. Per embolicar-ho un xic més, Espanya té dificultats amb la democràcia i té encara unes dificultats cognitives i adaptatives encara més enormes quan aquesta va vinculada a la catalanitat. Quan dic Espanya vull dir l’Espanya dictatorial, absolutista, autoritària i monàrquica. També quan dic Espanya, quedi clar, dic l’Espanya democràtica i que hom suposa fermament ancorada a Europa i a la comunitat atlàntica i occidental. És trist dir-ho, molt trist de fet, però avui amb l’excusa catalana Espanya, i amb l’aplaudiment més o menys entusiasta dels partits espanyols i ja no parlem de mitjans de comunicació i tertúlies madrilenyes, segueix la via turca i s’allunya de democràcies consolidades com la britànica.  


Espanya, essent-ho, mai ha volgut ser Suïssa i d’aquí que l’encaix català hagi estat impossible; inassumible fins i tot per aquells que ho han donat tot honestament per projectes nats morts com les terceres vies, el federalisme i els dits pactes amb la corona. Un gruix important dels dirigents del país ha errat en els seus càlculs, apostes i prediccions. Per contra, aquells independentistes fa quatre dies l’enorme minoria, que recordava el poeta Juan Ramón Jiménez, han estat les llumeneres que visionàriament i de forma exemplar no caigueren en l’error tècnic ni estratègic d’una pila de catalans que maldaven per l’encaix. El miratge de la democràcia i de la Constitució “de todos los españoles” ha estat un breu passatge de la nostra història. I la gran oportunitat perduda per una Espanya a imatge i semblança de la democràtica, desenvolupada i plural Suïssa.

No ens anem nosaltres, ans al contrari, ens expulsen ells i la nostra força és la nostra convicció d’acabar allò que vam començar un setembre de 2009 en una localitat del Maresme. Malgrat la tragèdia i el patiment, el referèndum ha de continuar no es pot aturar de cap manera; ara és el moment esperat de temps on la comunitat internacional tombarà la seva mirada vers Catalunya i els successos que es donaran a casa nostra. Si de veres volíem ser lliures havíem de saber que la llibertat, per aconseguir-la, té un preu i per mantenir-la un altre. Un cant contra el bonisme i la intolerància i una oportunitat per la pau i la fraternitat de tots els catalans i el dia de demà envers els nostres veïns espanyols. Ahir, recordant Churchill, no s’acaba res; ahir tot va començar i és l’inici de la nostra triple victòria: per Catalunya, la llibertat i la democràcia.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Marc Gafarot
Llicenciat en Humanitats per la Universitat de Navarra, ha completat un Màster d'Estudis Europeus a la London School of Economics i de Política d'Amèrica Llatina a la Universitat de Liverpool. És especialista en relacions internacionals, política europea, política de seguretat i nacionalismes.
21/09/2017

Delenda est Catalonia?

07/09/2017

Europa, democràcia i autodeterminació

24/08/2017

Barça o farsa?

10/08/2017

La nova interlocució (amb Espanya)

27/07/2017

«Son gigantes, no molinos»

13/07/2017

Espanya caïnita, Catalunya remença

29/06/2017

​El complot dels fracassats

15/06/2017

Les eleccions del 77 i avui

01/06/2017

Ni un pam de net

18/05/2017

El Macron català

Participació