Opinió

Què coi busquen?

«Un estat nou que pugui garantir que no es vulneraran els drets de reunió, d’informació i la llibertat d’expressió, sí que ve de gust coneixe’l»

per Ruth Gumbau , 15 de setembre de 2017 a les 22:05 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A hores d’ara, quan escric aquest article (aproximadament entre les 17.30 i les 19h d’aquesta tarda) no les tinc totes que vegi la llum. Llegeixo amb preocupació al minut a minut de NacióDigital que la Guàrdia Civil ha entrat al diari així com a El Punt Avui, Vilaweb, El Nacional i Racó Català a entregar les notificacions del TSJC en relació als anuncis del referèndum.

No puc evitar témer que algun jutge decideixi tancar algun d’aquests mitjans o fins i tot la televisió. Que TV3 va passar l’espot del referèndum també enmig de l’entrevista de Vicent Sanchis al president Puigdemont en una declaració d’intencions que deixava clar que si no vols caldo, dues tasses.


Mitjans de comunicació i impremtes són els focus aquests dies de la Guàrdia Civil com a policia judicial, que ja sabem que un poble desinformat és un poble més domesticable. Però aquesta pretensió, en ple 2017, amb xarxes socials, mòbils i internet, és una mica naïf i potser no s’adonen que el que aconsegueixen és, precisament, l’efecte Barbra Streisand, aquell que dona precisament més ressò a una situació que vols tapar (en aquest cas, la publicitat i la informació sobre el referèndum). Començava el dia fent un tuit de broma dient que s’havia quedat un bon dia de 1970. I l’acabaré veient que la realitat supera qualsevol tuit més o menys enginyós que puguem fer. Que potser no és 1970. Que potser és abans i tot.

Només aquesta setmana han estat: els alcaldes investigats i citats a declarar, les coaccions telefòniques i nominals als funcionaris de l’Ajuntament de Badalona, les visites de la Guàrdia Civil a redaccions i impremtes, els webs tancats (sorprenentment el webdelsi.cat encara funciona), les amenaces a voluntaris i representants a les meses electorals, Montoro intervenint les finances de Catalunya, la prohibició del debat de la CUP a Vitòria, l’avís que deixaran sense llum els col·legis electorals, les persones detingudes per enganxar cartells... Si això no és aplicar l’article 155, no sé què més fa falta.


Un amic em pregunta aquesta tarda mentre passa tot això “Què coi busquen?”. Clarament, fer por. Ens mirem totes aquestes notícies amb sorpresa i fins i tot amb un cert sentiment gairebé desafiant de què serà el següent. Però no tenir por no té mèrit quan –per edat– no has viscut la repressió feixista i quan saps que estan citant persones a declarar per coses que no són ni tan sols delicte.

Però el que estan fent recordar a les persones de més edat que sí que van viure la por de debò durant el franquisme no té perdó de Déu. Si això són les garanties que demanaven alguns, no en vull saber res. Un estat nou que pugui garantir que no es vulneraran els drets de reunió, d’informació i la llibertat d’expressió, sí que ve de gust coneixe’l.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Ruth Gumbau
Treballo a La Xarxa de Comunicació Local on he presentat informatius, especials nits electorals, programes esportius i la sèrie sobre refugiats Obre els Ulls. Escric per a les revistes Catalan International View i ONGC i per a Mèdia.cat. Soc professora associada del Grau de Comunicació de la UOC. A Twitter: @ruthgumbau
28/06/2019

Les terrasses són de tots?

14/06/2019

La sort ja ha estat tirada

31/05/2019

A rentar plats!

18/05/2019

Alerta, espòiler!

03/05/2019

100% mares

19/04/2019

​Un bloc de gel anomenat Cayetana

05/04/2019

Criticar les idees, no el físic

22/03/2019

«Soy tormenta»

08/03/2019

Reivindicar-nos

22/02/2019

Senyals de fum

Participació