El pedigrí dels gegants de Vic

«Fa 155 anys l’ajuntament va encarregar a l'escultor barceloní Josep Galcerán una luxosa parella de gegants»

| 18/09/2017 a les 06:00h
Amb motiu de la Festa Major d’enguany, Roger Albert (tenaç lluitador pel manteniment de les tradicions populars i membre dels Geganters de Vic) i Enric Andreu (també infatigable impulsor de la cultura popular i durant anys portador del Merma) em van demanar que escrivís un guió pel documental sobre l’arribada, fa 155 anys, dels gegants a Vic que es va projectar la vigília de Sant Miquel a la Plaça de la Catedral. Per fer l’encàrrec, que vam treballar conjuntament amb els dos amics citats, ens vam reunir en tres ocasions per seleccionar el material d’arxiu de que disposàvem. 

Un dels primers records que la majoria de vigatans i vigatanes de totes les edats i generacions tenim enregistrats al disc dur cerebral són les corredisses pel nucli antic de la ciutat, mentre el Merma ens empaitava de petits amb unes xurriaques.  Aquests personatge emblemàtic va ser el primer cap de llúpia que va tenir la ciutat l’any 1832. D’això ja fa 185 anys, tot i que la tradició a la ciutat gegantera es remunta al segle XV.

Abans de ser conegut com “el Merma”, el cap de llúpia vigatà per excel·lència es deia “Esquivamosques” o “Papamoscas”, i era germà d’en “Lligamosques” d’Olot, una figura creada per Ramon Amadeu. Fins aleshores molt poques poblacions catalanes disposaven de capgrossos. A banda d’exercir de mestres de cerimònies, la funció dels cap de llúpies era obrir pas als gegants i procurar que les criatures no els fessin entrebancar i caure a terra quan desfilaven o ballaven. Una llegenda explica que als cap de llúpies se’ls untava el cap pelat amb mel perquè les mosques no molestessin la gent que anava a la processó o a la comitiva.
Tanmateix, per protocol, els reis de la festa sempre han estat els gegants, uns personatges molt alts que formen part de la tradició catalana des del segle XIV, encara que al principi només hi havia la versió masculina. Les gegantes no van aparèixer fins dos segles més tard. 
Com ja s’ha dit més amunt, al 1832 va arribar a Vic una nova parella de gegants acompanyats pel carismàtic “Esquivamosques” o “Papamosques”, que en anys posteriors ve ser conegut com  El Merma. Aquests gegants anaven vestits de reis moros, i per la semblança que tenien amb els Gegants Vells d’Olot, és molt probable que les dues parelles sortissin del mateix taller i del mateix motllo.

L’agost de 1862 Vic havia canviat de cap a peus, s’havia modernitzat i algunes places i carrers havien estat empedrats. Amb motiu de la canonització de sant Miquel dels Sants, la ciutat es preparava per celebrar unes grans festes en honor del patró,  que compartia aquest honor amb Sant Llucià i Sant Marcià. Mesos abans, l’ajuntament havia encarregat a un escultor de Barcelona, Josep Galcerán, una luxosa parella de gegants i una cap de Llúpia, la “Maria Rosa”, la Vella, un personatge que des d’aleshores va esdevenir companya i muller de l’Esquivamosques o Merma.  La confecció dels vestits va comportar molta feina i, segons documents trobats, l’entrega es va retardar uns dies. Finalment, però, els gegants, caracteritzats de reis moros, van arribar desmunts a Vic, des de Barcelona, dalt d’un carro, dins d’unes caixes de fusta, en companyia de la Vella, l’escultor i les modistes.
Per fer-nos una idea dels tràmits seguits des de l’encàrrec fins a l’entrega dels gegants, en una carta enviada per Juan Guijarro, de l’empresa barcelonina de José Galcerán, s’expliquen les condicions del trasllat a la nostra ciutat:

“Barcelona, 9 de agosto de 1862. Sr. Don José Pratdesaba. Muy Sr. Mío: he practicado las diligencias necesarias, y aunque no de un modo formal, he quedado con el Sr. Galcerán, que entregara la obra acabada lo antes posible. (...) La modista y el sastre están conformes de subir con la persona que ha de montar los gigantes. También he hablado con el que hace la peluca y ha contestado que en Vic ya había peluqueros (...). Por insinuación del Señor  Ferrer, he dispuesto que los cajones donde se ha de colocar todo estén hechos y listos con tiempo. La modista dice que nada se habló de miriñaque de la Giganta, así como de algunos adornos y enredillos. El sastre también dice que el traje del Gigante, siendo de Turco, encarece algún gasto más, puesto que el turbante necesita mucha ropa. (...) Si se presenta alguna dificultad o pregunta, y se me avisa con tiempo, estaré en Vic. Queda de Usted afectísimo: Juan Gijarro”.

Segons les factures trobades als arxius, la fabricació d’aquestes figures va costar 5.365 rals de l’època. Si a aquesta suma hi afegim el treball de la modista, el perruquer, materials diversos, honoraris, caixes de fusta i el transport fins a Vic, la despesa total va arribar als 36.800 rals.

L’any 1891, gairebé trenta anys després, l’ajuntament va encarregar al famós dissenyador barceloní Josep Puiggairí el disseny d’uns nous vestits que va canviar radicalment l’aspecte dels gegants, que van abandonar la secular personalitat de Reis Moros i es van convertir en els Comtes D’Ausona. Una dècada més tard,  l’any 1900 va arribar a la ciutat el tercer i últim membre de la família “Cap de llúpia”: El Nen o “noi dels Llúpia”, que amb una xurriaca va passar a fer d’ajudant del Merma per obrir pas als gegants. Coincidint amb la Festa Major, la premsa del moment es va fer ressò de l’esdeveniment:

“La respetable familia de los Llupias ha sido aumentada con un nuevo individuo que ha debutado hoy mismo y mañana ha de acompañar a la Santa Iglesia Catedral al Excelentísimo Ayuntamiento y a los señores procuradores. Ignoramos qué clase de parentesco  tiene este personaje con el LLÚPIA que todos conocemos. Dicen algunos que ha venido al mundo para auxiliar a su compañero en la guerra que este sostiene contra los chiquillos , los cuales a veces le ponían en serios apuros. Es de desear que los dos Llúpias, bien unidos, logren lo que nunca han logrado los señores municipales: poner a raya a este enjambre de chicuelos callejeros, cuyas travesuras van cada día en aumento. ¡Duro con ellos, señores Llúpias, que parecen verdaderamente dejados de la mano de…. nuestra Policía!”

El 1902, coincidint amb la primera trobada de gegants de Catalunya feta a Barcelona dins dels actes de les Festes de La Mercè, es va celebrar el “Concurs de Gegants Nanos y Monstres Típics”, que va comptar amb la participació d’una important representació de gegants d’arreu de Catalunya, entre ells els de Vic i el Merma. Dies abans de l’actuació, una colla de geganters els van portar en tren fins a la capital, on els Comtes d’Ausona, amb els vestits de Josep Puiggairí, van guanyar 250 pessetes i una medalla d’or per ser la parella més ben vestida. I al cap de llúpia se li va concedir un gran diploma d’honor.

El 10 de maig de 1908, el consistori vigatà reunit en sessió plenària va aprovar que el senyor Miquel Comerma seria el nou portador del Llúpia, una tasca que aquest vigatà va desenvolupar a la perfecció. Testimonis de l’època deien que aquest home no era massa ben plantat, feia cara de tenir pocs amics i gastava una mica de mala llet, per la qual cosa la quitxalla, per fer-lo enfadar,  li va començar a cridar “mori el Merma”, un crit que finalment va donar nom al popular cap de llúpia. 

L’any 1920 els vestits dels gegants s’havien deteriorat molt i ja no eren dignes de ser lluïts. Aleshores un grup de dones vigatanes van organitzar un gran recapte de diners per fer els vestits nous, i en aquesta nova remodelació els gegants van recuperar la indumentària moruna, una vestimenta que va ser elaborada pel sastre de la Guixa. La recuperada imatge de sarraïns va durar una dècada, fins que un any abans de la proclamació de la República, es van tornar a vestir de Comtes d’Osona

Des aleshores, aquesta imatge ha perdurat fins als nostres dies, sense interrupció i  els nostres gegants s’han consolidat i conservat en perfecte estat. L’última vestimenta que han estrenat fou encarregada a una empresa barcelonina que es cuidava de confeccionar el vestuari del Teatre del Liceu des de l’any 2015, una tasca que també feia el 1862 la modista que va confeccionar els vestits dels nous gegants 

Una radiografia dels actuals gegants indica que fan una alçada de 3 metres i 30 centímetres i pesen prop de 70 kg. Els caps dels originals estan fabricats amb pasta de paper i guix, tenen les mans i els braços de fusta, igual que tota la estructura interna. Els darrers anys, en ocasions especials, la il·lustre parella cada any balla el vals-jota “Ball dels Gegants de la Ciutat de Vic”. 

Però els gegants no serien res sense els entranyables geganters. De fet, portar els gegants i fer-los ballar comporta algunes dificultats, sobretot pel seu pes i el pendent d’alguns carrers del centre històric de la ciutat. Per això, durant el passant, cinc o sis geganters es van rellevant. El gran folklorista Joan Amades, pare espiritual i transmissor de les nostres tradicions, explica en el seu “Costumari català” que, originàriament, els geganters rebien una petita compensació econòmica. De vegades eren obsequiats amb d’un parell d'espardenyes, i d’altres amb un suculent àpat a base d’arròs i carn. Actualment, els geganters són gent voluntària que porta gegants sense afany de lucre.

Si molts  geganters i portadors dels cap de Llúpia sovint han format part de nissagues familiars,  tots ells han rebut dels seus predecessors unes pautes d’aprenentatge. La majoria, però, coincideixen a afirmar que els personatges que porten, tant si són els gegants, com els Llúpies i la Vella, confereixen caràcter i transmeten la seva vibració a qui té l’honor de portar-los.

L’any 2013,  la colla gegantera del carrer de la Riera va estrenar una parella de Gegants Petits, una rèplica dels grans de l’Ajuntament, però de menors dimensions, i vestits de reis moros o turcs, com els que portaven els seus avantpassats fins a finals del segle XIX.

Si les nostres tradicions han perdurat i perduren al llarg dels anys i dels segles, és gràcies a la perseverança i la il·lusió de la majoria de vigatans i vigatanes  amants de la festa major. La tradició només té raó de ser si al darrere hi ha l’ànima del poble. Sense vosaltres i sense el vostre escalf, no hi hauria ni gegants, ni llúpies ni Festa Major. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
Carles Puigdemont intervé al míting central de Junts per Catalunya a Barcelona | Junts per Catalunya
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
El president de la Generalitat reclama aparcar les dinàmiques de partit i apel·la a la "mentalitat d'Estat independent" per votar el 21-D | El número dos de la llista, Jordi Sànchez, reclama "no donar l'esquena al president" en un míting marcat pel suport total a Puigdemont: "No tenim cap pla B"
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 22:36 OPINIÓ Camins de Castella. L'article de Joan Ignasi Elena.
 22:32 ENTREVISTA Lorena Roldán: «Puigdemont no està a l'exili, està fugit de la justícia»; per Jonathan Oca. La número dos de la llista de Ciutadans per Tarragona apunta que la formació taronja té una oportunitat històrica de poder aconseguir un canvi de Govern a les urnes. Afirma que cal deixar enrere "el malson" del procés i carrega contra Puigdemont i Junqueras per la fugida d'empreses. 
 22:05 La CUP avisa JxCat i ERC: «Si cal tornarem a anar a eleccions perquè es compleixi el mandat popular». El candidat de la CUP per Tarragona, Xavier Milián, assegura que l'esquerra independentista és "garantia de no retrocedir". Informa Aida Morales.
 21:38 Puigdemont s'erigeix com a únic garant del retorn de tot el Govern legítim. El president de la Generalitat reclama aparcar les dinàmiques de partit i apel·la a la "mentalitat d'Estat independent" per votar el 21. Informa Oriol March des del míting central de Junts per Catalunya.
 21:31 El número 1 per Tarragona, Xavier Milian, afirma que el "millor" que poden fer els catalans és "construir la República per fer trontollar el règim del 78" a tot l'estat espanyol. "Per tant, ni equidistància, ni unicornis, ni follets del federalisme", ha sentenciat.
 21:26 PÒQUER DE CAMPANYA 15 de desembre: gol a Méndez de Vigo, la República de Puigdemont, el follet del federalisme i el fill de Suárez; el resum d'Arnau Urgell d'aquest divendres de campanya. 
 21:14 Nines Maestro, activista comunista madrilenya, afirma a l'acte central de la CUP a Tarragona que els catalans "han contribuït com ningú" a "col·locar cadascú al seu lloc" i "trencar el mur comú del règim del 78", que afecta els diversos pobles de l'estat espanyol. Ho explica Aida Morales.
 20:59 ERC apel·la a la memòria històrica per derrotar «la bèstia del franquisme actual». Raül Romeva insta a no tenir por a construir una República que faci possible el retorn a la convivencia "que ha trencat el 155". Informa Àlvar Llobet.
 20:53 Mélenchon avisa el govern espanyol que la nació «no pot ser una camisa de força». El líder de la França Insubmisa assegura, en un míting amb els "comuns", que hi ha consellers empresonats per la seva "opinió política". Domènech es reivindica com la veu de la "Catalunya insubmisa" i demana a ERC que decideixi si vol construir un país "amb la gent o en contra de la gent". Colau subratlla que la seva gestió a Barcelona avala els "comuns" com l'opció "més creïble" el 21-D. Informa Sara González.
 20:50 
 20:50 El número 3 de la CUP a Barcelona, Vidal Aragonés, contesta Xavier Garcia Albiol: "A nosaltres no ens preocupa massa si quedem per davant o per darrere del Partit Popular. El que ens preocupa és que el poble de Catalunya sigui capaç d'acabar amb allò que significa l'article 155". Informa Aida Morales.
 20:46 Els condemnats pel Cas Bershka demanen, des de l'acte central de la CUP a Tarragona, que no hi hagi "represaliats de primera i de segona", i avisen que, tant ho són els Jordis, com "mig Govern" o elles mateixes, sense oblidar "les persones que pateixen mordaces", els investigats, els empresonats, els vaguistes, els antifeixistes o aquells "condemnats per les seves lletres i les seves cançons". Ho explica Aida Morales.
 20:46 El pla de xoc de Borrell per Catalunya: «desprocessar» TV3 i «desinfectar» per després cosir. El socialista desacredita la proposta d'Iceta dels indults als presos polítics: "L'han fotut molt grossa". Informa Jordi Bes.
 20:44 Puigdemont confirma que no tornarà a Catalunya abans del 21-D, tal com va avançar ahir NacióDigital. El president i candidat de Junts per Catalunya descarta donar "un cop d'efecte" amb la seva tornada i opta per seguir a Bèlgica, tal com va avançar aquest dijous NacióDigital
 20:37 Ciutadans busca foradar vot socialista en la Santa Coloma de Núria Parlon, iinforma Pep Martí.
 20:34 Sànchez irromp en campanya des de la presó: «No podem donar l'esquena a Puigdemont». El número dos de la llista, en un vídeo des de la presó de Soto del Real, assenyala Arrimadas, Iceta i Albiol com a "tontos útils" del 155. Informa Oriol March.
 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:33 Xavier Domènech, a ERC: "Decidiu si voleu un país amb la gent o contra la gent" 
 

Ada Colau, Mélenchon, Xavier Domènech, Owen Jones i Jéssica Albiach, al míting de Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:32 Xavier Domènech es reivindica com la "Catalunya insubmisa" en un míting amb Mélenchon i avisa ERC que els "comuns" "mai es doblegaran davant la dreta"
 20:29 
 20:30 Albiol admet que quedar per darrera la CUP seria un «descrèdit» per a Rajoy. El candidat de PP afirma que "no pot permetre" que "el govern que ha aplicat el 155" obtingui pitjors resultats que els anticapitalistes.
 20:29 Pilarín Bayés puja a l’escenari per ensenyar un dibuix dels consellers a l’exili o empresonats. "Hem d’intentar que tornin aviat", remarca.
 20:24 Què passaria el 21-D si només votés Twitter?. Si en unes eleccions els vots fossin mencions a les xarxes socials l'escenari que dibuixen les enquestes canviaria radicalment
 20:19 Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, al míting de Catalunya en Comú-Podem: "Es parla  molt de pàtria. La meva l'estimo, però la pàtria, la nació, no pot ser una camisa de força" 

Mélenchon, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 20:09 "Tenim clar que derrotarem la humiliació, la repressió i la por. Si volem exercir la dignitat, la millor manera és restituir el president Puigdemont", ha apuntat Josep Maria Forné, candidat de Junts per Catalunya a Lleida. Eusebi Campdepadrós, cap de cartell per Lleida, dóna les gràcies a Artur Mas, assegut a primera fila.
 20:13 Arrimadas acusa Núria Parlon de "copiar els nacionalistes" i crítica l'indult que Iceta defensa perquè "ningú indulta els autònomes i les famílies de pagar les factures". Ciutadans celebra aquest vespre un míting a Santa Coloma de Gramanet. 
 20:07 Jéssica Albiach, número 3 de Catalunya en Comú-Podem: "Alliberarem Catalunya d'aquells que es diuen sobiranistes però que estan d'acord amb el TTIP i el CETA" 
 20:07 Josep Lluís Bozzo i Pilar Calvo són els encarregats de presentar tots els membres de la candidatura de Junts per Catalunya en el míting central. Els primers en intervenir seran els candidats territorials: Eduard Campdepadrós (Tarragona), Gemma Geis (Girona) i Josep Maria Forné (Lleida).
 19:58 La regidora de la CUP Núria Gibert enceta l'acte de Tarragona parlant de feminisme i es pregunta: "Què passaria si en comptes de 45 dones mortes aquest 2017 per violència masclista fossin 45 banquers?". Ho explica Aida Morales.
 19:57 
 19:57 Una trentena de persones es concentren a pocs metres del míting de Miquel Iceta i Borrell a l'Hospitalet en suport als presos polítics. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana han impedit que estiguin al davant.
 19:57 Owen Jones, des del míting de Catalunya en Comú-Podem, a Badalona: "Si no guanyem, els feixistes, els populistes i els racistes estan esperant" 
 19:53 Josep Borrell s'incorpora a la campanya de Miquel Iceta: l'exministre estarà present en tot el tram final de la carrera al 21-D.
 19:48 Javier Nart, en el míting de Ciutadans, recorda des de la ciutat governada per Núria Parlon que va militar en el socialisme fins que va veure que s'havia convertit en "l'ala esquerra del pujolisme". Informa Pep Martí.
 19:44 
 19:40 
 19:39 Owen Jones reivindica, des del míting dels "comuns" a Badalona, el dret a decidir de Catalunya i titlla de "vergonya" el comportament del govern espanyol amb Catalunya: "La història els condemnarà pel que han fet"  
 

Owen Jones, al míting dels comuns a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:39 En el míting de Ciutadans a Santa Coloma, Javier Nart diu que ell és "de la gent, no de les pedres, ni de 1714, ni de totes les mamarratxades de les que viu el nacionalisme".
 19:38 Ada Colau, des de Badalona, reivindica que l'experiència de govern a Barcelona fa que Catalunya en Comú-Podem sigui la candidatura "més creïble"
 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, al míting de Catalunya en Comú-Podem a Badalona Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 19:35 Victòria d'ERC i majoria absoluta independentista, segons una enquesta de la SER. L'emissora de ràdio líder a Espanya apunta que la candidatura d'Oriol Junqueras guanyaria amb claredat per davant de Ciutadans i Junts per Catalunya.
 19:31 Xavier García Albiol, sobre les enquestes: "No podem permetre que el govern que ha aplicat el 155 quedi per darrere de la CUP". Informa Isaac Meler.
 19:30 Ernest Maragall, des de Lleida, on participa al míting d'ERC: "He vingut per demanar perdó en nom dels socialistes. Els que ho havien de fer no ho han fet". Informa Àlvar Llobet.
 19:08 
 18:42 
 18:40 LA CARAVANA. Un mapa i molta sort: els tresors amagats del local de la CUP. Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin massa els resultats de les enquestes; la contracrònica d'Aida Morales
 18:37 LA CARAVANA L'esperit de Dalí, el test d'Inés i un bus de campanya; contracrònica de Pep Martí de la campanya de Ciutadans. 
 18:07 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 10 de febrer: Esquerra Republicana crida a recuperar l'esperit fundacional de la República; Pep Martí repassa en blanc i negre la campanya de 1936. 
 17:58 

Les nines russes de Junts per Catalunya Foto: Junts per Catalunya

 
Junts per Catalunya comença a distribuir material de campanya que compara Miquel Iceta, Inés Arrimadas i Mariano Rajoy amb nines russes: la conclusió és que votar qualsevol dels dos primers equival a posicionar-se a favor del president del govern espanyol. La metàfora de les nines russes la va encetar Eduard Pujol, número vuit de la candidatura, aquest dilluns en un míting a Tortosa, i la va repetir l'endemà a Vic.
 17:32 La campanya de Nadal, "polititzada" a Tarragona. Els cartells d'una iniciativa del teixit comercial de la ciutat de cara a les festes han aparegut amb missatges que demanen l'alliberament dels presos polítics. 
 17:12 LA CARAVANA La margarida dels «comuns». Contracrònica de Sara González sobre la campanya de Catalunya en Comú-Podem
 

Cartells electorals del cap de llista de Catalunya en Comú, Xavier Domènech Foto: Adrià Costa

 

 
Entrades anteriors »
Joan-Lluís Lluís, Josep Maria Fulquet, Clara Queraltó i Ivan Ledesma, triomfadores de la 67a Nit de Santa Llúcia | ACN
Esteve Plantada
01/01/1970
Nou Barris viu una 67a edició de la Nit de Santa Llúcia marcada per l'excepcionalitat: per primera vegada, el president d'Òmnium no pot presidir la cita més important de les lletres catalanes | Josep Maria Fulquet (Carles Riba de poesia), Clara Queraltó (Mercè Rodoreda de contes) i Ivan Ledesma (Joaquim Ruyra de novel·la juvenil), els altres triomfadors
Les fires de Nadal, tot un clàssic de les festes | Mariona Batllés
01/01/1970
NacióDigital recomana el mercat "De Prop", "El perro del hortelano" al TNC, Fira de Nadal i del Torró artesà, "Dinosaures de Catalunya", i la Fira Avícola del Prat
Els concursants d'«OT» | TVE
01/01/1970
«Potser té a veure amb aquest intangible que no sé explicar que et fa empassar-te les paraules de desdeny que et surten desbocades quan penses amb una mica de fredor sobre la falsària idea de superació personal i els mètodes 'happy flower' que hi imperen»
Carles Puigdemont aplaudeix els candidats de Junts per Catalunya després d'un míting a Girona | Junts per Catalunya
01/01/1970
El president i candidat de JuntsxCat optarà per seguir a Bèlgica i reapareixerà si guanya els comicis, tot i que veus de l'equip de campanya defensen un retorn en la recta final | Si Puigdemont venç el 21 desembre, la seva defensa explorarà un acord amb la Fiscalia per tal que retiri la demanda de mesures cautelars que el podrien dur a la presó