Opinió

​És senzill: els alcaldes faran d’alcaldes

«Un alcalde de veritat, amb vocació de servei públic, no pot tenir cap dubte sobre el camí a seguir: el que millor representi el batec de la seva ciutat o poble»

| 12/09/2017 a les 22:03h
Batea, un poble fantàstic de la Terra Alta, és membre de l’AMI. Això no tindria res d’estrany si no fos per la polèmica recent del seu alcalde, que va amenaçar de deixar Catalunya i passar a l’Aragó si la Generalitat no li resolia uns temes locals. Els primers que es van posar les mans al cap per aquesta marcianada van ser els seus veïns. Resulta que l’Ajuntament està governat per una candidatura vinculada al PSC però a les últimes eleccions al Parlament Junts pel Sí i la CUP van aconseguir-hi el 54% dels vots. Conclusió: quan un alcalde menysté els seus conciutadans, la realitat el fa tocar de peus a terra aviat.

Centelles, a Osona, també és un municipi adherit a la xarxa de municipis independentistes. El socialistes hi tenen majoria absoluta des de fa anys i ara el partit d’Iceta s’ha sumat a una taula per al referèndum que ha de permetre que els centellencs votin l’1 d’octubre. Implica això que el seu alcalde ha canviat de principis? M’atreviria a dir que no. Senzillament, però, sap que una amplíssima majoria d’osonencs consideren Catalunya una nació amb dret a autodeterminar-se. D’aquesta capacitat de respondre a cada moment a les inquietuds de la gent se’n diu tenir ofici. Ofici d’alcalde, una de les professions més boniques del món.

Batea i Centelles són només dos exemples de l’enorme complexitat del mapa polític català. A Madrid -ciutat de només dues estacions, estiu i hivern- aquests matisos no s’entenen. Per això, a les últimes hores populars i socialistes han carregat contra les suposades pressions sobiranistes cap als alcaldes. No és d’estranyar que, quan divendres el tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, va expressar les reticències de l’equip de govern a cedir espais pel referèndum, la premsa espanyola corrés a entronitzar Ada Colau com a dic de contenció de l’independentisme.

Costa tant d’entendre que davant del dilema un alcalde només pot fer d’alcalde? Un alcalde de veritat, amb vocació de servei públic, no pot tenir cap dubte sobre el camí a seguir: el que millor representi el batec de la seva ciutat o poble. No es tracta d’abandonar les conviccions ni de fer electoralisme barat. És, només, una qüestió d’interpretar correctament la voluntat majoritària dels qui t’han confiat la responsabilitat de presidir el teu Ajuntament. I si la tensió amb els propis principis és massa forta, sempre hi ha la possibilitat de fer un pas al costat i deixar -encara que sigui de forma temporal- la vara en mans d’algun company de consistori.

Aquest raonament, és clar, tant es pot aplicar als municipis en què els alcaldes estan alineats amb una majoria social favorable al referèndum com contrària. En els dos casos el respecte a la autonomia municipal ha de ser escrupolós. I allà on el sentiment majoritari sigui contrari a l’1-O, ha de ser el Govern qui garanteixi la infraestructura necessària perquè, a diferència del 9-N, aquí la responsabilitat última és clara. A Barcelona, que Puigdemont i Colau trobin el desllorigador per facilitar el referèndum a la ciutat servirà per rebaixar la tensió i enviar un missatge rellevant a Madrid: amb voluntat i política és possible gestionar la complexitat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No le des mas vueltas
Anònim, 13/09/2017 a les 08:58
+3
-4
Todos los alcaldes ya han colocado las urnas, pero estan en la calle para no incumplir ninguna ley
El problema sera instalar carpas por si llueve y los de la mesa se mijan
Ya hay contenedores azules en todos los municipios donde depositar las papeletas impresas

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Joan Rusiñol
Periodista. A Twitter: @joanrusinol.
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
El promotor musical Gay Mercader | Gay Mercader
Toni Vall
01/01/1970
«Visca el paper publicitari i el disseny gràfic, i que morin les superfícies netes i aquelles que només anuncien les porqueries de Zara»
01/01/1970
El ministre de Relacions Exteriors li demana que no faci declaracions que puguin afectar les relacions internacionals del país
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»
Deixem rastre a totes les xarxes socials | Adrià Costa
Josep Lluís Micó
01/01/1970
«Umberto Eco va avisar de la invasió dels imbècils que es pensen que tenen el dret a opinar del que sigui sense mesura. Doncs bé, ja els tenim aquí»
La comissaria de la policia espanyola de la Línea | Google Maps/NacióDigital
Isaac Meler | 20 comentaris
01/01/1970
Un jove de Sabadell assegura que un agent de la Policia Nacional li va fer preguntes sobre la seva ideologia i li va impedir denunciar un robatori amb arma de foc