Opinió

Colau i altres: l'hora dels riscos

«Aquests alcaldes els demanaria que recordessin la befa que potser ells mateixos van fer en rememorar els alcaldes-titella que, un dia, havien ocupat la seva mateixa cadira»

| 09/09/2017 a les 22:03h
Durant els darrers anys hem viscut còmodament instal·lats en el món de les paraules. Tranquil·lament. I el fet ha canviat ara, de cop i volta. És com la mort. Tots sabem que ens morirem, però el fet és que para prou lluny com per no estar amoïnats. Les veritables preocupacions comencen quan el problema arriba i és inevitable. I el referèndum, i tot el que significa, ja és aquí. Ara veurem qui és qui.

En Rajoy -aquest, per sobre tot, enorme incompetent polític i governant- no va tenir raó quan va voler fer por a uns quants. Sempre hem criticat, dels nostres polítics, la manca de coratge i determinació. Probablement, el “peix al cove” no sigui res més que por a curt termini: “agafo això per no haver-me de barallar”. Per això ha tingut molt de mèrit que persones com el president Mas i tres càrrecs del seu govern s’enfrontessin a aquells que volien impedir el referèndum del 9-N. A aquests senyors se’ls va acusar de ser transmissors de la Catalunya acomodatícia. Ara paguen penes. Van ser valents.

El president nord-americà Frank Delano Roosevelt va dir, més o menys, que el coratge no és l’absència de por sinó el fet d’adonar-se que hi ha temes més importants que la pròpia por. I aquí és on estem ara. Hi ha res més important, políticament parlant, que poder votar en un referèndum pacífic?

Als funcionaris se’ls pot fer agafar por. Una de les característiques de la majoria de funcionaris (no pas de tots) és la basarda a la inseguretat. I ara va el Rajoy i diu que els fotrà als tribunals (ergo, al carrer) si no l’obeeixen. Bé, cadascú té dret a posar les seves prioritats. Ara, que després no reclamin que els altres es sacrifiquin per allò que ells no estan disposats a fer. És, malgrat tot, una por comprensible. La resta de població pot fer la seva sense, possiblement, perdre el lloc de treball.

El tema esdevé més pelut quan es fa referència a perdre el lloc polític. I em temo que, llevat dels anticatalans de pura sang (PP i Ciudadanos) la resta d’unionistes van de cagats. L’esperpent més vergonyós de voler mantenir-se al lloc el constitueix l’Iceta –curiós bípede que, per vergonya seva, passarà a la història-. Però resulta que ara, els anomenats revolucionaris, aquells que han de transformar la realitat, els d’esquerra de tota la vida, em temo que, com vulgarment es diu en català, els baixa la merda pel camal.

Perquè, és clar, quan es parla de riscos de manera indefinida, tothom es veu amb cor. Com que estem acostumats a les pel·lícules d’Indiana Jones o de James Bond, ens pensem que el risc és córrer perills que, al final, acaben en èxit. Però no. Un risc del 50% vol dir que, de cada dos que ho intentin, un s’estavellarà. Espero que ara aquesta esquerra aparentment transformadora entengui el que significa és el risc. Que quan un comença un negoci, els risc de no reeixir és elevat, molt superior al 50%. Em temo que mai havien sigut conscients del que volia dir realment “risc”. Doncs bé, ara es demana que aquests individus corrin riscos. Quin pot ser l’escenari final? Que es quedin sense el lloc de treball polític i que hagin de fer front a penes pecuniàries –aquest darrer cas crec que queda mitigat, ja que la recapta popular penso que donaria solució al problema-. (Per cert, i organitzar una Marató de TV3? La manca de democràcia també és una malaltia).

Jo demanaria als alcaldes d’esquerres i del PSOE (deixo per impossible els del PP i Ciudadanos per la raó que ja he esmentat) que reflexionessin i pensessin si volen passar a la història com a covards que van fer costat a l’Iceta de torn, o als semisecs com alguns membres de CSQEP, o prefereixen que se’ls recordi com a gent que va estar al costat del seu poble. Perquè, posin-s’ho al magí, el tema del referèndum no s’acabarà el 1-O. Convocar i organitzar un referèndum no és cap delicte, i la història i el dret internacional ho validaran tard o d’hora. Aquests alcaldes els demanaria que recordessin la befa que potser ells mateixos van fer en rememorar els alcaldes-titella que, un dia, havien ocupat la seva mateixa cadira. Tots els que abaixaven el cap quan els fils els movia en Franco. Quin fàstic d’alcaldes aquells, no?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Alcaldes del PP i ciudadanos
Jan Deñriu, 10/09/2017 a les 03:28
+21
-2
Sr. Roig, a Catalunya, d'aquests n'hi ha exactament 2, tots dos del PP. No és un sector gaire majoritari, que diguem
Els signes dels temps
Anònim, 10/09/2017 a les 09:36
+25
-4
Socialistes i comuns no saben llegir els signes del temps que tenen davant dels nassos. Marcats com a covards per sempre en la Història.
PSC: On teniu la vergonya i la dignitat ???
Anònim, 10/09/2017 a les 09:49
+25
-6
A la Colau, Ros, Ballesteros i demés alcaldes socialistes del nostres país:
"Pots enganyar a tothom durant algun temps; fins i tot pots enganyar a algunes persones durant molt de temps; però no pots enganyar a tothom tot el temps." Abraham Lincoln.
Buf
Anònim, 10/09/2017 a les 09:50
+9
-29
I Aquest article demostra la "democracia" que te l'independentisme, frase darrera frase, s'entreveu una animadversio forta, a aceptar simplement el que son posicions politiques diferents i legitimes, despreciant continuament al que no pensa igual ni Treballa pel independentisme, que recordem, no es majoritári, no arriba l ni a la meitat de la població
Sobirania
L'eremita de les Medes, 10/09/2017 a les 10:43
+10
-38
Quin horror d'article! Ara us dediqueu a repartir carnets de demòcrates? Això és evident que no va ni de votar ni de democràcia, sinó de qui té dret a votar i de quin és el subjecte polític democràtic. Vosaltres esteu segurs que teniu la legitimitat perquè Catalunya és una nació i té dret a autodeterminar-se. Lamentablement, que la vostra definició de nació sigui l'única adequada al concepte democràtic de poble és, en el millor dels casos, una opinió respectable; i, en qualsevol cas, no correspon a l'statu quo, que heu de modificar. Si el modifiqueu per la via il.legal, això no és democràcia, sinó insurrecció: guanya la CUP, amb qui JxS va haver de pactar per no donar el procés per liquidat, en haver tret un 40% dels vots el 27S, molt lluny dels que el sr. Mas esperava. La seva decapitació, pura justícia poètica, i pura democràcia... Si de debò creieu que això va de democràcia, i no simplement de sobirania i d'una teoria molt discutible sobre ella, expliqueu-me per què Barcelona no hauria de tenir el dret de separar-se de Catalunya... Perquè sols Catalunya és la nació completa i el subjecte de decisió democràtic? Primer, això és el que caldria demostrar; i, segon, això és fals fins i tot des de les vostres premisses, perquè esteu afirmant que Catalunya té el dret d'autodeterminar-se passant de la resta dels Països Catalans... Tot això és una presa de pèl, i els vostres dirigents, uns ignorants, uns estafadors, uns fanàtics, o totes tres coses alhora. Bon diumenge a tothom!
La historia la escriuen els guanyadors
Quin pais!, 10/09/2017 a les 10:45
+6
-23
I com que no hi ha collons de dir a quants ciutadans representen exactament els centenars d'alcaldes de pa sucat amb oli que s'apunten al carro de que "tants com som, a mi no em cridaran pas a declarar", de moment la realitat segeuix a on era el 9N i el 27S: un de cada tres catalans vota independència i la resta voten que no o no creuen que calgui votar.

M'agradarà veure les cares que posaran alguns si al final Ada Colau decideix que els seus funcionaris i l'Ajuntament se la juguen en cas de suportar el referèndum, i li diu a la GenCat que es busquin la vida...
L´ARA un bluff
Anònim, 10/09/2017 a les 11:54
+10
-4
L´ARA s´ha cagat, 1 deserció , almenys del Periódico i La Vanguardia no ho podem dir que han desertat, ells en canvi tant Bassas i tanta Terribas i catacrac a la primera.
Els tabús inconfessables a CAT
Jordi (Català i Suís), 10/09/2017 a les 14:39
+9
-5
L'article posa el dit a una de les nafres de CAT. Escric CAT i no pas la collonada "Catalans".
Us passo la llista de tabús a CAT:

1-No hi ha pas a cat una única comunitat nacional. Hi ha Catalans, hi ha Espanyols, hi ha Marroquins, etc. La collonada Nous Catalans referint-se als marroquins de Ripoll fa palès el patetisme ridícul que predomina a CAT.

2-A l'interior de la comunitat catalana hi tenim un fotiment de botiflers gairebé assimilats a l'Ocupant i Colonitzador Espanyol. És un fenòmen ben normal a qualsevol país ocupat i colonitzat.

3-A l'interior de la comunitat espanyola hi tenim diversos components: els qui se senten Catalans malgrat tenir l'espanyol com a llengua d'ús, els que detesten els Catalans i tot el grup de funcionaris públics de l'Ocupant Espanyol.
Dins d'aquest grup nacional hi ha un % força alt que votarà sí a la Independència. I això ha enrabiat tant a l'Ocupant Espanyol - Autoritats, "intel.lectuals", periodistes, etc- que encara no ho han entès.

4-Hi tenim una comunitat hispanòfona d'Amèrica que cal dir-ho es decanta cap a Espanya per simple proximitat lingüística encara que com em deia una dona de Veneçuela, Espanya és el Cul d'Europa.

5-La llengua catalana té un ús minoritari a la major part del país. Aquest és un altre tabú que cal trencar. L'Espanyol és ara i aquí la llengua majoritària no només a la comunitat espanyola sinó també a les altres estrangeres.

6-La gent dels Comuns, Podemos, etc formen un mix de components de les dues comunitats catalana i espanyola. De la Catalana hi tenim els Nou Lerrouxistes i els Botiflers. De l'Espanyola només cal recordar les declaracions a una tv espanyola de la Colau dient que ella se sentia espanyola.

Comptat i debatut, si el SÍ guanya haig de cridar "Chapeau !" perquè la composició de la població a CAT no fa albirar una eixida tant clara. Nogensmenys, com els Espanyols són tan cafres i primitius, ens han servit en safata la conversió a l'Independentisme de gent que ni en somnis ho hauria fet.

Moltes mercès als Espanyols perquè sense llur ajuda i constància no ho hauríem pas assolit mai.

@Buff de les 9:50 i l'ermità de les Medes
OX, 10/09/2017 a les 17:37
+2
-3
Per què no us aclariu les idees abans de vomitar?

En què quedem? Som el moviment radical de la CUP? O som la dreta neoliberal (que tant fàstig em produeix, a mi i a tants per molt que cridi en Roig) que tant li agrada?

Som 4 gats? Una minoria? O ara som el 40% dels catalans?

Jo us recordo que el Sí tenia el 48% i el No 39%, cada día feu més pena.
Referendum
Democrazia, 13/09/2017 a les 16:23
+0
-0
Il referendum Catalano svela le ambiguità di Podemos e Colau...

Articolo su giornale comunista online:



FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Xavier Roig
Nascut a Barcelona (1957) però tarragoní, és enginyer i, a hores lliures, escriptor. Li agrada l’aviació, i muntar i arreglar aparells espatllats. Està convençut que cal aprofitar el temps perquè, tard o d’hora, algú ens prohibirà pensar. No és aficionat al futbol, ni creu que el Barça ens hagi de redimir de res. I que si no haguéssim d’estar sempre teixint el que altres desfan, podríem tenir més temps per fer de Catalunya un lloc més evolucionat. Com succeeix als països normals.
Ramon Espadaler | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
El dirigent democristià afirma que "una campanya electoral amb consellers a la presó seria una situació dramàtica" | "Vaig nomenar Trapero perquè sabia que si m'havia de venir a detenir ho faria amb cura i elegància", assegura l'exconseller d'Interior
01/01/1970
El Ministeri de l'Interior ofereix la possibilitat al seu web de presentar denúncies per aquest delicte
01/01/1970
El periodista de l'"Ara" es farà càrrec del programa a partir de l'any vinent
Imatge del Concurs de gossos d'atura de Torroella | Torroella de Montgrí
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana el concert Folk per la llibertat, l'Orígens d'Olor, la Fira del Bosc i la Pagesia, el Festival Panoramic, la Fira de Santa Llúcia, i el Concurs de Gossos d'Atura de Torroella
Turull, Junqueras i Puigdemont, l'endemà de l'1-O | Martí Albesa
01/01/1970
La proposta de nou punts programàtics compartits deixa de nou en suspens el desplegament de la República però manté aquest horitzó | Les dues candidatures pretenen centrar-se en el procés constituent per ampliar les adhesions socials a la independència i en sumar suports internacionals per forçar l'Estat a negociar
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont a la manifestació per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Les candidatures de Puigdemont i Junqueras acorden uns compromisos compartits en els programes del 21-D que ara han de negociar amb la CUP | Les llistes també reclamarien la llibertat dels presos, la fi del 155, la retirada dels "piolins" i un compromís de Rajoy davant la comunitat internacional de respectar els resultats
L'ICAB ha acollit avui un acte per la llibertat dels presos polítics. | @omnium
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Òmnium i l'ANC omplen el Col·legi d'Advocats al crit de «llibertat presos polítics!»