Tribuna oberta

Comencem curs. El liberalisme, a punt

«Els partits ens portaran a la independència política, però també necessitem que ens portin a la independència social, és a dir, allunyar-nos del model que fins ara hem viscut»

per Eric Herrera, 31 d'agost de 2017 a les 15:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant tot aquest darrer any servidor ha tingut la sort de creuar-se i d'establir amistat amb una sèrie de joves encara en edat universitària que no només professen un futur prometedor en el debat de les idees a casa nostra, sinó que destil·len una capacitat intel·lectual en l'àmbit polític i econòmic fora del comú. I no exagero, creieu-me. Que a la meva edat, la quarantena, torni a il·lusionar-me i a atrevir-me amb projectes ideològics conjuntament amb persones quinze anys més joves que jo, corrobora que potser, ara sí, començo a fer-me gran, o que alguna cosa no he afinat del tot bé anteriorment en els ambients polítics on m'he mogut. En tot cas, la creació de la plataforma de pensament liberal Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) no només ha fet despertar de la letargia el liberalisme al nostre país i li ha donat la frescor i l'autenticitat que necessitava, sinó que serveix també perquè aquests nois i noies tinguin una palestra on desenvolupar-se i treure la poteta dins del debat públic català. Altrament, seria una llàstima que romanguessin desconeguts dins les seves universitats.
 

El cas és que, durant aquest primer any de vida del col·lectiu, entre reunions i il·lusions, hem absorbit tal quantitat d'informació nova que a mi m'ha servit per refrescar, en alguns casos, i en d'altres descobrir, tota una nova literatura sobre qüestions econòmiques i socials que, malauradament en aquest país on vivim i patim, resten a l'ostracisme més absolut i vergonyós. El Col·lectiu ha pogut vestir-se i presentar-se davant la societat amb un argumentari poc emprat i conegut en aquestes latituds: promoure un model de societat oberta i pròspera de ciutadans lliures en una Catalunya independent, que reconegui el pluralisme, la tolerància, els drets civils, les institucions inclusives, la defensa sense embuts de la propietat privada i l'economia de lliure mercat. Aquestes són qüestions que, dites així i de manera generalista, sempre queden bé, però un cop rasques una mica i les desenvolupes te n'adones que aquí molt poca gent les defensa i argumenta d'una manera seriosa i consistent. Nosaltres creiem fermament que el progrés dels països i de les societats passa per tenir com a eix principal la llibertat tant en el camp civil com en l'econòmic, i ho podria resumir en aquests cinc punts essencials que CCL ha establert com a propis:
 
1. Globalització i comerç. Catalunya és un territori eminentment exportador i captador d'inversions. La societat catalana és històricament emprenedora i això fa que en un territori petit com aquest sigui de vital importància l'obertura al comerç internacional. Catalunya és un pol logístic de primer ordre i qualsevol aposta pel proteccionisme o per barreres no aranzelàries és un error majúscul d'una ignorància supina que ens posiciona en bàndols retrògrads i indesitjables.
2. Institucions inclusives. És a dir, un país amb contrapoders forts, amb mecanismes independents sense designació política per fiscalitzar millor el govern. Blindar les institucions dels interessos partidistes i els lobbies nostrats i reforçar la democràcia alliberant-nos dels incentius perversos que crea la dependència excessiva al sector públic. Els estats seran inclusius o seran extractius.

3. Liberalització del mercat laboral. Els països econòmicament rics saben perfectament que per tenir protecció social prèviament cal que l'economia esdevingui lliure amb un mercat laboral flexible. Això és que el govern central no planifiqui arbitràriament els sectors econòmics, sinó que aquests tinguin llibertat de negociació entre parts. Un marc que afavoreixi la competitivitat i la mobilitat laboral. És la riquesa que crea l'estat del benestar, no al contrari.
4. Moderació fiscal. Així mateix, per completar aquesta llibertat econòmica cal que hi hagi una significativa rebaixa fiscal a la creació de riquesa per incentivar l'estalvi al sector privat i les empreses puguin invertir per crear nous llocs de treball. La millor garantia de benestar i prosperitat és que la riquesa generada per un mateix es quedi en gran part a la seva butxaca.
5. Drets civils. Darrerament hem viscut múltiples vulneracions de drets i llibertats fonamentals: la persecució política d’un periodista sueco-turc que suposa un atac a la llibertat de premsa, l’atropellament de la llibertat d’expressió per part de grups a banda i banda de l’espectre ideològic, el qüestionament del dret a la defensa d’un acusat o la inexistència de la separació de poders que recurrentment evidencia la gestió del conflicte català en són alguns exemples. Les posicions de certs sectors sobre qüestions com la gestació subrogada o la lliure circulació de persones també ens preocupa i ens ocupa.

El drama de la nostra societat ja ha estat desglossat manta vegades per tot el catalanisme polític. Vivim una situació secular degradant. La llarga pertinença a un estat decimonònic, autoritari, clientelar, profundament intervencionista i que mai ha tingut la democràcia en el seu ADN, ha fet que la nostra vida social estigui massa influenciada per un model que rau a les antípodes de la nostra manera d'entendre les relacions econòmiques. Tanmateix, no m’agrada atribuir la culpa sempre als altres, no es pot anar per la vida xiulant fent veure que la cosa no va amb tu. Per això insisteixo que necessitem assumir les responsabilitats que massa vegades oblidem amb l'excusa del maltracte espanyol.
 
I aquí és on vull anar a parar, a la responsabilitat dels partits centrals del país i els seus líders, com a representants i mirall de tota la societat. Sovint se'm fa un buit a l'estómac en veure com tots els partits sobiranistes, uns més que altres, s'esforcen per copiar fil per randa el model econòmic i social espanyol -per molt que no ho vulguin reconèixer, és clar. Se'm fa un nus a la gola en veure com, per una banda, es reclama ser la Dinamarca del sud o la Massachussets europea i per l'altra, es cau de quatre grapes a la trampa llatina. Aquella que consisteix a ser part d'un club mentre la mamella vagi rajant. Europeisme de caixer automàtic, com molt bé defineixen el duet Tremosa-Sarri. Copiar el model nòrdic no és compatible amb defensar monopolis per molt populars i simpàtics que siguin; no és compatible amb legislar a cor què vols, cor què desitges, malmetent la competitivitat; no és compatible amb voler un mercat protegit que gira la cara al comerç internacional; no és compatible amb col·locar tants càrrecs de confiança arreu... Copiar els nòrdics no té res a veure amb tot això que es defensa i se'n fa bandera massa sovint, perquè com diu un amic meu, 'el camí a l'infern regulatori és empedrat de bones intencions'.

Catalans Lliures fem una aposta de futur immediat per una Catalunya pròspera, independent i oberta al món, que xoca de ple amb alguns plantejaments incomprensibles fets des del catalanisme polític central. Per això es fa molt difícil d'entendre el seguidisme que es fa des de molts sectors de la política i de l'associacionisme català al model econòmic espanyol, que només ens portaria de nou al desastre i a la mediocritat. Hem de passar del precapitalisme espanyol a un liberalisme real que faci responsable a la ciutadania creant cercles de solidaritat i de protecció per als més desafavorits. Els partits ens portaran a la independència política, però també necessitem que ens portin a la independència social, és a dir, allunyar-nos del model que fins ara hem viscut. I això només es fa liberalitzant el país en tots els àmbits, empoderant la ciutadania i obrir-nos al món com a potència comercial. El nou curs comença i el liberalisme català, amb CCL al capdavant, està preparat, ple d'il·lusió i de propostes, per presentar batalla en el camp de les idees. Estem a punt per fer una Catalunya millor i realment lliure.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació