Opinió

Unitat contra el terror i debat polític

«La suposada incompatibilitat de la lleialtat en el combat contra el terrorisme amb la llibertat de mantenir cadascun dels integrants els seus propòsits polítics no reforça la unitat buscada»

per Jordi Mercader, 19 d'agost de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Res escapa a la política, ni les tragèdies ni la seguretat. L’atemptat de les Rambles va ser un episodi d’horror que deixarà una profunda petjada de dolor col·lectiu i tindrà les seves conseqüències polítiques. La seguretat i les pors dels ciutadans -que les tenim, malgrat els eslògans de reacció al terrorisme, necessaris i valents però d’efectes limitats-, mai no haurien de ser utilitzades políticament en benefici de ningú, però l’experiència ens diu que això és només un bon desig. Buscar avantatges polítiques en el drama humà és senzillament un error.

La unitat contra el terror ha de ser compatible amb el debat nacional. La gran discrepància política d’aquests dies s’ha centrat en la creació del dubte sobre la possibilitat de convivència del binomi unitat/debat, s’entén el debat sobiranista. Hi ha una corrent d’opinió que pretén aprofitar la prioritat de la lluita antiterrorista des de la unitat de tots els demòcrates com una excusa objectiva per ajornar, o alguns fins i tot per enterrar, el debat territorial accelerat pel repte independentista. La suposada incompatibilitat de la lleialtat en el combat contra el terrorisme amb la llibertat de mantenir cadascun dels integrants els seus propòsits polítics no reforça la unitat buscada, més aviat la fa trontollar, la converteix en artificial o incomplerta.


La unitat reclamada pel Pacte Antiterrorista ha de ser sincera. Reclamar renúncies polítiques per aconseguir la unitat més aviat sembla una manera d’impedir la unitat proclamada. Dit, això, els partits independentistes no haurien de caure en el parany d’automarginar-se d’aquest pacte, malgrat totes les pressions que puguin rebre del socis parlamentaris. Qualsevol senyal de prioritzar el Procés per davant la lluita antiterrorista obre un flanc de debilitat tant evident com el que s’ha observat en aquells que intenten de posar el perill dels atemptats per davant de qualsevol aspiració política, per molt contraris que en siguin. És un equilibri de maduresa política que resultaria molt encoratjadora per tothom.

L’atemptat ha estat un fet dolorós i aleatori que influirà en les properes setmanes. El president Puigdemont ja ha dit que res no farà canviar els plans respecte el Procés, tanmateix, difícilment ningú es podrà alliberar de les conseqüències de l’atac terrorista, ni obviar l’elogiada gestió policial i política del trauma, ni oblidar les paraules dites i les no dites, ni fer-se el desentès de l’explicitació com mai i davant el món sencer d’un profund allunyament sentimental i conceptual mutu entre els governs català i espanyol, els seus respectius prescriptors d’opinió i els agents de divulgació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Mercader
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
09/12/2017

Puigdemont, o jo o la il·legitimitat

25/11/2017

Sant Tornem-hi?

11/11/2017

Un disbarat

28/10/2017

Una nova partida, amb cartes mal repartides

30/09/2017

I, finalment, l'1-O

16/09/2017

​Un forat negre a l'estat de dret

19/08/2017

Unitat contra el terror i debat polític

05/08/2017

​La força de l'«statu quo»

22/07/2017

La moda de la por

08/07/2017

«Pressing» Colau

Participació