Opinió

Rafa Díez i la pau

«Era una anomalia democràtica que, després de més de set anys sense atemptats d’ETA (uns atemptats que ell va ser decisiu a enterrar), continués purgant a la presó»

per Jordi Creus, 17 d'agost de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de 6 anys i mig a la presó, ahir va ser alliberat Rafa Díez Usabiaga, un personatge clau per entendre l’arribada de la pau al País Basc després de més de mig segle de violència. Recordem els fets: Díez, durant 12 anys màxim dirigent del poderós sindicat LAB, va ser detingut el 13 d’octubre del 2009, juntament amb Arnaldo Otegi i mitja dotzena més de dirigents de l’esquerra abertzale compromesos amb el debat obert dins de l’independentisme basc d’apostar per l’abandonament de la violència i per les vies exclusivament pacífiques per aconseguir els seus objectius polítics.

De tots ells, cinc van ser condemnats a penes d’entre 6 anys i 6 anys i mig de presó. El seu delicte? Segons el jutge Baltasar Garzón, formar part del grup “Bateragune” (punt de trobada), que intentava reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint les instruccions d’ETA. Per tant, seguint aquesta lògica garzoniana, els principals artífexs del final de la violència d’ETA van ser condemnats (i van complir íntegrament les penes, tot sigui dit) per estar al servei d’una violència que ells han ajudat a fer desaparèixer. Difícil d’entendre, no?


Doncs bé, l’últim d’aquests condemnats en abandonar la reclusió ha estat Rafa Díez, un home poc conegut pel gran públic de fora del País Basc, però amb una important autoritat moral dins de les files de l’esquerra independentista basca. Tot i que l’Audiència Nacional va prohibir qualsevol acte d’homenatge a Díez a la sortida de la presó del Dueso, a Cantàbria, l’antic sindicalista va rebre ahir al vespre el suport dels seus veïns de Lasarte. Perquè certament, era una anomalia democràtica que Díez, després de més de set anys sense atemptats d’ETA (uns atemptats que ell va ser decisiu a enterrar) continués purgant a la presó. En el seu cas, com en el d’Otegi i la resta del condemnats del cas “Bateragune”, el desig de venjança es va imposar a la justícia.

Recorden aquell pacte d’Ajuria Enea, que van signar el gener del 1988 totes les forces polítiques basques excepte Herri Batasuna, per tal d’aïllar ETA? En un dels seus punts s’afirmava que sense violència tothom estava legitimat per defensar els seus propis plantejaments polítics. Sis anys després del cessament definitiu de la violència d’ETA, què feia Rafa Díez a la presó? Què hi feia Arnaldo Otegi?


La resposta la podem trobar en aquestes paraules: “Què pot justificar el rebuig als desitjos de pau? La venjança? La venjança mai ha deixat construir res, i només manté l'odi de tots. Els governs espanyol i francès han d'escoltar la voluntat de pau (al País Basc). Ells en són actors i haurien d'esdevenir els facilitadors”. Es tracta d’un fragment d’un article molt crític amb la gestió feta pels govern francès i, sobretot, espanyol, després de l’abandonament de la violència per part d’ETA. El signa un membre de l’esquerra abertzale? Un internacionalista llatinoamericà? No. Aquesta reflexió, publicada al diari francès Liberation, és de Raymond Kendall, secretari general de la Interpol entre els anys 1985 i 2000 i secretari general honorari d'aquesta organització de coordinació policial, la més gran a escala internacional.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Creus
Jordi Creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és historiador. Actualment és l'editor de la revista Sàpiens. Enamorat dels Pirineus, ha escrit llibres de diversa temàtica: des de novel·les negres rurals fins a memòries de les lluitadores antifranquistes.
19/03/2020

La Barcelona de Buffalo Bill

05/03/2020

​Cornellà

20/02/2020

Guillem

06/02/2020

La mesa de diàleg

23/01/2020

​L’home dels pressupostos

09/01/2020

Serrallonga, el lladre bo

12/12/2019

La Intersindical

28/11/2019

«La dictadura de pedra»

14/11/2019

No perdem el Nord

01/11/2019

Pobre Montesquieu

Participació