Opinió

Rosa Parks, política i dret

«Les lleis s’han de canviar per fer-les millor, no per objectius conjunturals, i no es pot anar als tribunals només quan es vol una interpretació favorable»

| 06/08/2017 a les 22:02h
A propòsit que les normes injustes s’han de substituir per altres que ens acostin a la justícia plena, diferents representants polítics catalans han parlat i fins i tot s’han comparat amb Rosa Luise MacCauley. Coneguda pel nom del seu marit, és a dir, Rosa Parks, era una teixidora de 42 anys que cosia llençols i el dia 1 de desembre de 1955 es va negar a seguir les indicacions del conductor d’un autobús en referència al lloc on havien de seure les persones de raça negra.

Rosa Parks no era la primera: una noia de 15 anys estudiant de secundària, embarassada i de família molt pobre, ho havia fet vuit mesos abans a la mateixa ciutat de Montgomery, Alabama. Es deia Claudette Colvin i va ser detinguda i empresonada. L’organització de defensa dels drets civils va organitzar una recollida de diners a les esglésies on assistien els negres i va fer-se càrrec de la defensa jurídica davant dels tribunals de la jove Claudette.

Quan Rosa Parks va decidir emular la jove adolescent, també fou detinguda, jutjada i condemnada, però els líders de les organitzacions de defensa dels drets civils, encapçalats per Martin Luther King, no només es van fer càrrec de la seva defensa sinó que amb l’antecedent de la lluita contra la condemna de Claudette Colvin, van cridar a la comunitat negra a boicotejar l’ús dels autobusos. Molts havien de caminar hores per anar a les seves penoses feines, però durant tretze mesos bona part de la flota d’autobusos va haver d’estar aturada per manca d’usuaris.

El cas de Rosa Parks, amb els antecedents del cas Colvin, va arribar la Cort Suprema dels Estats Units que va dictaminar que la segregació racial en el sistema d’autobusos era inconstitucional. Era l’any 1956. Rosa Parks, política i dret.

Analitzar aquest fet sense contextualitzar-ho amb la lluita pels drets civils, l’aparició en escena dels joves John i Robert Kennedy i el lideratge de Martin Luther King. L’estreta relació entre mobilització popular i acció política, entre injustícia i defensa jurídica a la cerca del reconeixement de la inconstitucionalitat de les lleis segregacionistes, és una visió reduccionista del cas de Rosa Parks.

És cert que en tota lluita hi ha un primer dia i un primer fet. Però parlem d’uns Estats Units on el jove JFK iniciava la seva cursa a la Casa Blanca i el seu germà en seria el fiscal general després d’una trajectòria de defensa dels drets civils que el va portar a la redacció amb Luther King de les lleis que la història, sempre plena de contradiccions, complots i violència, va voler que signés el president Lyndon Johnson i que prohibien la discriminació racial i atorgaven el dret a vot als nord-americans de pell negra, descendents dels esclaus.

Precisament el president de comportament discutible a l’entorn de l’assassinat de JFK i que va implicar els EUA en la guerra del Vietnam, seria el signant de la feina aconseguida per una lluita caracteritzada per la no-violència i les conquestes davant dels tribunals i en el canvi de les lleis que havien permès tants abusos.

JFK moria assassinat el 22 de novembre de 1963, Martin Luther King era guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1964 i assassinat el mes d’abril de 1968. Robert F. Kennedy, allunyat de Johnson, aturava la resposta violenta a l’assassinat del líder negre i era assassinat dos mesos després.

No es poden resumir tants fets històrics de tanta transcendència en poques línies, però l’acció de Rosa Parks va ser important i els líders polítics van estar a l’alçada, tant els que lluitaven des del carrer com els que van canviar les lleis i la naturalesa mateixa de l’administració americana.

La mobilització no violenta va ser fonamental, però no van renunciar mai al camí d’obtenir el reconeixement dels tribunals, de les institucions internacionals i del Congrés i Senat dels Estats Units pel que fa al principi de lleis canvien lleis.

He necessitat fer aquesta reflexió
perquè el reduccionisme d’explicar només la part bona d’un gest o la part dolenta d’un desenllaç em preocupa si el reduccionisme alimenta el fanatisme en totes les seves presentacions. És abominable que el govern espanyol s’encuirassi darrere les lleis considerant-les inamovibles, quan els tribunals, fins i tot el Tribunal Constitucional, han dit en reiterades ocasions que el nostre constitucionalisme no és militant i, per tant, l’esperit i la lletra de la Constitució ordenen a les cambres de representació política a adaptar les institucions i les lleis a les demandes que la societat vagi formulant.

És preocupant escoltar algunes veus a Catalunya afirmant que s’ha acabat la via política i la via del dret i que només queda el carrer, perquè quan el carrer es mobilitza ho ha de fer en la confiança de demostrar que està en possessió de la justícia i serà reconegut pels tribunals i les institucions internacionals. Si no es persegueix aquest objectiu, és que no hem llegit adequadament els fets de la història.

Les lleis s’han de canviar, per fer-les millor, no per objectius conjunturals i no es pot anar als tribunals només quan es vol una interpretació favorable i cridar al seu rebuig i desobediència quan és desfavorable. A més desobediència, menys reconeixement internacional. Som els catalans els que ens hem d’erigir en defensors de l’esperit que va fer possible un pacte constitucional que ens havia de reconèixer i és l’estat espanyol el que l'ha prostituït i ho hem de fer entendre al món.

Ningú no és Rosa Parks, perquè aquell fet pertany a un instant irrepetible. Tots som Rosa Parks perquè no podem intentar canviar un sistema parlamentari de sufragi universal sense preveure que no són les autoritats polítiques ni els líders de les mobilitzacions qui hauran de fer d’autoritat neutral i establir legitimitat i legalitat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 06/08/2017 a les 22:30
+34
-8
Voste es pensa que Espanya es com els USA, oi?. Voste es pensa que, almenys, es com els USA als anys 60, oi?. Doncs voste esta molt confosa, perque els principis en que esta basat el sistema politic america no poden estar mes allunyats del que no es mes que una dictadura feixista emblanquinada, com els sepulcres de la Biblia, per encabir els mes tebis i venals dels opositors. I ja sap qui vull dir, oi?. I, si parlem de la societat, els valors i merits dels que triomfen mitjancant el seu esforc, i inteligencia no poden ser mes lluny de la cultura del "compadreo" i del que, fins i tot en angles, es diu "old Spanish customs".
altra vegada
Abc, 07/08/2017 a les 05:40
+33
-7
Evidentment sortim al carrer per forçar els tribunals internacionals ja que l'estat es tanca.
On ês el problema.?
Sis plau no ho compliquis. És molt clar. Per què sempre regateges només els indepes?
complex
Boi Grau, 07/08/2017 a les 09:11
+30
-6
Resposta a "altra vegada": la senyora Tura, més enllà del seu digne esforç per il·lustrar documentalment les seves opinions, no s'ha alliberat encara d'un complex que pateixen tantes persones que es consideren d'esquerres: creure que aspirar un estat propi és anar contra la fraternitat universal i contra la solidaritat. En el fons, posa, i posen, en el mateix sac el nacionalisme i l'imperialisme, sense voler reconèixer que el nacionalisme català no és el mateix nacionalisme francès i el nacionalisme alemany: Estats botxins responsables de tantes morts al s.XIX i XX a Europa, nacionalismes que K. Marx acusava, amb tanta raó.
Per això passa que tanta gent d'esquerres barreja i confon tota mena de nacionalismes, sense voler admetre que hi ha nacionalismes imperialistes i nacionalismes alliberadors. Que requereixen tractament i qualificacions molt diferents. La sra Tura, com tants altres polítics catalans d'esquerres (el sr. Boada, per exemple) no ha volgut entrar en aquestes precisions i el complex de nacionalisme de dretes els atenalla.
Absurdo
Anònim, 07/08/2017 a les 09:26
+8
-31
El choque de trenes ha de ser explosivo. Con todo el ruido mediático del mundo y si ha de caer algún patriota, mejor para los propósitos del independentismo.
No cabe otra solución. Lo único es mantenerse escondido detrás del muro para no ser uno de los que caigan. Que sea otro que ya lo nombraremos mártir.
En verdad, hay pensamientos enfermizos dentro de esas cabezas enfermas...
Pioneres
JRRiudoms, 07/08/2017 a les 09:54
+18
-2
Sense entrar al fons de l'article, dir que abans de Rosa Parks i Claudette Colvin, una altra dona negre va fer una acció semblant l'any 1944. Aquesta persona va ser Irene Morgan, una adventista del setè dia.
Atentament
Sra. Tura...
Anònim, 07/08/2017 a les 13:10
+13
-3
Sra. Tura:
Ja que apela vosté a alguns líders nord-americans, li citaré un altre, aquest de caràcter "fundacional", que potser la inviti a vostè a repensar una mica la seva croada personal contra el referèndum i a favor del règim del 78 pactat pels seus amb el franquisme (y així ens va!):
"Cuando la injusticia se convierte en ley, la rebelión se convierte en deber."
(Thomas Jefferson)
I li citaré també en Desmond Tutu:
"Si eres neutral en situaciones de injusticia, has escogido el lado del opresor."
Faci el favor, Sra. Tura, d'escollir millor les seves opcions i de quin costat es posa...
Esquerres burgeses
Anònim, 07/08/2017 a les 16:45
+13
-2
Vostè viu a Espanya, senyora Tura?

Si ho fa, deu viure molt còmodament, aburgesadament diria. No li interessa que la gent siguin ciutadans, conscients dels seus drets, sinó una massa infantil que ha de confiar en els polítics. I vostè es diu d'esquerres?
L'esquerra conservadora de Tura.
Secundí, 07/08/2017 a les 22:34
+17
-2
El que queda clar és que per a Montserrat Tura el ritme dels canvis a de ser dins del "Viva España, viva el rey, viva el orden y la ley" i han de ser "despasito". Açò és típic de "l'esquerra" conservadora, la que viu tan bé que només se n'ocupen i es preocupa dels canvis quan aquets són de debò i poden fer trontollar el règim del 78 que ha sustentat el seu castell ideològic en un núvol de cotó. A aquesta esquerra mai no li ha interessat acabar de veritat amb la injusticia i la desigualtat. Més aviat s'ha dedicat a viure de gestionar el patiment i la frustració de la gent. Com els frares medievals, grossos i bons vivants, prometen un paradís que no arribarà mai. I ni això. Per ells cal anar a poc a poc. Molt a poc a poc. La cosa ha d'anar de segles. I mentre arribem ells tractaran de complir amb la seva obligació que és viure bé, molt bé, tant bé que no els importe quan arribem.
Així s'avança
Ramonet, 08/08/2017 a les 08:18
+14
-2
Els Estats Units van néixer de foma "il.legal":una Declaració d'Independència que parlava del dret de les persones però no reconeguda per la Gran Bretanya.I això marca.
A Espanya impera l'esperit d'Alfonso Alonso (Las leyes se cumplen aunque sean injustas) o de la Cospedal (Cataluña no es de los catalanes sino de España) i que vé de molt lluny. Quin refotut canvi de lleis espera la sra. Tura aconseguir dels monàrquics?.I qui li assegura que seria en el sentit que ens convé?
Amb el desenllaç desitjat
Antoni Cuadrench, 08/08/2017 a les 08:19
+13
-2
La realitat no és mai de mel i sucre.
La primera part del seu relat no ofereix cap dubte: tot va ser violent i amb els assassinats que tots coneixem.
No és gens fàcil.
Pel que fa al reconeixement internacional. No serà pas la regla de tres que vostè Sra. M. Tura li convé: "A més desobediència menys reconeixement internacional".
Quan una parella s'ha trencat no la faci passar novament per la vicaria. Fora una gran imprudència sense cap sentit.
Col·laboracionista Tura
Anònim, 08/08/2017 a les 09:24
+9
-0
El reconeixement no guarda cap relació amb el nivell de desobediència, sinó amb la seva força.
L'objectiu ara ja no és transformar les vostres lleis. És poder fer les nostres.
Patètic article
Anònim, 08/08/2017 a les 18:10
+0
-0
Lamentable l'exercici de la Sra. Tura de deslegitimar l'alliberament nacional de Catalunya. Si fem el que fem és perque l'estat espanyol no ens deixa més opció.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Montserrat Tura
Metgessa, especialitzada en gestió de serveis de salut i economia sanitària. Va ser alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003), població on va néixer i on ha viscut sempre, diputada al parlament (1995-2003 i 2010-2012) i consellera d'Interior (2003-2006) i de Justícia (2006-2010). Actualment forma part de la direcció assistencial dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. És mare de dues filles. A Twitter: @montserrat_tura.
Pancartes amb els lemes electorals de les tres candidatues independentistes, al centre de Vic | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 3 comentaris
01/01/1970
Les enquestes projecten un ascens de la llista del president, disposat a córrer el "risc" de trepitjar Catalunya i ser empresonat si guanya el 21-D | Els republicans tornen a reivindicar la figura del vicepresident com a cap de llista i donen protagonisme a Mundó i Romeva per enfortir el missatge de Rovira
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 07:36 M'HI POSO PER... Ruben Wagensberg, del «no» estricte a fer de pont entre ERC, «comuns» i CUP. El coordinador de "Casa nostra, casa vostra" va rebutjar l'oferiment dels republicans fins menys de 24 hores abans del termini límit per tancar llistes, després de consultar-ho molt amb la seva parella, el company de pis i els pares. Un nou retrat d'un dels independents del 21-D, per Roger Tugas.
 07:34 PORTADES «Un 'desastre' económico y un 'ridículo' electoral», a l'«ABC». Recull de les portades dels mitjans catalans i espanyols de paper.
 07:21 Puigdemont i Pablo Iglesias responen l'home que els va amenaçar des d'un tanc i demanen responsabilitats.
 06:59 EL DESPERTADOR de Ferran Casas: Presidencialisme a l'ordre del dia. "A falta de projectes clars el 21-D va de persones, de demanar als votants actes de fe. El sobiranisme, en polítics que no saben si podran ser-hi, i l'unionisme en líders fins ara ineficaços", diu el subdirector de NacióDigital. Avui també són noticia l'enquestòmetre, la porra i els programes a NacióDigital, els fans d'Arrimadas al Cercle, el Foro Babel i Antoni Tàpies.
 23:25 Anna Gabriel: «On son els cínics que exigien garanties democràtiques per a l'1-O, i ara callen?»; informa Pere Fontanals. 
 22:26 LA CARAVANA. El vers lliure d'Albano Dante Fachin se suma a la partitura independentista. L'exdirigent de Podem debuta en un acte d'ERC en l'espai on el 2015 es va presentar CSQEP i ja té previst participar en altres mítings dels republicans i la CUP amb un discurs crític amb el posicionament equidistant dels "comuns". Ho explica Roger Tugas.
 22:12 ÚLTIMA HORA Ingressat el jutge de Barcelona que investiga l'1-O. El titular del jutjat número 13 va entrar a l'hospital aquest dilluns per un problema intestinal.
 21:45 ​Xavier Garcia Albiol diu que l'Estat «no permetrà» que Carles Puigdemont faci cap «espectacle» si torna a Catalunya. El candidat popular visita Sabadell i fa una trobada amb militants en un bar del nord. Assegura que el president destituït viu "Matrix".
 21:44 LA CARAVANA. Pilarín Bayés, una llonganissa i les «nines russes» de Junts per Catalunya. La il·lustradora, acompanyada d'un gorro inconfusible de color groc, debuta en un míting de la candidatura de Puigdemont. Per Oriol March.
 21:37 ERC recupera el rol de Junqueras i Puigdemont promet tornar: duel obert pel vot sobiranista. Les enquestes projecten un ascens de la llista del president, disposat a córrer el "risc" de tornar de Brusse·les i ser empresonat si guanya el 21-D. Els republicans tornen a reivindicar la figura del vicepresident com a cap de llista i donen protagonisme a Mundó i Romeva per enfortir el missatge de Rovira. Informa Joan Serra Carné.
 21:36 Xavier Domènech ataca Inés Arrimadas per captar el vot obrer: «Si guanya Ciutadans és una victòria per a Aznar». Els "comuns" adverteixen que la formació taronja és el "revers obscur" del procés independentista. 
 21:31 Arcadi Oliveres, a la CUP: "Ens hem precipitat. Hem de dialogar amb altres pobles d'Espanya". L'impulsor de Procés Constituent considera que  l'independentisme s'ha "il·lusionat massa" i insta a "digerir i millorar" el procés.
 21:01 Josep Rull lamenta la manca «d'igualtat de condicions» per tenir la llibertat d’expressió «limitada». Ho ha dit en el primer acte oficial en campanya del candidat de Junts per Catalunya al Vallès, a Sabadell. 
 20:48 
 20:48 ÚLTIMA HORA La Junta Electoral permet a Jordi Sànchez i Joaquim Forn fer campanya des de la presó. L'organisme accepta que puguin enregistrar missatges però no els autoritza a sortir al carrer.
 20:46 Prohibeixen realitzar un acte de campanya de les forces independentistes a la Universitat de Barcelona. La plataforma Universitats per la República afirma que buscaran un lloc "alternatiu". 
 20:45 Jordi Turull, a Vic: "Vam sortir de la presó amb vestit i corbata perquè ho vam fer amb la mateixa dignitat amb la qual vam entrar a Estremera". Ho explica, des de l'Atlàntida de Vic, Oriol March.
 20:44 Inés Arrimadas crida a Sabadell a "votar en massa" per fer possible "el canvi". Informa, des de la cocapital del Vallès Occidental, Pep Martí.
 20:34 Eduard Pujol, des de Vic: “Ja va sent hora que ens diguin si respectaran el resultat del 21-D”. El portaveu de Junts per Catalunya compara el 155 amb un corc que “s’ho menja tot”.
 20:34 Fachin debuta amb ERC: "Si no hi ha majoria independentista, guanya Rajoy, el rei i els 'piolins'". L'exdirigent de Podem avança que votarà un partit independentista i replica a Domènech que "és impossible posar l'eix social al centre sense mirar a la cara un estat que no ens deixa ser ciutadans de ple dret". Inform Roger Tugas des del casinet d'Hostafrancs. 
 20:27 
 20:13 
 20:10 
 20:04 Aplaudiments a Vic per a la dona de Joaquim Forn, que ha assistit al míting de Junts per Catalunya. "Gràcies per demostrar aquesta fermes", assegura l'alcaldessa de la ciutat, Anna Erra.
 20:03 Fachin replica a Domènech que "és impossible posar l'eix social al centre sense mirar a la cara un estat que no ens deixa ser ciutadans de ple dret" i, tot i admetre que encara creu en l'Espanya plurinacional, afirma que "qualsevol possibilitat de parlar amb algú altre només és real si ets independent per decidir si vols parlar o no". 
 20:08 ENTREVISTA Xavi Milian (CUP): «Dir que el 21-D és un plebiscit és fer-nos trampes a nosaltres mateixos».  El cap de llista per Tarragona dels cupaires afirma que faran el boicot a la legislatura si el nou Govern no treballa per la República. Defensa que amb la llista unitària el bloc independentista no tenia més possibilitats d'aconseguir la majoria i ho exemplifica amb els resultats del 27-S. El reusenc considera que si realment es vol aconseguir un posicionament de la comunitat internacional, cal actuar i això només passa per la unilateralitat.
 20:02 Fachin admet l'estranyesa del fet que estigui en un acte d'ERC però arrenca els aplaudiments dels assistents quan clama que "ja n'hi ha prou de ser súbdits d'una dictadura hereva del franquisme".
 20:02 Tot a punt a l’Atlàntida de Vic perquè comenci el míting de Junts per Catalunya. Estrenen un nou vídeo amb Jordi Sànchez i Joaquim Forn com a protagonistes.
 19:55 El PP es resigna a ser la crossa de Ciutadans. Xavier García Albiol va iniciar la campanya a la cua en les enquestes i el PP es conformaria amb millorar tímidament els resultats del 2015. El candidat popular limita les seves aspiracions a ser "vicepresident amb Iceta o Arrimadas".
 19:47 Alfred Bosch defensa que qui es mereix "més confiança són aquells que es queden al peu del canó, que donen la cara, que no es mouen del seu lloc", en referència a Oriol Junqueras, en contraposició amb Carles Puigdemont, que va marxar a Brussel·les. Informa Roger Tugas.
 19:25 
 19:21 
 19:16 La Junta Electoral obliga l'Ajuntament d'Olot a retirar la pancarta dels presos polítics. A requesta del partit Ciutadans, que no té representació al consistori ni cap candidat a la comarca en els pròxims comicis.  El batlle acata l'ordre, però penjarà el llençol a can Joanetes cada cop que hi hagi una concentració solidària amb els empresonats.
 19:11 La jutge de l'1-O de Fonollosa dona la volta a la denuncia de l'Ajuntament i imputa l'alcalde. Eloi Hernàndez ha estat citat a declarar el 8 de gener en condició d'investigat "per desobediència" al jutjat d'instrucció 2 de Manresa.
 19:06 
 19:04 ÚLTIMA HORA La Junta Electoral dona la raó al PP i troba excessiva la cobertura de TV3 de la manifestació a Brussel·les. La cadena recorrerà contra la decisió.
 18:45 CRÒNICA JxCat esquiva la pressió d'ERC per nomenar un candidat alternatiu a Puigdemont. El president sosté que tornarà a Palau si guanya les eleccions i la candidatura insisteix que l'únic motiu per anar a les eleccions és "restituir" l'executiu. Per Oriol March. 
 18:34 LA CARAVANA. La CUP es corda el «cinturó roig». El partit de l'esquerra independentista dedica la meitat dels mítings de la campanya a l'àrea metropolitana, una de les zones més importants de captació de vots; la contracrònica d'Aida Morales
 18:05 ÚLTIMA HORA El Tribunal de Comptes ordena embargar preventivament la casa d'Artur Mas.  El tribunal també demana que s'embargui la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell i les finques d'Ortega a Barcelona, Rigau a Ribes de Fresser, i una propietat de Jordi Vilajoana, excàrrec del Govern.
 17:58 Així es cou la campanya d'ERC: entre la seu nacional, els coaligats, Brussel·les i Estremera; ho explica Roger Tugas. El comitè de campanya, liderat per Sergi Sabrià, té dues reunions cada matí, però llavors ha de coordinar la tasca amb els dirigents exiliats o empresonats, els independents i els partits de la candidatura.
 17:20 INTERACTIU Desplegar la República o acabar amb el procés? «Juga» amb els programes dels partits del 21-D; per Sergi Ambudio i Bernat Surroca.
 16:27 Iceta avala Parlon i acusa Puigdemont d'"obrir la porta a la violència". En un acte amb el món local, el regidor socialista a l'Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni destaca que Cs no tenen "ni punyetera idea" del que és governar i acusa als comuns de "riure les gràcies" a l'independentisme.
 14:58 LA CARAVANA Inés Arrimadas parla davant d'un empresariat que majoritàriament "vota" Miquel Iceta; La contracrònica de Pep Martí de la campanya de Cs.
 14:49 TVE haurà de compensar la CUP pel veto de propaganda electoral en favor dels presos. La Junta Electoral provincial dicta una resolució positiva per al partit de l'esquerra independentista.
 14:46 De denunciar amenaces d'independentistes a «Espejo Público» a participar en mítings de Ciutadans. Les noies que van obrir la polèmica sobre amenaces a la UAB ja no s'amaguen rere les càmeres del programa de Susanna Griso.
 14:30 Així planeja Puigdemont tornar a Catalunya: tots els condicionants del seu full de ruta; ho explica Oriol March. El president de la Generalitat està disposat a assumir el "risc" de ser detingut si guanya les eleccions o bé si pacta prèviament amb ERC una hipotètica investidura. Malgrat això, dirigents de Junts per Catalunya assenyalen que calen "garanties" i que el bloc del 155 accepti el resultat de les eleccions.
 14:10 Miquel Iceta exhibeix el múscul municipalista del PSC i reclama no dividir el país «en dos blocs». El candidat diu que no es «resigna» davant d'uns comicis polaritzats en un acte amb els principals dirigents socialistes del món local. Informa Esteve Plantada.
 14:06 VÍDEO L'emotiva rebuda dels treballadors de Territori a Josep Rull. El conseller es retroba amb els companys, una setmana després del seu alliberament.
 13:56 Arrimadas, al Cercle d'Economia: «L'única manera de mantenir Espanya unida és reformar-la»; informa Pep Martí. La candidata unionista eleva el to contra l'executiu del PP, al qual acusa de no haver comunicat "un projecte il·lusionant per a Espanya.
 13:47 La CUP denunciarà a Europa la «violència institucional» de l'Estat contra el procés. Informa Aida Morales. L'exdiputada cupaire Mireia Vehí anuncia que la formació presentarà a Ginebra l'Informe Minotaure del 78, per relatar la repressió de l'Estat davant de les principals organitzacions de drets humans. 
Entrades anteriors »
Ferran Casas
01/01/1970
A falta de projectes clars el 21-D va de persones, de demanar als votants actes de fe. El sobiranisme, en polítics que no saben si podran ser-hi, i l'unionisme en líders fins ara ineficaços. Avui també són noticia l'enquestòmetre, la porra i els programes a NacióDigital, els fans d'Arrimadas al Cercle, el Foro Babel i Antoni Tàpies
Ada Colau, a «Sábado Deluxe» | Telecinco
01/01/1970
«El que em xoca és aquesta necessitat imperiosa per a l'etiquetatge reduccionista. Explicar que als vint anys has tingut una nòvia és confessar que ets bisexual?»
Bel Olid, a l'acte central de campanya de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
La número 6 de la llista de la CUP per Barcelona considera que pot aportar "una mirada fresca" i independent en una candidatura en la qual diu sentir-se "molt còmoda"
Carles Puigdemont intervé al míting de Junts per Catalunya a Tortosa | Junts per Catalunya
01/01/1970
El conseller d'Interior, empresonat a Estremera, celebrava aquest divendres els 25 anys de casa amb la seva dona, Laura | Junts per Catalunya recorda la data en el míting a Tortosa, abans del qual ha sonat Mariano Rajoy enumerant les mesures del 155