Opinió

L’era de la hipèrbole

«Cada cop necessitem paraules més estridents perquè fem el favor d’arquejar les celles i prestar atenció. Guanya el lèxic-espectacle»

| 28/07/2017 a les 22:00h
Vivim dies de fúria i el llenguatge va apujant el to, i més que ho farà, i després de les acusacions de nazis, ja molt suades i pròpies de gent amb poca imaginació, han arribat les de bolivarians, i assumida l’expulsió a la via làctia, hi ha qui parla de "govern d’aiatol·làs". Des d’un punt de vista lingüístic, el moment és d’allò més interessant. A veure qui és més creatiu. Ho hem d’entendre: com que acusar algú d’amic d’ETA ja no vol dir res, gràcies a què el senyor Acebes va posar de moda penjar l’etiqueta a tothom que no li queia bé i la va cremar, què podem dir ara que sigui més gruixut? Anem enfilant-nos, i forçant les comparacions, i fent el llenguatge més i més impactant, explosiu, letal.

Els estirabots representen el nivell més vistós de la tendència al vocabulari de xoc, però n’hi ha un altre que passa una mica més inadvertit i en què potser tots caiem de vegades, i que té a veure amb l’ús de paraules llamineres perquè etiqueten la realitat amb rotunditat i rapidesa però que ho fan d’una manera imprecisa. Si ens hi fixem una mica, aquest estil ara hi és pertot, i ja no parlo només del procés sobiranista.

Quan llegim articles de premsa publicats fa trenta, quaranta anys, o més, sovint ens semblen una mica insípids, discrets, massa sobris. Els autors encara no havien après el poder d’un bon adjectiu pirotècnic. No havien  descobert que dir que una cosa ha quedat malmesa té poc impacte, que és millor dir que ha estat destruïda, arrasada o fulminada. Encara que no sigui ben bé el cas. Tant se val. No s’havien adonat, o sí, però es contenien, que crida més l’atenció alertar que un polític menteix que advertir que es va equivocar en un pronòstic, i que fa més patxoca dir que determinat comportament s’està criminalitzant que limtar-te a constatar que no està sent reconegut com potser caldria. En el procés, tot això agafa una volada més exagerada, com sabem, i en les dues direccions: crear un debat apassionat és fracturar la societat de la mateixa manera que cada dia és històric.

És possible que tot plegat sigui un efecte del llenguatge audiovisual i de l’addicció o, perdoneu, la tirada que tenim cap a la gratificació immediata. Cada cop necessitem paraules més estridents perquè fem el favor d’arquejar les celles i prestar atenció. Guanya el lèxic-espectacle, encaminat al lluïment de qui el fa anar i a la caricaturització de la realitat. La demagògia pot ser molt divertida, així que potser ens farem un fart de riure. Ara bé, quines paraules emprarem, quines paraules ens quedaran, el dia que, de debò, haguem de parlar d’un acte nazi, d’un polític que menteix, d’una pràctica criminalitzada, d’una societat fracturada o d’un dia històric?

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Precisió i bona educació
Amalia Pont, 28/07/2017 a les 22:50
+6
-0
Senbla que si, que, com diu l'ariculista, s'està posant de moda deixar anar improperis com qui no vol la cosa. Les paraulotes,no reforcen els arguments; les mentides corrompen inocències i la mala educació es perniciosa per la gent de bé. Siguem educats, sisplau. Siguem precisos en el missatge, pero, sobretot, no insultem, no cremem les idees amb flamarades que no van enlloc ni ens fan ser més posseidors de veritats de paper de fumar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
La Torre Glòries, més coneguda com a Torre Agbar, podria acollir l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
La candidatura de la capital catalana té molt bona puntuació tècnica, però la tensió política que s'ha viscut des de l'1-O pot jugar-li a favor o en contra
Imatge del plat guanyador | Cuina
01/01/1970
El Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador del concurs
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Cristina Junyent | 4 comentaris
01/01/1970
El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»