Opinió

L’era de la hipèrbole

«Cada cop necessitem paraules més estridents perquè fem el favor d’arquejar les celles i prestar atenció. Guanya el lèxic-espectacle»

| 28/07/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/07/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vivim dies de fúria i el llenguatge va apujant el to, i més que ho farà, i després de les acusacions de nazis, ja molt suades i pròpies de gent amb poca imaginació, han arribat les de bolivarians, i assumida l’expulsió a la via làctia, hi ha qui parla de "govern d’aiatol·làs". Des d’un punt de vista lingüístic, el moment és d’allò més interessant. A veure qui és més creatiu. Ho hem d’entendre: com que acusar algú d’amic d’ETA ja no vol dir res, gràcies a què el senyor Acebes va posar de moda penjar l’etiqueta a tothom que no li queia bé i la va cremar, què podem dir ara que sigui més gruixut? Anem enfilant-nos, i forçant les comparacions, i fent el llenguatge més i més impactant, explosiu, letal.

Els estirabots representen el nivell més vistós de la tendència al vocabulari de xoc, però n’hi ha un altre que passa una mica més inadvertit i en què potser tots caiem de vegades, i que té a veure amb l’ús de paraules llamineres perquè etiqueten la realitat amb rotunditat i rapidesa però que ho fan d’una manera imprecisa. Si ens hi fixem una mica, aquest estil ara hi és pertot, i ja no parlo només del procés sobiranista.


Quan llegim articles de premsa publicats fa trenta, quaranta anys, o més, sovint ens semblen una mica insípids, discrets, massa sobris. Els autors encara no havien après el poder d’un bon adjectiu pirotècnic. No havien  descobert que dir que una cosa ha quedat malmesa té poc impacte, que és millor dir que ha estat destruïda, arrasada o fulminada. Encara que no sigui ben bé el cas. Tant se val. No s’havien adonat, o sí, però es contenien, que crida més l’atenció alertar que un polític menteix que advertir que es va equivocar en un pronòstic, i que fa més patxoca dir que determinat comportament s’està criminalitzant que limtar-te a constatar que no està sent reconegut com potser caldria. En el procés, tot això agafa una volada més exagerada, com sabem, i en les dues direccions: crear un debat apassionat és fracturar la societat de la mateixa manera que cada dia és històric.

És possible que tot plegat sigui un efecte del llenguatge audiovisual i de l’addicció o, perdoneu, la tirada que tenim cap a la gratificació immediata. Cada cop necessitem paraules més estridents perquè fem el favor d’arquejar les celles i prestar atenció. Guanya el lèxic-espectacle, encaminat al lluïment de qui el fa anar i a la caricaturització de la realitat. La demagògia pot ser molt divertida, així que potser ens farem un fart de riure. Ara bé, quines paraules emprarem, quines paraules ens quedaran, el dia que, de debò, haguem de parlar d’un acte nazi, d’un polític que menteix, d’una pràctica criminalitzada, d’una societat fracturada o d’un dia històric?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Precisió i bona educació
Amalia Pont, 28/07/2017 a les 22:50
+6
-0
Senbla que si, que, com diu l'ariculista, s'està posant de moda deixar anar improperis com qui no vol la cosa. Les paraulotes,no reforcen els arguments; les mentides corrompen inocències i la mala educació es perniciosa per la gent de bé. Siguem educats, sisplau. Siguem precisos en el missatge, pero, sobretot, no insultem, no cremem les idees amb flamarades que no van enlloc ni ens fan ser més posseidors de veritats de paper de fumar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
Un milicià posa amb la seva arma als afores de Sidi Ifni, any 1958 | EFE/ Museu Etnològic
Pep Martí | 3 comentaris
01/01/1970
Es compleixen 60 anys del conflicte d'Ifni entre Espanya i el Marroc, i els soldats morts romanen enterrats a les Canàries, lluny de casa
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 15 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres