Opinió

L’era de la hipèrbole

«Cada cop necessitem paraules més estridents perquè fem el favor d’arquejar les celles i prestar atenció. Guanya el lèxic-espectacle»

per Jordi Bianciotto, 28 de juliol de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vivim dies de fúria i el llenguatge va apujant el to, i més que ho farà, i després de les acusacions de nazis, ja molt suades i pròpies de gent amb poca imaginació, han arribat les de bolivarians, i assumida l’expulsió a la via làctia, hi ha qui parla de "govern d’aiatol·làs". Des d’un punt de vista lingüístic, el moment és d’allò més interessant. A veure qui és més creatiu. Ho hem d’entendre: com que acusar algú d’amic d’ETA ja no vol dir res, gràcies a què el senyor Acebes va posar de moda penjar l’etiqueta a tothom que no li queia bé i la va cremar, què podem dir ara que sigui més gruixut? Anem enfilant-nos, i forçant les comparacions, i fent el llenguatge més i més impactant, explosiu, letal.

Els estirabots representen el nivell més vistós de la tendència al vocabulari de xoc, però n’hi ha un altre que passa una mica més inadvertit i en què potser tots caiem de vegades, i que té a veure amb l’ús de paraules llamineres perquè etiqueten la realitat amb rotunditat i rapidesa però que ho fan d’una manera imprecisa. Si ens hi fixem una mica, aquest estil ara hi és pertot, i ja no parlo només del procés sobiranista.


Quan llegim articles de premsa publicats fa trenta, quaranta anys, o més, sovint ens semblen una mica insípids, discrets, massa sobris. Els autors encara no havien après el poder d’un bon adjectiu pirotècnic. No havien  descobert que dir que una cosa ha quedat malmesa té poc impacte, que és millor dir que ha estat destruïda, arrasada o fulminada. Encara que no sigui ben bé el cas. Tant se val. No s’havien adonat, o sí, però es contenien, que crida més l’atenció alertar que un polític menteix que advertir que es va equivocar en un pronòstic, i que fa més patxoca dir que determinat comportament s’està criminalitzant que limtar-te a constatar que no està sent reconegut com potser caldria. En el procés, tot això agafa una volada més exagerada, com sabem, i en les dues direccions: crear un debat apassionat és fracturar la societat de la mateixa manera que cada dia és històric.

És possible que tot plegat sigui un efecte del llenguatge audiovisual i de l’addicció o, perdoneu, la tirada que tenim cap a la gratificació immediata. Cada cop necessitem paraules més estridents perquè fem el favor d’arquejar les celles i prestar atenció. Guanya el lèxic-espectacle, encaminat al lluïment de qui el fa anar i a la caricaturització de la realitat. La demagògia pot ser molt divertida, així que potser ens farem un fart de riure. Ara bé, quines paraules emprarem, quines paraules ens quedaran, el dia que, de debò, haguem de parlar d’un acte nazi, d’un polític que menteix, d’una pràctica criminalitzada, d’una societat fracturada o d’un dia històric?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
15/09/2018

L'autocrítica que encara esperem

07/09/2018

La impotència de Ciutadans

31/08/2018

Exhumació? No, gràcies

24/08/2018

No abandoneu Eivissa

17/08/2018

Inquietant «Imagine»

10/08/2018

O una cosa o l'altra

03/08/2018

Qui és més ingenu?

27/07/2018

Com ICV, però a l’inrevés

20/07/2018

Jordi Sierra i Fabra

13/07/2018

Tocar els nassos amb el català

Participació