La veu de Nació

Un Estat sense vergonya

«En aquesta ocasió no ha calgut ni recórrer a la Fiscalia. La Guàrdia Civil ha citat a declarar tot un secretari general de Presidència»

| 26/07/2017 a les 22:05h
Mariano Rajoy s'ha convertit aquest dimecres en el primer president espanyol en declarar en un judici. Ho ha fet en qualitat de testimoni pel cas Gürtel, que investiga el finançament irregular del PP. El president espanyol ha aprofitat tots els avantatges del càrrec, des d'entrar al jutjat amb el cotxe oficial fins a seure al costat del tribunal per evitar una imatge similar a la dels processats. A més a més, ha convertit la compareixença en un cúmul d'evasives i, fins i tot, s'ha permès ironies com la de dir que evidentment feia respostes a la gallega.

Era fàcil d'imaginar que el govern espanyol impulsaria alguna cortina de fum per robar el protagonisme de tot un president declarant a l'Audiència Nacional. Veneçuela n'era una bona candidata però, finalment, l'Estat ha optat per la via més fàcil i directe: els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre.

En aquesta ocasió, no ha calgut ni recórrer a la Fiscalia. La Guàrdia Civil ha citat com a testimoni tot un secretari general de Presidència –el número 2 del portaveu del Govern- i un director general. A mitja declaració de Joaquim Nin, se li ha comunicat que passava a ser investigat per sedició. Una imputació que, segons el TSJC, en cap cas havia ordenat el titular del jutjat número 13 que instrueix el denominat cas Santi Vidal.

Joan Coma, regidor de la CUP de Vic, va ser el primer electe català imputat per incitació a la sedició. El cas, lògicament, va ser arxivat malgrat que l'edil osonenc va haver de declarar –després de ser detingut- a l'Audiència Nacional i donar explicacions sobre truites i ous. Tot plegat havia començat amb una denúncia de la ultradreta –Plataforma per Catalunya- a la Guàrdia Civil i l'actuació d'un fiscal que era un exinspector de la policia durant el franquisme.

Ara, la gran investigació no és sobre els ous sinó sobre el web del Pacte pel Referèndum –el que demanava una consulta vinculant pactada amb l'Estat!-. La denúncia també va començar amb un partit ultra –Vox- per les declaracions extravagants de l'exsenador Santi Vidal. El jutge d'instrucció número 13 Juan Antonio Ramírez –el mateix que va ordenar diligències contra el director dels Mossos per no fer res contra la xiulada a l'himne espanyol a la final de Copa o que va enviar durant 24 dies a la presó un detingut pels incidents de Can Vies que després va ser absolt- sembla que hagi donat carta blanca a la Guàrdia Civil per fer passar per la comandància de la Travessera de Gràcia a alts càrrecs, funcionaris i treballadors d'altres empreses.

Tot plegat, de nou, és una bona lliçó. Els casos judicials de Joan Coma i el del referèndum (com el del Tribunal de Comptes sobre el 9-N o l'"operació Catalunya") mostren clarament com l'independentisme té al davant un Estat sense vergonya. I això fa temps que hauria d'estar clar.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Estado ¿eso que es?
Anònim, 26/07/2017 a les 22:37
+17
-94
Cuando escribe sobre el estado ¿ud. sabe que esta comunidad autonómica esta incluida? , ¿o bien esta exenta de las cloacas por decreto divino? Es curioso que los independes de sofá de Barcelona, puedan oler las cloacas de Fraga ,mientras que debajo de su sofá se pudre lo poco que queda sin robar. Esperaremos sentados un artículo con la misma razón (existen cloacas en cada rincón de españa), sin duda, "una Catalunya sense vergoya" ¿llegará antes el artículo que la independencia ? Quizás mejor voy haciendo testamento.
Mariano socràtic:
Anònim, 27/07/2017 a les 00:45
Interessant
+55
-5
"Només sé que no sé res"
Ai ai ai
Anònim, 27/07/2017 a les 10:07
+8
-23
És el que té l'astúcia!!!
Presentar-se tots a la comandancia
Anònim, 27/07/2017 a les 12:02
+5
-0
Potser seria bo presentar-se tots a la conandancia
Primero...
Anònim, 27/07/2017 a les 15:50
+3
-15
Para escribir según que cosas, primero se ha de saber escribir y leer, aunque no sea muy necesario para hacerlo en este medio, ya que los "periodistas" que narran las ocurrencias a gusto de los palmeros, no se les exige nada para ello. Por lo contrario, a los que nos quejamos de los mismos artículos de siempre, del más de lo mismo, de la misma cantinela de siempre, se nos censura solo por no estar de acuerdo con nuestras ideas. Mientras los acólitos al régimen "fastizoide" de la estrellita, siempre argumentan libertad de expresión, hasta para quemar y destrozar, los que solo nos limitamos a opinar de diferente forma, somos los insultados y degradados a todas las vejaciones verbales y la mitad de las veces, ni eso. Censura y se terminó con la democracia de la palabra.
Dicho esto, que alguien le explique a este "periodista" el significado de la palabra vergüenza y el de estado.
Cuando quiere, confunde estado, con país, cuando no con nación y cuando quiere, cualquier cosa menos lo que en realidad es muchas veces, comunidad autónoma.
Lo de vergüenza, siempre lo hemos entendido, a lo que representa cuando te pillan haciendo algo que no debes, en este caso, atentar contra todo un país y en contra del estado, además de la inmensa mayoría de ciudadanos de esta nación.
Arnau, nadie que haga las cosas bien y dentro de la legalidad, puede sentir vergüenza por sus actos.
Estat de dret?
Miquel Soler, 27/07/2017 a les 18:58
+1
-1
És evident que la Guàrdia Civil està actuant com a policia política d'un estat totalitari, no com a policia judicial d'un estat democràtic.
consciències nacionals i estats
Anònim, 27/07/2017 a les 19:11
+0
-1
Benvolgut Sr. de les 15.50,
A tall d’exemple, si les sufragistes no s’haguessin revoltat contra les lleis (democràtiques) en estats democràtics com el Regne Unit, Finlàndia, Islàndia, Suècia, o alguns estats de l’est dels Estats Units d’Amèrica des de mitjans del segle XIX, avui en dia, les dones, possiblement encara no tindrien dret a vot. Si els Estats Units (estat democràtic des de la seva independència) no hagués abolit l’esclavatge l’any 1863 després de sagnants revoltes i una cruenta guerra civil, potser encara hi haurien esclaus.
Les lleis no son immutables i per molt homologables que siguin les lleis d’un estat democràtic, aquestes tard o d’hora s’acaben canviant, moltes pacíficament d’altres a cops de revoltes, manifestacions, ferits i fins i tot morts. No hi ha cap llei humana que sigui o es mantingui inalterable, perquè els grups humans, com els estats, tampoc ho son. Les constitucions i lleis son imperfectes com així ho som els humans, i si ho fiem tot a la superioritat demogràfica d’algunes majories , Estats Units encara seria territori britànic o Noruega no existiria, ni Eslovènia, ni el Kosovo ni tants d’altres, la llista és enorme... sobretot a partir de la segona guerra mundial fins als nostres dies, com probablement sap, alguns moviments d’alliberament nacional (com a Txecoslovàquia) han estat i s’han resolt de forma pacífica, d’altres per vergonya dels seus governants no.
Espanya, el regne, l’estat o digueu-li com vulgui, no representa cap excepció a la resta d’estats, democràtics o no. La mateixa evolució, farà desaparèixer nacions poderoses que han sobreviscut centenars d’anys i fins i tot cultures molt importants han desaparegut sense deixar-ne pràcticament rastre. I Espanya, o França com també Catalunya, em sap molt greu dir-li, també passaran tard o d’hora pel sedàs de la història, així som els humans. I malgrat algunes lleis encara prevalen directament emprades del codi romà o el codi Napoleó, la majoria, és canvien. L’argument de la immutabilitat de les lleis pot ser aplicable al panteó grecoromà però li asseguro que som els humans els que acabem decidint com organitzar les societats del present, i evidentment les que han de venir en un futur. Em sap greu desvetllar-li que no hi haurà excepcions.
A l'anònim de les 19:11
F. Joanich Rovira, 28/07/2017 a les 08:52
+0
-0
Està vostè confonent la gimnàsia amb la magnèsia: per què barreja el que està passant al segle xxi a Catalunya i Espanya amb el que va passar fa un segle o més, en unes situacions històriques molt diferents (que van desemboxar, entre d'altres, en la Primera Guerra Mundial, que va fer més pels drets de les dones que totes les sufragistes), en unes situacions legals molt diferents (una Europa plena d'Imperis, amb una democràcia parlamentària molt fràgil i cada cop més discutida) i en uns països molt diferents??? Per què no s'interessen vostès pel que dia rere dia els hi estan dient la Comissió de Venècia, el Consell de Garanties estatutàries, el lletrat major del Parlament de Catalunya o la ONU, entre d'altres, en lloc de seguir somiant truites? TE VOSTÈ TOTA LA RAÓ quan diu que no hi ha res permanent i que totes les lleis i societats canvien. Qui ho podria discutir? El problema està en el COM, i el que s'està discutint ara a Catalunya és el COM (la Constitució espanyola admet totes les modificaciobs possibles, però no de qualsevol manera), i els exemples que posa són una barreja esfereïdora: la Guerra de Secessió dels EUA va ser, com el seu nom indica, una guerra per evitar la independència dels Estats del Sud (l'esclavitud va ser un afegit). I no segueixo amb espants com el de Kosovo o d'altres per no allargar-me i perquè estic cansat d'haver de defensar obvietats... Gràcies i bon dia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Arnau Urgell i Vidal
Cap de redacció de NacióDigital. A Twitter: @arnauurgell.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
01/01/1970
El manifest va adreçat a les Nacions Unides, el Consell Europeu i la Comissió Europa
01/01/1970
Els republicans obtindrien 38 diputats, segons el sondeig del rotatiu | Junts per Catalunya, C's i PSC empatarien a 25 escons i la CUP n'aconseguiruia entre 7 i 8
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia insta a anar a votar el 21-D
Robert Muggah | Adrià Costa
Karma Peiró | 2 comentaris
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
Vladimir Putin i Mariano Rajoy | Europa Press
Roger Pi de Cabanyes | 6 comentaris
01/01/1970
Els interrogants creixen per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions de l’executiu espanyol | El govern espanyol haurà d’acabar fonamentant la denúncia de la ingerència russa si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya