Opinió

Qui construeix què

«Ai las!, no he sentit cap argument que miri de convèncer algú que restar a Espanya és més profitós que marxar-ne»

per Patrícia Gabancho , 20 de juliol de 2017 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Es tracta del de sempre: la disputa per l’hegemonia política. El tema no és secundari, però els arrengleraments responen a un escenari en construcció. Això fa que les declaracions -¿per què la política és tan banal, tan mentidera?, em preguntava fa poc un noi de 26 anys—caiguin lluny de la realitat, i més quant més es vol combatre una realitat concreta. És un joc, però és un joc lesiu. Fa mal a la societat. Ara el tema conflictiu és el referèndum: ja no diuen oficialment que no es farà: diuen que no tindrà efecte: estem entrant en fase 9-N. Són les “cajitas” d’Echenique, que també han seduït Iceta.

Rebaixar-ne la qualitat, mentre el govern espanyol destrossa la qualitat democràtica sense que aquest bloc català anti-referèndum no digui ni piu. Un bloc més sòlid del que pugui semblar: mireu com vota, sempre, sempre, el senyor Coscubiela i tant és que sigui el tímid gest de declarar que es volen arranjar els horaris. El vot en contra de la “Catalunya que sí que pot però que no avança ni vol deixar avançar” és mineral, amb Albiol, Arrimadas i Iceta. Al govern, ni aigua. Total, Ada Colau diu una cosa diferent cada dos dies –ja van tres posicions diferents!– i a ningú li sembla molestar. He dit “li sembla”, perquè jo crec que sí que molesta propis i aliens.


El govern espanyol mobilitza totes les institucions, inclús les més lentes i pesants (com ara el Tribunal de Comptes) i els del bloc del "no", tan preocupats pels procediments i les legitimitat i les legalitats, no hi tenen res a dir. La llei és la llei. Però les clavegueres no desperten la llei. Tot l’Estat està concentrat a avortar el referèndum però els únics monotemàtics som els catalans. Ai las!, no he sentit cap argument que miri de convèncer algú que restar a Espanya és més profitós que marxar-ne. Vull dir sense apel·lar al catastrofisme. És que és legítim i democràtic dir que no es vol votar o que es vol votar que no: el que no té justificació és que a sobre et diguin que tampoc poden votar aquells que sí que ho volen fer. Aquí és on l’autoritarisme ensenya la poteta. Excepte que siguis Veneçuela, aquest país llunyà que tant els preocupa i els ocupa.

Compte, però, que ja he dit que es tracta de construir la futura hegemonia, és a dir, el país de demà. Mireu qui construeix què.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Patrícia Gabancho
Com que va néixer a Buenos Aires, no té problemes per xerrar. Com que viu a Catalunya, sap que Catalunya és el problema. Li agrada opinar des que tenia 5 anys. Per això fa tertúlies, conferències, xerrades, comentaris, sobretaules, simposis, llibres i articles com ara aquest.
09/11/2017

Desordre i ineficàcia

26/10/2017

Que diu que què, president?

12/10/2017

Mai tan difícil

28/09/2017

Trampes i capital

14/09/2017

Incomoditats

31/08/2017

Mentides a dojo

17/08/2017

Barcelona i el «factor ciutat»

03/08/2017

Olímpics jocs

20/07/2017

Qui construeix què

06/07/2017

El que no han dit els tres tenors

Participació