Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La veu de Nació

Urnes: el poder de la imatge

«En una partida en la que qualsevol dels detalls és examinat amb lupa, el poder de la imatge de les urnes plenes serà molt suggeridor. Posem-hi fil a l’agulla»

per Marc Guinjoan, 18 de juliol de 2017 a les 22:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ahir al matí es va celebrar la primera de les reunions del Govern amb la presència dels nous titulars d'Interior -Joaquim Forn-, d'Ensenyament -Clara Ponsatí- i de Presidència i portaveu -Jordi Turull. Un dels aspectes més esperats del dia era saber com finalment es compraran les urnes pel proper 1 d’octubre, tot i que al final la decisió va quedar ajornada en vistes d’estudiar els diferents itineraris que ho permetrien fer “dins de la legalitat”.

Al mateix temps que el Govern debatia sobre com comprar les urnes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer pública l’obertura de diligències contra la titular de Governació, Meritxell Borràs, i l'exsecretari general del departament, Francesc Esteve, pel procés de compra d’urnes que finalment va quedar desert, sota l’acusació dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació.


La notícia de l’obertura de diligències no deixa de ser un nou exemple de la manca d’independència judicial a l’Estat. En primer lloc perquè l’executiu català hauria de poder adquirir dins el seu marc competencial urnes per a la celebració de processos electorals autonòmics (recordem que Andalusia en té de pròpies). I en segon lloc perquè, tal com argumentava la defensa de Borràs en el recurs de súplica al TSJC, l’ús preventiu del dret penal per impedir allò que suposadament algú farà en el futur (comprar unes urnes per celebrar un referèndum i no pas unes eleccions autonòmiques) és "incompatible" amb les premisses bàsiques del dret penal.

Tot amb tot, és una mala notícia que a dos mesos i dues setmanes del referèndum el govern no disposi d’urnes. De fet, la disponibilitat d’unes urnes ‘convencionals’ no deixa de ser un detall relativament menor en comparació amb la possibilitat que la població pugui votar en els col·legis electorals en els que ho fa habitualment i, sobretot, la certesa que el resultat que se’n derivi del referèndum serà entès pel govern català com a vinculant.

Ara bé, no deixa de ser cert que, en una partida en la que qualsevol dels detalls és examinat amb lupa i on no només els resultats finals del referèndum sinó també les imatges que se’n derivaran seran estudiats des dels mitjans de comunicació (i cancelleries) estrangers, el poder de la imatge de les urnes plenes serà molt suggeridor. Posem-hi fil a l’agulla.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació