Opinió

«Pressing» Colau

«"Pressing?" Sí. I que s’hi vagin acostumant, va amb el sou i amb les responsabilitats polítiques»

| 17/07/2017 a les 22:01h
Massa sovint les opinions es modulen segons les fílies i les fòbies: allò que sembla terrible si ho fan uns, té tota la justificació si ho fan altres. El pressing –sigui sobre Junts pel Sí, la CUP o Colau-, es defineix per un reacció prou nombrosa perquè sigui considerada com a tal, contra un polític o una formació política, per denunciar el seu posicionament sobre una qüestió específica.

Qui pateix el pressing explica que està orquestrat des de les tribunes d’opinió i accelerat gràcies a comptes fantasmes de les xarxes socials; i qui hi està d’acord alaba l’activisme d’aquelles persones que no només volen ser consultades un cop cada quatre anys, sinó que expressen el seu disgust amb els governants quan ho creuen oportú.

El cas, però, és que aquest fenomen ha vingut per quedar-se. Sabeu per què? Perquè és indicatiu i perquè sovint, també, és efectiu. S’ha acabat la comunicació política unidireccional, s’ha acabat prendre una decisió avui i esperar que l’electorat l’hagi oblidat quan arribin els propers comicis. Ho vam experimentar fa tot just una setmana.

Diumenge, 9 de juliol, la formació liderada per Ada Colau anunciava que no donaria suport al referèndum de l’1-O, que no podien fer cap crida a la participació perquè no havia estat convocat i que, en el cas que tingués lloc, no el considerarien vinculant.

En el text aprovat per la coordinadora dels "comuns", menystenien el referèndum convertint-lo un "acte d’afirmació pel dret a decidir". I per posar la cirereta al pastís, Xavier Domènech deixava anar que el referèndum de l’1 d’octubre "no és el que Catalunya es mereix ni necessita".

La resposta a l’enèsim acte de "trilerisme colauita" no es va fer esperar i van arribar les crítiques des de les files del PDECat, Esquerra i les CUP. I més enllà d’aquestes respostes, les xarxes van ser un espai on l’independentisme de tot origen i segell –i no només l’independentisme-, amb més o menys formalitat, va retreure als "comuns" el seu posicionament.

Dilluns, 10 de juliol. Justes vint-i-quatre hores després, en un acte al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Ada Colau rectificava. Primer es va mostrar "sorpresa" pel rebombori provocat per la decisió presa el dia anterior i es va mostrar dolguda per les crítiques rebudes "pels partits sobiranistes". Però tot seguit es va comprometre a facilitar la participació en el referèndum de l’1-O tot afegint que "la nostra predisposició ja està acreditada". I desautoritzant les paraules de Domènech va reblar la declaració afirmant "que Barcelona hi serà amb totes les garanties". Fins i tot es va mostrar predisposada a anar a votar. Finalment, Colau va lamentar que l’independentisme l’acusi de ser tèbia i ambigua.

I tenia tota la raó. I no només l’independentisme. Les dones i els homes disposats a fer realitat el referèndum de l’1 d’octubre l’havien trobat tèbia i ambigua. I li havien fet saber. I encara que fos amb una fugida endavant, es va veure obligada a contradir la decisió suposadament sobirana del màxim òrgan del seu partit, que no és poc.

Pressing? Sí. I que s’hi vagin acostumant, va amb el sou i amb les responsabilitats polítiques.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Gracias
Anònim, 18/07/2017 a les 17:01
+0
-0
Por estos ahora si, ahora no. Donde dije digo... y tantos otros. Muchos votos de esta formación se decantarán por lo auténtico, olvidando los sucedáneos.
Quien quiera ser independentista, no tendrá duda de a quien votará, quien quiera ser de su antiguo PSC, se volverá a sus colores de siempre.
Esto de ir cambiando de idea cuando cambia la dirección del aire, no es muy de fiar.
Por una parte irá bien. Ya hemos visto de qué pies cojean, que son de los dos, así que en calve nacional, quedan retratados.
Muchos de estos "nazarenos morados" son inconformistas, pero piensan en conseguir las riendas del gobierno en España. así que les interesa no dividir a sus procesionarios. La inmensa mayoría no son partidarios del independentismo catalán y no les hará mucha gracia que se apoye a los secesionistas.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Francesc de Dalmases
Director de les revistes Catalan International View i ONGC. A Twitter @francescd.
La Torre Glòries, més coneguda com a Torre Agbar, podria acollir l'EMA | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
La candidatura de la capital catalana té molt bona puntuació tècnica, però la tensió política que s'ha viscut des de l'1-O pot jugar-li a favor o en contra
Imatge del plat guanyador | Cuina
01/01/1970
El Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador del concurs
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona