La veu de Nació

El vot de la diàspora

«Perquè hi tenen tot el dret, però també pel deute històric que el país hi té, els catalans de l'exterior han de poder votar l'1-O normalment i fàcil»

| 16/07/2017 a les 22:04h
No fa gaires anys, l'estat espanyol va modificar la normativa electoral per fer gairebé impossible el vot des de l'exterior. La participació, ja escassa, es va desplomar. El 27-S vam viure situacions insultants com sacs de vots perduts als carrers de Roma per un suposat error de l'administració electoral espanyola, o milers de votants rebent la documentació necessària l'endemà de l'elecció.

El referèndum de l'1 d'octubre és una fita històrica de la lluita dels catalans per l'autodeterminació. No es tracta –només– d'assegurar a cada català, resideixi on resideixi, el dret a participar-hi, sinó d'un deure que el país té amb la seva diàspora, que va viure la seva onada més nombrosa, precisament, quan centenars de milers de catalans van haver d'abandonar el país per defensar-ne els drets nacionals i lluitar contra el feixisme.

El govern català es va comprometre explícitament a establir els mecanismes necessaris per facilitar el vot exterior. Fa molts mesos que va aprovar el projecte de llei de vot electrònic, però tot indica que no es podrà utilitzar l'1-O. Resulta inexplicable i frustrant, tenint en compte que una de les empreses líders mundials en la matèria és catalana i ja fa molts anys que treballa arreu del món (mireu aquesta notícia de 2012).

Des del Departament d'Exteriors que dirigeix Raül Romeva s'han fet grans avenços en la relació amb la diàspora, com ara el registre de catalans residents a l'exterior i el desplegament de la llei de les comunitats catalanes a l'exterior. Tanmateix, la data del referèndum s'apropa i els catalans que viuen fora del país encara no saben del cert quins mecanismes garantiran la seva participació.

No em sé imaginar que en la votació més important per a Catalunya dels darrers 80 anys no voti, per exemple, Marcelino Perelló, periodista mexicà fill del periodista, polític i militar Marcel·lí Perelló, exiliat el 1939 després de la desfeta (no us perdeu aquest article publicat al diari Excélsior). O la Mercè Quixal, infatigable lluitadora de la cultura catalana des de l'Argentina, on els seus pares van iniciar una nova vida fugint del feixisme (la seva alegria més gran és sentir les nétes parlar català: escolteu-la aquí). O qualsevol dels milers de joves que van haver d'anar a buscar-se la vida fora de Catalunya expulsats per la crisi que encara ens ofega.

Encara som a temps d'articular les mesures necessàries per assegurar que qualsevol català, visqui on visqui, pugui participar del referèndum de l'1-O. És tècnicament possible i moralment indispensable. Els hi devem als que van morir lluny sense tornar a trepitjar la seva Catalunya estimada, i als fills i néts que van integrar-se als països d'acollida sense oblidar les arrels catalanes.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El govern Puigdemont té 2 punts importants a demostra l'1-O
Anònim, 16/07/2017 a les 23:10
+31
-3
- Que és possible votar el referendum
- Que serà possible votar tant als catalans que viuen a Catalunya com els que viuen a l'estranger
Aquesta darrera ha estat una queixa permanent en les darreres eleccions catalanes obstaculitzades pel govern central
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 17/07/2017 a les 04:03
+7
-7
En lloc de tanta historia hi ha una manera molt mes facil. Es tracta de declarar que un cop proclamada la independencia es pagara el bitllet d'anada i tornada, en avio, tren o el que sigui, al seu lloc de residencia dels que es desplacin a votar a Catalunya a l'ultim municipi de residencia, si es un municipi catala, abans de residir fora de l'estat espanyol previa mostra dels bitllets i d'un certificat d'haver votat. La mesura costaria 4 xavos, augmentaria la participacio i segurament als que majoritariament els faria mandra son del grup que votarien no o ja estan decidits a abstenir-se. Jugada rodona, fora complicacions i als independentistes i als que, sense ser-ho, vulguin votar, un bitllet de vacances pagat. Crec que ens ho podem permetre i es una democratica patada a la boca dels antidemocrates espanyols, siguin residents a Catalunya, o no.
Som pocs però existim!
MireiaDB, 17/07/2017 a les 08:06
+26
-2
Gràcies Germà per expressar els drets dels expatriats. Esperarem fins el darrer segon, amb el SI a punt!
Menuda tontería
Anònim, 17/07/2017 a les 09:31
+7
-21
Veamos. Por suerte, los que residen en el extranjero, tienen otra visión distinta y mas abierta que los picaterroneros. A estos no hay que convencerlos ni facilitarles nada, ya son grandecitos para saber que NO quieren oir hablar de separar sus condiciones de catalán y por tanto, español.
No le des mas vueltas "mi hermano"
Ironia
Anònim, 17/07/2017 a les 10:15
+7
-11
Té la seva "gràcia" que ens preocupem tant dels catalans emigrats quan la majoria de catalans està encantada amb el model actual que basa l'economia en la mà d'obra barata immigrant i que obliga a marxar a molts joves.

És el país que tenim, què hi farem.
ANC AUSTRALIA
Anònim, 17/07/2017 a les 11:35
+12
-0
PER QUE NO ES POT FER LA VOTACIO DELS CATALANS AL EXTERIOR DESDE LES OFICINES DEL ANC A CADA PAIS O QUALSEVOL ALTRE ENTITAT CATALANA QUE EXISTEIXI. BE PRESENCIAL O VIDEO CONFERENCIA AMBCARNET DE DNI O PASSAPORT PER JUSTIFICAR L'IDENTITAT DE LA PERSONA QUE VOTA. CCREC QUE SERIA LA MANERA MES ECONOMICA DE FER-HO SI ES QUEEL VOT ELECTRONIC NO ES POSIBLE.
Les actuals limitacions de la majoria sobiranista.
Antoni M. Gavarró i Ferrer, 17/07/2017 a les 12:11
+4
-3
Gaire bé sempre En Germà Capdevila ens aporta estímuls col·lectius positius amb les seves reflexions clares i argumentades. Avui però al meu entendre li manca realisme. Ningú que segueixi amb amor l'impuls de Catalunya per al seu alliberament pot estar en desacord en la seva afirmació que resulta imprescindible fer possible la participació en la votació del primer d'octubre de tots els catalans, inclosos els qui viuen fora del Principat. Però les lleis electorals espanyoles i els seus condicionats operatius són encara vigents i per tant els catalans que viuen fora del Principat solament hi podran participar si al seu torn estan degudament inscrits en els registres electorals espanyols corresponents i que solament existeixen per als qui tenen la residència permanent a l'estranger. La Catalunya de l'autonomia espanyola no hi pot fer res per salvar la situació, i molt aconseguirà si hi poden votar tot i l'obstrucció d'Espanya, els qui tenint la situació requerida hi volen participar.
És el cas dels meus oncles i cosins
Anònim, 17/07/2017 a les 15:04
+5
-0
Ells van néixer i sempre han viscut a França degut a l'exili dels meus avis (el meu pare va tornar el 78). Van poder obtenir la nacionalitat espanyola amb la Llei de Memòria Històrica i estan registrats al CERA amb municipi de referència a Catalunya, de fet ells han pogut votar i han votat sempre. Sembla que l'1O no ho podran fer perquè no es poden inscriure al Registre de Catalans Residents a l'Exterior degut a què no han tingut veïnatge administratiu a Catalunya. Seria molt frustrant.
Per què el municipi de referència del CERA no val com a equivalent a veïnatge administratiu? Tal i com està tot, seria l'única manera...
Malament anem.
Anònim, 17/07/2017 a les 17:02
+6
-3
En aaquest darrer comentari es parla de la inscripció en els consulats espanyols, però si ja estem a tocar de la independència no cal estar inscrit en cap d'aquests consulats, sinó ens els de Catalunya. No comprenc com parlem de la independència d'aquí a quatre dies, i en canvi esn preocupem de les lleis espanyoles. No cal complir-ne cap. Ens les passem totes pel folre, i ja està. A viure. al pas que anem no votarem ni els que stem aquí ni els que estan a fora. ja em direu si no tinc raó.
Diaspora dice, el muy freak
Anònim, 17/07/2017 a les 18:55
+0
-4
Una opción muy válida podría ser votar por WhatsApp.
Total....
Llegir abans de contestar
Anònim, 17/07/2017 a les 20:38
+0
-0
A l'anònim de les 17.02h. Em sembla q l'Anònim de les 15.04h està dient que intenten apuntar-se al Registre de Catalans Residents a l'Exterior (de la Generalitat) i no poden perquè el seu cas no entra dins els requisits previstos.
Tot aixo passa perque...
Anònim, 17/07/2017 a les 20:54
+1
-4
... despres de casi 40 anys no hi ha una llei electoral catalana. I per que no n'hia?, doncs perque al partit que va gobernar Catalunya la major part d'aquests anys no l'interesava canviar una llei que li dona una avetatge electoral al valorar mes els vots de les provicies rurals i menysprear el vot de la metropoli barcelonesa. Per cert, que aquesta llei electoral espanyola es la que ha permes que, encara no tenir la majoria del vot popular, els independentistes tinguin majoria al parlament. Ironies de la politica...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Els assistents reclamant la llibertat dels presos polítics a l'acte a la presó Model. | ACN
01/01/1970
“42 anys després de la mort del dictador l’Estat té deu presos polítics", recorda el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D