Opinió

«Match point»

«A banda de tècnica i potència, ja es veu que conjugar la pressió i dominar el pànic escènic seran claus per encertar l’últim cop»

| 16/07/2017 a les 22:02h
Aquesta setmana ha estat, per moltes evidències, inusual. I ha estat també la setmana de Wimbledon. Et poden agradar més o menys els esports o el tennis, però uns minuts d’aquest campionat sempre deixen regust d’espectacle. I aquesta setmana, a  més d’espectacle, Wimbledon ha donat lliçons extraordinàries d’esforç, superació, persistència, tenacitat i fortalesa mental. Apunts generals per a la vida.

Dimecres, l’escocès Andy Murray compareixia en roda de premsa després de perdre a quarts contra el nord-americà Sam Querrey i, amb un posat capcot de qui paeix una derrota, corregia sense alçar la veu un periodista que avaluava la situació fent avinent que era la primera vegada des de 2009 que un jugador nord-americà passava a semifinals d’un Grand Slam. “Male player”, va dir dues vegades Murray: el periodista deixava de banda que les germanes Serena i Venus Williams havien guanyat, sense anar més lluny, 12 d’aquests últims 17 torneigs.  

Passa sovint, quan es parla de les fites dels tennistes, que es deixa de banda les gestes de les germanes Wiliams, dos fenòmens en la història d’aquest esport. Serena és la jugadora que més Grand Slam té el seu palmarès (23), per davant de Roger Federer (19), i encara fa pocs dies John McEnroe (7), posava en dubte els seus èxits assegurant que si jugués contra homes seria una jugadora mediocre en el rànquing mundial; declaracions per les quals va haver-se de disculpar passats uns dies. Al seu torn, Venus Williams en té 7, tot i que dissabte va perdre la final contra Garbiñe Muguruza (bravo per la jugadora formada a Barcelona que, sota la batuta de Conchita Martínez, fins ara, l'única jugadora de nacionalitat espanyola que l’havia guanyat, suma dos Grand Slam). Com d’important és que esportistes tan inapel·lables com aquestes ocupin espais en els mitjans i les escaletes de les notícies, mereix una altra reflexió, però és una de les millors maneres de transmetre patrons de constància i superació a les generacions de nenes i adolescents que pugen.

El mateix Murray, que deixava en evidència qui s’entestava a veure el tennis des d’un únic punt de vista, ja va ironitzar aquest estiu després de guanyar una medalla d’or als Jocs Olímpics de Rio 2016, quan l’elogiaven per ostentar-ne dues: Serena i Venus en tenen quatre cada una, va dir.

El tennis és un esport estrany i magnífic. La fortalesa mental pesa tant com la potència i la tècnica. I sempre hi ha aquell moment del match point: de jugar bé l'última pilota, superar la xarxa, que entri a l’altra banda, que no hi hagi opció de tornar-la bé. Guanyar o perdre, a l’abast d’un últim cop.

I aquesta sensació de match point també s’ha viscut aquesta última setmana entre les bambolines de la política. Després de dies d’especulacions publicades als diaris com a filtracions, semi off the records i declaracions de fonts no precisades, la política catalana ha donat símptomes de la seva capacitat inesgotable de giragonses, mentre alguns mitjans de comunicació construïen elegies sobre la mort del procés i la fi dels seus líders destacats, amb articles incendiats de plomes esmolades i al·legories ocurrents de periodistes-estrelles. Però divendres coneixíem el nou govern de Puigdemont i Junqueras: l’executiu que ha d’encapçalar sense por ni vacil·lacions el tram final fins el 1-O.

Entre tanta artilleria verbal i desqualificacions que ens arriben, caldrà jugar bé els últims minuts d’aquest partit. Perquè, a banda de tècnica i potència, ja es veu que conjugar la pressió i dominar el pànic escènic seran claus per encertar l’últim cop.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Prohibir el pensament i mostrar-se'n cofoi
Anònim, 17/07/2017 a les 09:33
+3
-1
Laura, ara que parles de tennis i de dones tennistes, segurament podràs comprovar que el tennis femení surt als mitjans en una proporció superior al pes que tenen les federades en tennis.
En general, antropológicament, els homes s'inclinen més pels esports que les dones, per això el practiquen més i també tenen més afició a ser-ne espectadors. En aquest cas, a l'Estat hi ha el 72,3% d'homes i el 27,7% de dones federades.



En Mc Enroe va fer unes declaracions que de segur que son certes, però amb l'ambient fanàtic que es respira ho van interpretar en una direcció determinada i li van fer rectificar. Em sembla un fort feixisme el fer rectificar a tothom que fa declaracions que no entren en l'ideari feminista. Potser te n'alegres però ho hauries de pensar.
Si el fanatisme deixa encara un xic de lloc al raonament podràs comprovar que és lògic. Si per cada federada hi ha tres federats, només per això, ja tenim que hi haurien molts més homes al ranking. Si tenim en compte, a més, que ells son un 20% més forts que elles, que poden tornar la pilota més fort, és lògic que elles es quedarien enrere.
Una altra lògica: Roger Federer ha estat nº1 19 vegades entre un univers de tenistes 3 vegades més gran que l'univers que s'ha d'enfrontar Serena Williams, amb els 23 palmarès.

Per demostrar-te que no hi ha simetria, que actualment el feixisme ve només d'una part, en Mac Enroe se'l va forçar a dir allò que no pensa. I tu mateixa li vols donar més mèrits a la Williams que al Federer i ningú et fa ni et farà rectificar.
Ganas de que acabe el partido
Anònim, 17/07/2017 a les 09:47
+1
-6
A ver si ya de una vez, al solicitar la ley de la dependencia para mi madre de 96 años, con una pensión de 550 € y teniendo que pagar a una persona que la cuide todo el día, no le responden aquello de que no hay dinero mas que para esteladas.
No és qüestió d'últim cop.
Pau300, 17/07/2017 a les 10:37
+1
-2
Senyora Pinyol: el que estem decidint no és un partit de tennis. Tot plegat és cosa molt més seriosa, però en Puigdemont i els seus escolans s'ho prenen com una timba de cartes. No anem bé.
igualtat!
Jaume I, 17/07/2017 a les 14:56
+1
-3
no entenc per què les dones i els homes competeixen de forma segregada. S'ha de donar la oportunitat a les dones a competir contra els homes en igualtat de condicions.
verbs
Anònim, 17/07/2017 a les 17:59
+0
-0
Un article molt interessant al que només hi veig un però. Possiblement el verb afilar s'hagi acceptat com a correcte, però a mi em grinyola moltíssim havent-hi una forma catalana d'us comú com és esmolar. Si us plau, aturem el catanyol, que ja ni a TV3 se'n lliura un de tanta incultura.
tornejos igualitaris
Anònim, 17/07/2017 a les 20:52
+1
-0
Jaume I, en alguns esports ja existeix la igualtat en competició. En els que no intervé la força. Per exemple en motos, cotxes i d'altres. S'hauria d'ampliar, per exemple, a tenis taula.
Elles s'hi apunten menys, però no tenen cap impediment en apuntar-s'hi. Ni tenen cap desavantatge. Simplement les que tenen aquesta afició son molt menys les dones que els homes. No passa res. En altres coses elles en tindran més afició. No som iguals, homes i dones.
El què no entenc és perquè en els escacs hi ha classificació separada de dones, tot i que les dones poden participar als tornejos d'homes i els homes no poden participar en els de dones.
Les feministes haurien de protestar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Laura Pinyol
Laura Pinyol (Terrassa, 1979), periodista. Col·labora en diversos mitjans, com la revista Vallesos, l'Ara Criatures o el Descobrir, i dirigeix una agència de comunicació. A can Twitter piula des de @laurapinyol.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Els assistents reclamant la llibertat dels presos polítics a l'acte a la presó Model. | ACN
01/01/1970
“42 anys després de la mort del dictador l’Estat té deu presos polítics", recorda el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D