Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

La veu de Nació

Lleialtat per damunt de tot

«No hi ha alternativa a no complir els compromisos i, ara sí, tot el Govern ho comparteix i té encara les cartes a la mà»

per Ferran Casas, 14 de juliol de 2017 a les 14:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després d'una setmana de rumors i tensions i d'haver deixat passar per alt l'ocasió que li oferia el cessament de Jordi Baiget ara fa deu dies, Carles Puigdemont ha executat aquest divendres la seva primera crisi de govern. Un executiu renovat pel cantó del PDECat i que, a menys de tres mesos per la celebració del referèndum, té com a únic rumb polític dur els catalans a les urnes l'1 d'octubre. A l'hora d'analitzar el que ha passat cal tenir en compte tres factors:

1. El temps. El gran dubte de la remodelació és si, després de dos mesos sense comprar urnes i amb assumptes com el cens per concretar, s'és encara dins dels terminis de fer les coses com cal. Feia temps que a Puigdemont, que ha tirat durant vint mesos amb un govern i un equip a Palau que es va trobar fet, se li demanaven canvis per afermar el rumb del procés i que ell els intentava executar. Ara sí que els preparatius ja no es poden entretenir més.


2. El partit. Els canvis només han afectat finalment el PDECat, que en pocs dies ha vist caure quatre dels seus consellers -una d'elles de tant pes orgànic i polític com Neus Munté- i el secretari del Govern, una persona molt lligada a Mas i Homs. A Puigdemont, un president que ha connectat extraordinàriament amb les bases del sobiranisme de forma transversal, l'havia debilitat internament la seva intenció de no seguir i necessitava mostrar autoritat en l'exercici de la presidència davant el que vindrà. Els neoconvergents són els que més hi tenen ara a perdre perquè el president, limitant els canvis a les seves files i deixant intacta ERC (fins i tot reforçant-la amb el traspàs de la competència de processos electorals de l'amortitzada Borràs a Junqueras), fa evident on era el problema i què era el que li generava dubtes tant a ell com a les entitats.

3. La lleialtat. Aquest és el principal factor d'aquesta operació. Puigdemont, un independentista convençut, encara no entén ara com uns consellers que van arribar al govern amb el mandat de fer una DUI i que a l'abril es van comprometre solemnement al Pati dels Tarongers amb el referèndum unilateral podien expressar dubtes, bloquejar decisions o patir per les agendes personals. Per desafiar un estat que només contempla una derrota humiliant de l'independentisme, navegar sense més aliats interns que la CUP i les entitats (el seu paper ha estat determinant), i sense que es faci explícit cap suport internacional cal sobretot tenir un consell executiu lleial, unit i compromès. Això és el que pretén Puigdemont, ara amb la urgència del temps i després d'haver-se vist obligat a tensionar el seu partit. Per ara el president i el vicepresident van a la una i no s'aparten de l'objectiu. No hi ha alternativa a no complir els compromisos i, ara sí, tot el Govern ho comparteix i té encara les cartes a la mà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Ferran Casas
Subdirector de NacióDigital.
Ha treballat a Barcelona i Madrid i per als diaris Avui, Público i Ara i col·labora en mitjans audiovisuals. Coautor dels llibres Començar de nou i I tot això com es paga? A Twitter: @Ferrancm.
06/12/2019

Majestic 2.0 o un altre Dissabte Sant Roig

29/11/2019

Per fi les esquerdes

22/11/2019

Temps de pedalar

15/11/2019

Diàleg «a Catalunya»? Parlem-ne

08/11/2019

El somriure glaçat

01/11/2019

El falcó Sánchez

25/10/2019

Marina, cinc motius per ser-hi

19/10/2019

Laberint sense final

11/10/2019

La solució Marchena

04/10/2019

Fotografia de l'urna que ningú volia

Participació