La neteja del Gurri

«Els vigatans no cuidem els nostres rius ni, encara menys, ens responsabilitzem de mantenir-lo net»

| 10/07/2017 a les 06:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/07/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Fa unes setmanes, un grup de vint joves nouvinguts a Vic van netejar el tram del riu Gurri que va de la Font de Sant Pere a la Font dels Frares. A més de recollir runa i plàstics, també van treure lones provinents d'horts d'alguns pagesos, bolquers, compreses i tovalloletes provinents de les clavegueres, pals d'escombra o bicicletes rovellades, entre altres objectes, molts dels quals van estar llençats expressament al riu i d'altres van ser arrossegats per l'aigua coincidint amb els moments de crescudes.

Els encarregats de portar a terme aquesta operació de neteja van ser un grup de joves del projecte d'acollida "9aVic", una acció conjunta de neteja d'un espai natural a nivell europeu. El regidor de Medi Ambient i Món Rural de Vic, Josep-Ramon Soldevila, va explicar que el projecte pretenia comprometre els ciutadans d'arreu amb la protecció del seu entorn i la defensa de la nostra llar". Pel ell, aquesta activitat "és un exemple de transversalitat on han coincidit la difusió i protecció de l'entorn amb la de l'acolliment i convivència amb els vigatans més novells".

Els joves que van netejar el riu -tots ells lligats al projecte de l'Oficina Municipal d'Acollida (OMA) que aglutina una cinquantena de joves de 21 nacionalitats diferents que també aprenen el català-, eren estrangers que acabaven d'arribar a la ciutat. L'objectiu de la jornada era conscienciar sobre la quantitat de residus que es llencen de forma incontrolada a la natura, a més de promoure'n la recollida.

Tanmateix, sense ànim de criticar aquesta lloable acció dels joves nouvinguts, la seva contribució a la neteja del Gurri palesa que els vigatans no cuidem els nostres rius ni, encara menys, ens responsabilitzem de mantenir-lo net. Està bé que les persones vingudes de fora contribueixin al manteniment dels rius. Però, ¿no hauríem de ser els vigatans nascuts aquí els primers a donar exemple?

Aquests darrers anys hem assistit a una considerable millora de l'estat del Mèder i el Gurri, uns rius que anys enrere eren autèntiques clavegueres a cel obert plenes de residus industrials procedents sobretot d'algunes adoberies i de purins abocats en dies de pluja per alguns propietaris de la ramaderia intensiva. Però si el problema dels residus de les adoberies ha disminuït considerablement gràcies al tancament de les fàbriques, malgrat la vigilància de gent com els esforçats membres del Grup de Defensa del Ter, l'abocament de purins no ha estat desterrat. Aquest és un dels principals reptes que tenim, més enllà de l'abocament de runa, plàstics i residus urbans.

Una de les accions més destacables en benefici de l'entorn dels rius ha estat, des de fa uns anys, la restauració del bosc de ribera del riu Gurri, un projecte que es va materialitzar el 2011 (impulsat per l'aleshores regidora Mercè Vidal) i que posteriorment va continuar per altres trams del recorregut del Mèder. Avui som molts els vigatans que regularment gaudim caminant pel bosc de ribera en els trams del Gurri i el Mèder que porten fins al pont d'en Bruguer i la roureda del Cantarell, i fins a la font de la Talaia i la Guixa.

Mentrestant, a banda de la responsabilitat ciutadana de tots plegats en la preservació de l'ecosistema fluvial, l'Ajuntament està obligat a no abaixar la guàrdia, a impulsar el manteniment i la neteja dels rius i a perseguir els responsables d'embrutar les lleres i contaminar les aigües.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Son conscients?
Anònim, 10/07/2017 a les 20:49
+14
-9
Bon article Toni i com sempre, documentat. Segurament a més d'un a banda d'estar d'acord amb el que dius, mirarà cap a una altra banda i no dirà res. Els vigatans sempre hem viscut d'esquena als rius, però estem contents quan hi ha iniciatives com la que descrius..
Tenim rius humils però son els llocs d'esbarjo de fa generacions.
cal tancar fabriques?
Anònim, 11/07/2017 a les 09:58
+20
-11
No m'ha convençut l'article basicament pel parraf en que parles de "...rius nets gràcies al tancament de les fabriques..."
Sí, cal
Anònim, 12/07/2017 a les 01:32
+11
-11
Sí, cal tancar aquelles fàbriques que funcionen gràcies a la contaminació sistemàtica dels rius i de la destrucció del medi ambient en general.

I d'igual manera han de tancar fàbriques i grans centres de treball que funcionin a partir de l'esclavatge dels seus treballadors (per exemple algunes càrnies d'aquí Osona) per donar pas a indústries molt més proporcionades amb la realitat osonenca.

Més que res perquè sense explotar treballadors i/o contaminar per sistema, aquestes fàbriques no s'aguantarien econòmicament.
D'acord 100 per cent
Anònim, 15/07/2017 a les 08:45
+2
-2
Totalment d'acord.
A més a part de nouvinguts hi hauria d'haver ciutadans de fa temps de Vic perquè també fessim aquesta feina de conscienciació. Moltes vegades som uns porcs...els de sempre d'aquí
Les deixalles dels altres
Escombriaire, 16/07/2017 a les 18:08
+4
-1
Moltes o gairebé totes les deixalles que s'han tret del Gurri quan passa per Vic, ven de riu amunt arrossegades per l'aigua, per alló de la gravetat i que el corrent d'aigua va riu avall. Dins el terme municipal de Vic no hi ha industria riu amunt i no crec que la que sí hi ha riu avall ho carregui en camions, per llençar-la amunt a a qualsevol altre lloc o municipi.

Si que hi han deixalles de particulars, que com he exposat anteriorment poden venir de més amunt o de particulars d'altres cultures pre-ecològiques en que la costum es llençar-ho al riu, perquè és el mitjà natural de desfer-se'n i es desconeix que hi ha deixalleria municipal o no s'està empadronat per poder-hi anar o no hi ha consciencia ecològica.

Només cal mirar les deixalles en les zones d'aportació (contenidors urbans de Vic) en els barris de forta immigració. Es llença tot de qualsevol manera i contenidor, barrejat i sense tria prèvia. Se'n desfan sense cap preocupació ambiental o responsable.

O també es culpa del vigatans que hi hem d'anar a triar-ho i posar-ho als contenidors o al lloc que toca?

Ah! els municipis que es fa el porta a porta, alguns veïns (ciutadants per l'autor de l'escrit?) per mandra de triar i estalviar-se feina, ho lleçant al bosc, al riu o als contenidors del poble proper.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Coromina
Periodista
- Nascut a Vic, l’1 de maig de 1955. Casat, dos fills.
- Promotor de happenings teatrals a Vic (1976-1982)
- Des de l'any 1987, periodista als mitjans de comunicació comarcals: El 9 Nou, La Marxa, TVO, El Ter, Osona Comarca, Ràdio Vic, Canal Taronja.
- Co-autor del llibre “Rebotiga d'Il·lustres”, amb Albert Om. Premsa d'Osona 1989.
- Editor i coordinador de la revista El Pardal Moderat. Vic. 1991-1992.
- Guionista humorístic a Ràdio 4 i a Rac-1.
- Publicació del llibre “El que la sigue la persigue”, biografia del grup musical El Ultimo de la Fila. Editorial Can 1995.
- Autor del llibre “CAFÈ VIC”, retrat d’una generació de rebels i bromistes (1970-1985), Ajuntament de Vic-Eumo Editorial (2007).
- Columnista i guionista de la vinyeta editorial VENTURA & COROMINA, a LA VANGUARDIA (des de 1991).
- Autor de la novel·la “A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites”  (2014), Témenos Edicions.
- Autor del llibre Òxid de boira (Editorial Galeria el Carme de Vic, 2016).
- Autor del llibre El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016).
El Tram de Diagonal | Jordi Jon Pardo
Jordi Bes
01/01/1970
El govern municipal es compromet amb el PDECat a retirar la partida sobre la connexió d'aquest transport per facilitar la seva abstenció als comptes
Xavier García Albiol i Roger Torrent s'han reunit aquesta tarda | ACN
01/01/1970
Insta l'independentisme a renunciar a la candidatura de Puigdemont i a buscar un nou president que no tingui processos judicials oberts
01/01/1970
Els dos dirigents d'En Comú Podem faran tàndem a la cambra baixa per liderar el grup parlamentari, tal com va avançar NacióDigital | Domènech ja ha renunciat a l'acta de diputat per ocupar l'escó al Parlament
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent