Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
La veu de Nació

Tenim una urgència al carrer

«Airbnb, Über i Cabify, que van començar com a propostes innovadores, estan provocant desajustos, abusos i grans estafes»

per Karma Peiró, 1 de juliol de 2017 a les 22:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’altre dia un taxista brasiler em va explicar que vivia molt bé a Barcelona. Hi havia arribat feia deu anys i es trobava a gust perquè no hi havia violència als carrers, ni màfies de drogues perseguint els joves a la sortida d’escola i perquè en tenia prou per omplir el carret de la compra cada setmana. “L’única cosa que falla és el lloguer. És caríssim!”, em va dir indignat. L’home repassava l’augment de preus des que ell hi havia arribat fins avui, i com els seus compatriotes tenien ara un munt de problemes per instal·lar-s’hi. “Però un amic meu s’ho ha muntat molt bé. Ha posat el pis a Airbnb. Només el lloga a turistes alguns dies i guanya uns 3.000 euros al mes. Amb això, paga al propietari i no s’atabala si no troba feina”. 

Casos similars hem escoltat i llegit aquests darrers dies. Potser un dels més sonats, el de la dona que va “ocupar” el seu propi pis de la Barceloneta per recuperar-lo. El que va començar com una proposta innovadora per complementar les ofertes hoteleres d’una ciutat, permetent a les butxaques més humils aconseguir allotjament en ciutats molt turístiques, està provocant desajustos, abusos i grans estafes. 


L’economia col·laborativa ofereix solucions vàlides per a moltes famílies i treballadors autònoms però entra totalment en conflicte amb els models econòmics del segle passat i amb les regulacions vigents. Sense anar més lluny, aquesta setmana hem viscut una nova vaga de taxistes, la cinquena des que va començar l’any, en protesta per “l’intrusisme laboral” de les empreses que ofereixen serveis de cotxe amb conductor a través del mòbil.

Però res es pot fer per aturar uns negocis cada cop més popularitzats i reclamats. El 17% dels consumidors de la UE ja utilitzen aquestes plataformes, sent França, amb un 36% d'usuaris, on aquests nous models són més populars. Espanya se situa dos punts per sobre de la mitjana europea, amb un 19%. L'Eurocambra recalca que l'economia col·laborativa no s'ha de veure com una amenaça i s’han dibuixat normes que contribueixin a promoure-la i no a restringir-la.

Dilluns vaig moderar un debat organitzat a la seu del Parlament Europeu a Barcelona per reflexionar sobre els conflictes que sorgeixen d’aquesta nova economia digital. Es va convocar a l’eurodiputat Nicola Danti, al director general de Promoció Econòmica de la Generalitat Albert Castellanos, al director d’Altres Economies de l’Ajuntament de Barcelona Álvaro Porro i al catedràtic de Dret de la Universitat de Harvard Yochai Benkler. Entre el públic, representants dels sectors del taxi i hoteler, a més del turisme rural, advocats, especialistes en dret a Internet i, fins i tot, un responsable d’Über, que es va atrevir a demanar la paraula després que diferents intervencions ataquessin les pràctiques de la multinacional que representa. 

En el debat va quedar palès que després d’anys d’informes, comissions i interminables sessions, encara estem en un punt de definició. Bona part de les reflexions de la taula rodona, tant per part dels responsables de les administracions com del públic, implicaven deixar ben clar què és i què no és “economia col·laborativa”. Quan el professor Benkler va tenir la paraula, va sentenciar: “Hi ha dos camins paral·lels: el dels negocis innovadors i reals de l’economia col·laborativa, formats per petites iniciatives d’emprenedoria social que persegueixen el bé comú; i el dels negocis clàssics de multinacionals “depredadores” que potencien la precarietat a través d'una plataforma digital per la qual passen els seus serveis”. 


El Parlament Europeu va aprovar el passat 15 de juny, una resolució que demana garantir una competència justa entre els negocis tradicionals i els nous models, la protecció dels consumidors, un respecte a la legislació laboral i el pagament d'impostos. Però com fer complir tots aquests bons propòsits? Els qui lloguen habitacions o pisos des d’Airbnb no paguen la taxa turística. Tampoc estan obligats a mostrar el contracte de propietat de l’habitatge, i això facilita els abusos.

Com era d’esperar, van quedar múltiples preguntes per respondre, tothom tenia una queixa o un dubte perquè no està clar el marc legal d’aquest nou ecosistema econòmic, ni els impostos que s’han de recaptar, ni les assegurances pels clients/usuaris, ni com es protegeix la privacitat de les dades que es recullen, etc. Per cert, Àlvaro Porro va explicar que com Airbnb s’havia negat, en diferents ocasions, a obrir les dades de serveis i usuaris, el consistori les havia capturat pel seu compte (amb “un scraping”). “Les necessitàvem per verificar el que sovint argumenta la companyia com un avantatge: que el turisme està més repartit per tota la ciutat. Però quan poses les dades en un mapa, es demostra que això no és cert”, va afegir el director d’Altres Economies del consistori barcelonès. I una mostra del que diu es pot veure en l'anàlisi que ha fet l'equip d'urbanistes 300.000 Km/s i que Jordi Bes ha recollit en aquest article sobre la petjada d'Airbnb al Poble Sec. 

“Quin és el següent pas?”, va preguntar Mayo Fuster, directora d’investigació sobre economia col·laborativa a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya, i organitzadora del Fòrum Economies Col·labodratives Procomuns, celebrat aquesta setmana a Barcelona Activa. Tampoc va obtenir-ne una resposta clara. “Tenen una urgència al carrer”, va concloure Benkler. “I fins que no trobin la solució no podran donar sortida a la verdadera economia col·laborativa”. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació