Opinió

«Heavy» sense complexos

«Quants periodistes 'cool', quants músics 'hipster', quants noiets amb ulleres de pasta m’han confessat a cau d’orella una cosa com ara 'el meu primer concert va ser d’Iron Maiden'»

| 30/06/2017 a les 22:01h
Aquest divendres no pensava escriure sobre música, però, mireu, estic com qui diu passant el dia al Rock Fest Barcelona, a Can Zam, Santa Coloma de Gramenet, ara mateix escoltant un contundent grup anomenat Angelus Apatrida, thrash metal d’Albacete, i quan ets a un lloc com aquest és difícil lliurar-te a la reflexió filosòfica i, menys encara, a la teorització sobre els escenaris als quals es veu abocada la política catalana en el camí de l’1-O. El cantant d’Angelus Apatrida, Guillermo Izquierdo "Polako" per cert, ha dit públicament que no vota Ciutadans.

Instal·lat en aquest parc agradable, una mica impostat per la gespa artificial ben pròpia del Sónar, el moment és oportú per pensar en les coses que som i les que volem aparentar. Quants periodistes cool, quants músics hipster, quants noiets amb ulleres de pasta (com les meves, val a dir) m’han confessat a cau d’orella una cosa com ara “el meu primer concert va ser d’Iron Maiden”. Com qui mira d’amagar que va créixer a Nou Barris, o que va votar Duran i Lleida, o qui vol fer creure que és independentista de tota la vida quan fa quatre dies parlava amb befa dels “de la ceba”. Escolta, les coses que has fet les has d’assumir, i en el camí contrari hi ha la bestiola desestructurada i el llest que fa la viu-viu. “No ho diguis a ningú”... Au, passa avall.

Diguem no a la farsa i diguem sí a la liquidació dels plaers culpables, i de renegar de les coses que ens agraden íntimament, o que ens van agradar un dia, però que ara no encaixen amb allò que creiem que és el gust del prestigi. Als festivals de rock alternatiu, per dir-ne d’alguna manera, escarbes una mica i hi surt un fan de Metallica i un altre de Scorpions. Ah, però de vegades sembla que el món no existís abans dels Pixies i My Bloody Valentine.

Tenim una tirada a buscar la seguretat a través del contagi del gust hegemònic o d’una suposada elit per tot seguit poder dir: “jo sóc d’aquests, i no d’aquella colla de sapastres”. Però, quin sentit té formar part d’un hipotètic club dels guanyadors, dels que dicten el signe dels temps, quan t’hi has apuntat a consciència, per càlcul o una intuïció oportunista, precisament perquè sabies que eren els guanyadors? Sempre m’ha causat admiració que el votant del partit més votat li refregui el seu èxit als nassos del votant del partit petit. Com si votar al partit que tothom sap que guanyarà, i decidir fer-ho per aquest motiu, fos indicador d’una intel·ligència superior o d’un talent exclusiu.

Francis Rossi, d’Status Quo, em deia fa uns dies en una entrevista que sempre li havia dit a la seva filla que mai no s’havia d’avergonyir de la música que li agradava, i aquest és un gran consell. Així que, ara que el Rock Fest ens ho posa fàcil: metal·laires camuflats, deixeu-vos de romanços i de teatre amateur i feu el favor de sortir de l’armari!
 

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Heavy
Anònim, 01/07/2017 a les 13:25
+3
-0
Com deien els Warcry per allà el 2002 en la seva cançó "Hoy gano yo" (...El periódico no hablo, del grupo que tocó ayer, el heavy no interesa, nada en la televisión, esa es su intención creer que ya no existimos...)
Encertat el seu article sr. Bianciotto.
Molt encertat (com gairebe sempre)
Pep Saña, 01/07/2017 a les 15:37
+6
-0
Molt encertat (com gairebe sempre), però no t'hi escarrassis, el Rock Fest no sortirà per TV3 (si de cas de puntetes), tot i el cartell, amb Aerosmith, Alice Cooper, Saxon, Airbourne, Thunder o Deep Purple per citar-ne alguns, els diaris tampoc en diran res (si de cas nomes la teva crònica).
Però menjarem Canet Rock fins a saciar-nos, un Canet Rock que té molt de platja (bravo pels de Canet) i poc de Rock (per no dir, res, gairebé nomes Sopa de Cabra) , rumbeta, ska, musiques de festa major del poble i fins i tot DJ's, nomes cal repassar els "caps de cartell", La iaia, Gossos, Itaca Band, Els Amics de les Arts, Txarango, Miquel del Roig, Zoo, Doctor Prats, Sopa de Cabra, Jarabe de Palo, Hora de Joglar, Buhos, Raska, PD Busquets PD Ernest Codina........en fi, una "festeta" pels guais, amb birres, nenes/nens i "la maria", en que fins i tot la musica és el menys important. Impressionant!. Per plorar!.
I Bites
Anònim, 01/07/2017 a les 16:24
+0
-1
Però Jordi, si quan vàrem anar amb autocar a París a veure King Crimson, tu als que ens agradaven els It Bites ens miraves malament.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Jordi Bianciotto
Periodista i crític musical. Escriu a El Periódico de Catalunya i a les revistes especialitzades Rockdelux i Enderrock, entre d’altres mitjans, i és autor de diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres). Membre de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i articulista a web Mèdia.cat. També el podeu trobar a www.jordibianciotto.cat i seguir a Twitter a @JordiBianciotto.
Inés Arrimadas, baixant les escales de l'hemiscicle del Parlament | Adrià Costa
Sara González
01/01/1970
Les candidatures han intentat anar més enllà de les seves sigles davant les eleccions més polaritzades
01/01/1970
Miquel Mateo serà responsable de centres concertats i privats
01/01/1970
L'exlíder d'Unió assegura que en condicions normals seria adversari dels socialistes | Indica que amb Miquel Iceta i Àngel Ros li uneixen moltes coses
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»
La pobresa, un fenomen també femení | Jordi Jon Pardo
Guillem Genovès | 2 comentaris
01/01/1970
Tant a Catalunya com a la resta del món, les dones tenen majors dificultats per tenir una feina digna | La nova estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat a Barcelona pretén acabar amb la pobresa femenina i aconseguir una equitat real entre homes i dones
Imatge del consell nacional del PDECat | PDECat
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El consell nacional atorga plens poders al president català per bastir una candidatura amb fitxatges de la societat civil i poca presència orgànica | Mas demana "generositat" en una reunió on no hi ha hagut intervencions en contra de la fórmula per anar a les eleccions del 21-D