Opinió

Els morts oblidats

«L’estat espanyol continua sent, després de la Cambodja de Pol Pot, el territori del món amb més persones enterrades dins de fosses comunes»

per Jordi Creus, 22 de juny de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El març del 1938, en plena Guerra Civil, l’exèrcit franquista va trencar el front d’Aragó i, en cosa de pocs dies, va ocupar les comarques occidentals del Principat de Catalunya. Així, el 3 d’abril, entraven a Lleida, el 6 a Balaguer, el 7 a Tremp i, poc després, a Sort. La nova primera línia de combats, que es mantindria gairebé inalterable fins al desembre d’aquell any i que causaria nombroses víctimes, estava delimitada pels rius Noguera Pallaresa i Segre. Més al sud, l’Ebre.

Precisament, la part del front que correspon a aquest primer riu està d’actualitat aquests dies per l’obertura d’una fossa situada a l’exterior del cementiri del poble de Figuerola d’Orcau, al Pallars Jussà. Aquesta és la primera que el Govern català obre d’ofici, d’acord amb les intencions del Pla de Fosses que desenvolupa el Departament d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals.


Aquesta notícia, quan fa poques setmanes que hem tornat a llegir que l’ONU ha reiterat l’obligació de l’estat espanyol d’obrir les fosses comunes de la Guerra Civil que encara hi ha en el seu territori, és una alenada d’aire fresc. Quan l’estat espanyol continua sent, després de la Cambodja de Pol Pot, el territori del món amb més persones enterrades dins de fosses comunes, l’acció liderada pel conseller Raül Romeva és un gest eminentment democràtic.

Alguns diran que arriba tard. No els faltarà raó. Quaranta-dos anys després de la mort del dictador aquesta és una feina que ja hauria d’haver estat duta a terme. I aquest fet és una prova més que encara no s’ha passat comptes de veritat amb el franquisme, mentre la “modèlica transició” cada vegada ens mostra amb més claredat totes les seves vergonyes.


Però allò rellevant de l’obertura de la fossa de Figuerola d’Orcau és, sobretot, que no es tracta d’un fet aïllat, sinó que forma part d’un programa planificat a més llarg termini que té com a objectiu restituir i dignificar la memòria d’aquelles persones que han passat les darreres dècades enterrades en les més de cinc-centes fosses que podria haver-hi avui a Catalunya.

Amb el Pla de Fosses i el Programa d’Identificació Genètica, el Govern català fa un pas important per acabar amb aquest dèficit democràtic injustificable. No serà una feina fàcil ni curta. Però els futurs executius comptaran, a partir d’ara, amb una eina imprescindible per avançar cap a la resolució d’un problema que hauria de fer caure la cara de vergonya a tots aquells responsables polítics que l’han menystingut.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Creus
Jordi Creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és historiador. Actualment és l'editor de la revista Sàpiens. Enamorat dels Pirineus, ha escrit llibres de diversa temàtica: des de novel·les negres rurals fins a memòries de les lluitadores antifranquistes.
19/03/2020

La Barcelona de Buffalo Bill

05/03/2020

​Cornellà

20/02/2020

Guillem

06/02/2020

La mesa de diàleg

23/01/2020

​L’home dels pressupostos

09/01/2020

Serrallonga, el lladre bo

12/12/2019

La Intersindical

28/11/2019

«La dictadura de pedra»

14/11/2019

No perdem el Nord

01/11/2019

Pobre Montesquieu

Participació