Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Opinió

Els morts oblidats

«L’estat espanyol continua sent, després de la Cambodja de Pol Pot, el territori del món amb més persones enterrades dins de fosses comunes»

per Jordi Creus, 22 de juny de 2017 a les 22:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El març del 1938, en plena Guerra Civil, l’exèrcit franquista va trencar el front d’Aragó i, en cosa de pocs dies, va ocupar les comarques occidentals del Principat de Catalunya. Així, el 3 d’abril, entraven a Lleida, el 6 a Balaguer, el 7 a Tremp i, poc després, a Sort. La nova primera línia de combats, que es mantindria gairebé inalterable fins al desembre d’aquell any i que causaria nombroses víctimes, estava delimitada pels rius Noguera Pallaresa i Segre. Més al sud, l’Ebre.

Precisament, la part del front que correspon a aquest primer riu està d’actualitat aquests dies per l’obertura d’una fossa situada a l’exterior del cementiri del poble de Figuerola d’Orcau, al Pallars Jussà. Aquesta és la primera que el Govern català obre d’ofici, d’acord amb les intencions del Pla de Fosses que desenvolupa el Departament d’Afers Exteriors i Relacions Institucionals.


Aquesta notícia, quan fa poques setmanes que hem tornat a llegir que l’ONU ha reiterat l’obligació de l’estat espanyol d’obrir les fosses comunes de la Guerra Civil que encara hi ha en el seu territori, és una alenada d’aire fresc. Quan l’estat espanyol continua sent, després de la Cambodja de Pol Pot, el territori del món amb més persones enterrades dins de fosses comunes, l’acció liderada pel conseller Raül Romeva és un gest eminentment democràtic.

Alguns diran que arriba tard. No els faltarà raó. Quaranta-dos anys després de la mort del dictador aquesta és una feina que ja hauria d’haver estat duta a terme. I aquest fet és una prova més que encara no s’ha passat comptes de veritat amb el franquisme, mentre la “modèlica transició” cada vegada ens mostra amb més claredat totes les seves vergonyes.

Però allò rellevant de l’obertura de la fossa de Figuerola d’Orcau és, sobretot, que no es tracta d’un fet aïllat, sinó que forma part d’un programa planificat a més llarg termini que té com a objectiu restituir i dignificar la memòria d’aquelles persones que han passat les darreres dècades enterrades en les més de cinc-centes fosses que podria haver-hi avui a Catalunya.

Amb el Pla de Fosses i el Programa d’Identificació Genètica, el Govern català fa un pas important per acabar amb aquest dèficit democràtic injustificable. No serà una feina fàcil ni curta. Però els futurs executius comptaran, a partir d’ara, amb una eina imprescindible per avançar cap a la resolució d’un problema que hauria de fer caure la cara de vergonya a tots aquells responsables polítics que l’han menystingut.


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Jordi Creus
Jordi Creus (Tremp, Pallars Jussà, 1964) és historiador. Actualment és l'editor de la revista Sàpiens. Enamorat dels Pirineus, ha escrit llibres de diversa temàtica: des de novel·les negres rurals fins a memòries de les lluitadores antifranquistes.
03/10/2019

El corb ingenu

19/09/2019

Escòcia, 5 anys

22/08/2019

Alaska i Groenlàndia

25/07/2019

Per culpa d'uns bous mansos

11/07/2019

La Laia i el Lluís

27/06/2019

Lloguers abusius

13/06/2019

​Maragall alcalde

30/05/2019

Què passa, Ada?

16/05/2019

​Quan tot va començar a Mur

02/05/2019

El mite del Baix Llobregat

Participació