Opinió

Per què m'agrada treballar a Catalunya Radio

«El dia que m'hi faltin els meus amics, que deixin d'haver-hi programes com l''En guàrdia', el 'Fora de Catàleg' o el 'Solidaris', començarà sent hora de marxar»

| 18/06/2017 a les 22:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La temporada vinent m'agradaria continuar un any més a Catalunya Ràdio. Serà la novena temporada que treballo en un programa a la ràdio generalista pública del país. 

En tots aquests anys he anat veient com anaven i venien companys, projectes, directius... però també he detectat que hi ha coses que resten immòbils, i que han estat definitives per tenir il·lusió i ganes de seguir treballant en aquesta ràdio on de petit escoltava El matí de Catalunya Ràdio d'Antoni Bassas, el No ho diguis a ningú de Jordi Basté, el Versió original de Toni Clapés, el Força esports de l'enorme Santi Carreras, El suplement del Xavier Solà, ‘El cafè de la república’ de Joan Barril, el ‘Tapias variades’ del Joan Collell i un llarg etcètera de programes que he anat descobrint amb el pas del temps, anant a l'arxiu històric: Sang bruta, la radionovel·la del Monzó i el Pàmies, Adelina boulevard de l’enyorada Castillejo, La solució del sensepapers Carles Pérez, L'aparador de Neus Bonet, El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico de la Mercantil Radiofònica, Tarda Tardà, APM del Bassas i el Bosch i, més tard del Capdevila, El mínim esforç, Afectes molt especials de la Guillermina, Pasta Gansa...

M'atrapen tres coses de treballar a Catalunya Ràdio. La primera és que sempre ha tingut programes de servei públic que donen veu als febles. Indiscutibles, estructurals. I avui em refereixo més concretament al programa Solidaris que durant molts anys va portar la Rita Marzoa i que ara continua excel·lint l'Adrià Bas. La funció pública en majúscula que fa cada dissabte aquest programa a les 3 de la tarda és digne de la ràdio d'un país normal, sensible, que té un periodisme rigorós i que demostra com es pot competir amb la privada amb programes compromesos. 

La segona cosa és pels companys de redacció. És cert que hi ha persones que no tenen ganes de ser-hi, que escalfen una cadira i amb prou feina mouen un dit, però també n'hi ha, i moltes, que a banda de ser extraordinaris professionals són grans persones. L'Adrià Bas, per exemple. Durant més de 15 anys ha fet de tot a la ràdio i amb tothom. I la seva gràcia, més enllà de fer-ho tot sempre fàcil, és que sempre ha sabut que al seu voltant tenia companys, amics. El millor regal que m'ha fet aquesta feina és conèixer gent com ell, o com el Santi Carreras, o com la Laura Marín o la Neus Bonet. I paro ja, perquè aquí sí que no acabaria la llista. Hi he conegut grans persones. 

I la tercera és que aquests últims anys he tingut la sort, sense saber molt bé com, d’entrar en una família. L'equip. Jugar i aprendre amb tots i cadascun d'ells, fent ràdio, és de les fortunes més grans que he fet a la vida. La loteria em va tocar el dia que els vaig conèixer. L’Enric, la Xènia, la Mercè, el Ricard, la Gemma, l’Alba, el Roger, el Josep Maria i el Guillem. 

Catalunya Ràdio és una emissora on la complexitat burocràtica cansa les idees, les dissol. Per això, tot sovint, convé recordar-te, a tu mateix, que aquesta és una ràdio pública, de primera divisió, on t’hi envolten bones persones i té la millor escola de ràdio, la que tot el dia es fan seva a la privada. Al final, has de ser conscient que quan tot això no hi sigui, quan hi faltin els amics de redacció i deixin d'haver-hi programes com l'En guàrdia, el Fora de Catàleg o el Solidaris, quan només pesi aquesta feixuga estructura, començarà sent hora de marxar. 

Hi ha gent que aguanta per diners. Hi he vist molta misèria humana per no perdre la cadira. Però quan la ràdio ja no és la que un dia vas conèixer, et queda la dignitat. D’un plor ple de records, no en pots viure la resta de la teva vida. Necessites, i és just i repara, que sense drames posis el punt i final, a una etapa més de la teva vida.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Ricard Ustrell
Periodista sabadellenc. Director i presentador d'El Suplement de Catalunya Ràdio. A Twitter: @ricardustrell.
La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras | Adrià Costa
Aleix Ramirez | 4 comentaris
01/01/1970
La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú assegura que cal anar més "lents" del que es preveia en l'anterior legislatura | Sobre la investidura de Puigdemont, recalca que el país necessita "estabilitat", i manté que cal trobar solucions als problemes "tècnics"
Roger Tugas
01/01/1970
La mesa d'edat es decanta per interpretar el reglament per permetre que els diputats presos puguin habilitar que altres electes votin per ells | Previsiblement, Jordi Sànchez i Joaquim Forn també faran aquesta petició, davant la qual Cs i PP no han anunciat que n'hagin de fer un cavall de batalla
Pep Martí
01/01/1970
En la primera declaració de la Santa Seu després del 21-D, el cardenal Pietro Parolin, secretari d'Estat, diu a "Catalunya Cristiana" que Roma "segueix amb atenció els esdeveniments"
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"
Carles Mundó, en una entrevista a NacióDigital | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Considerat un dels valors més sòlids d'ERC, l'últim titular de Justícia torna a l'advocacia després d'haver tancat la Model i passar per la reclusió d'Estremera | Els rivals polítics li reconeixen solidesa i fiabilitat, fins al punt que té ascendent al partit i manté una relació fluïda amb el ministre Rafael Catalá
Carles Puigdemont, durant el seu primer i únic debat de política general com a president | Adrià Costa
Oriol March | 14 comentaris
01/01/1970
Les dificultats per reescollir Puigdemont generen un debat soterrat a la seva llista i al conjunt de l'independentisme, que afronta la legislatura amb baixes i el full de ruta per definir | El president podria no tornar per evitar la detenció i això forçaria que un conseller primer portés el dia a dia o un relleu
Passant dels Tonis a Taradell | Josep M. Costa
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
NacióDigital recomana la Festa dels Tonis de Taradell, una jornada intensa al Kursaal de Manresa, una òpera còmica al Liceu, l'exposició "El tren de la Modernitat", i Els Pastorets de Calaf
Miquel Puig a «Espejo Público» | Antena3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Tinc la sensació cada dia més confirmada que al programa de Susanna Griso estan encantats sent l'esperpent que són»
Artur Mas, Carme Forcadell, Anna Simó i Lluís Corominas, amb Carles Puigdemont | Adrià Costa
Oriol March | 17 comentaris
01/01/1970
Forcadell i Mas, que aquesta setmana han anunciat la renúncia als seus càrrecs, exemplifiquen el cost dels processos judicials | Els comiats se sumen a l'aval a la Constitució expressat per Forn i Sànchez davant del Tribunal Suprem
L'artista Lita Claver | Isaac Meler
Toni Vall
01/01/1970
«La Barcelona de Lita Claver ja quasi no hi és. No ens lamentem però celebrem que ha existit»
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, en la primera reunió de l'anterior Govern | Adrià Costa
01/01/1970
Els republicans sostenen que aquesta decisió permetria aportar un nou argument davant del Tribunal Suprem per aconseguir l'excarceració | Damunt la taula, segons fonts de la negociació, també hi ha la possibilitat de crear un "conseller primer" que recauria en mans d'ERC