Aparcar i gaudir de Vic o Manresa

«Per molta gent del Moianès –bé, potser pels de Calders no!-, el fet de poder aparcar lliurement i sense límit de temps prop del centre de Vic ens anima a anar-hi més»

per Xavier Rius Sant , 16 de juny de 2017 a les 10:10 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Moià està a la mateixa distància de Manresa que de Vic i es triga si fa o no fa el mateix, uns vint-i-cinc minuts, en arribar-hi per la N-141-C, l'antiga carretera Manresa-Vic, que passa per Sant Fruitós, Calders i Collsuspina. Des de Moià no surt a compte anar a agafar l'Eix Transversal a Santa Maria d'Oló, tot i que potser sí, segons on vagis o d'on vinguis de Manresa pot sortir a compte fer el tram de l'Eix des de o fins Artés. 

Quan vaig a Manresa des de Moià en cotxe –si vas en autobús per una gestió pots haver-te de passar-hi tot el dia esperant el de tornada- acostumo a aparcar, si hi trobo lloc, a l'aparcament de sota el pont de ferro del Ferrocarrils Catalans a la Carretera de Vic. Molts dies allà està ple i després de donar voltes acabo a l'àrea blava pagant. Hi ha qui em pregunta per què he aparcat allà al pont tant lluny del centre, i la resposta és que prefereixo caminar vint minuts, que deixar-lo a la zona blava i estar patint tota l'estona de què se'm passi l'hora del tiquet i em multin. Una zona blava que ha estat motiu de polèmica aquestes últimes setmanes pel seu preu i per la nova ampliació de zones de pagament. Pagament que facilita la rotació dels cotxes que hi aparquen o pot donar seguretat de trobar-hi lloc a qui va a fer una gestió breu, però impedeix que els que volem o necessitem ser a aquest barris de Manresa més estona, tinguem de vegades el temps necessari, forçant-nos a optar, bé per aparcar lluny del centre, bé per l'aparcament privat de pagament sense límit horari.


Això fa que molta gent del Moianès, a no ser que anem a les zones comercials de les afores de Manresa o a l'hospital, acabem anant molt més sovint a Vic on podem deixar el cotxe ben a prop del centre amb la llibertat de decidir sobre la marxa si ens hi quedem dues o set hores. A Vic gràcies a l'aposta estratègica que va fer l'any 2000 l'alcalde Jacint Codina, coincidint amb el soterrament d'un tram de la via del tren i la construcció de la nova estació, es van destinar sobre les vies dos amplis terrenys per aparcament lliure sense limitació horària, i un tercer solar, molt més gran al costat de l'antiga fàbrica del Sucre, ara seu de diversos organismes i empreses. Així doncs, si vas a Vic, pots aparcar sense limitació d'horari ni haver de pagar a només deu minuts del centre. I això comporta que pots passejar, decidir sobre la marxa si et quedes o no a dinar a un bar o restaurant, anar després a fer un cafè o un gelat a la Plaça i acabar entrant, sense cap mena de pressa a una sabateria o una botiga de llibres. Quelcom que no podries improvisar a Manresa perquè has de tornar al cotxe a pagar dues hores més o moure'l cinc cents metres, buscar àrea blava, i tornar a pagar. És cert que alguns dies a Vic a l'hora que comencen les classes a la Universitat o alguns dissabtes de mercat aquests solars poden estar plens i has d'aparcar, també de franc, una mica més lluny, però lloc sempre en trobes.

Aquesta és la paradoxa, per molta gent del Moianès –bé, potser pels de Calders no!-, el fet de poder aparcar lliurement i sense límit de temps prop del centre de Vic ens anima a anar-hi més, oblidar-nos completament del cotxe i poder passejar, caminar, gaudir, entretenir-nos, comprar, quedar-nos a dinar, anar al cinema a peu o passar-nos una hora a la Plaça. Facilitar l'aparcament lliure permet gaudir, fer ciutat. Restringir-lo obliga als que venim de fora, un cop hem fet la gestió o la compra concreta escopetejats, agafar el cotxe i marxar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Xavier Rius Sant
Xavier Rius Sant, Barcelona 1959, resident a Moià, és periodista i escriptor especialitzat en temàtiques de seguretat, pau, drets humans, conflictes internacionals, immigració i ultradreta. Els seus últims llibre són Xenofòbia a Catalunya, que tracta el creixement dels grups ultres a casa nostra i la novel·la Amor a la carta.
01/04/2020

Esperant l'estiu

13/03/2020

Les llargues vacances de l'any 20

22/02/2020

La nova imatge de Lledoners

06/12/2019

La T-Casual que castiga a usuaris habituals

24/11/2019

Precarietat a barris antics

07/10/2019

Enyorarem Lledoners?

08/08/2019

La Cabra d'Or, quan un poble d'ordre es revoltà

05/07/2019

Papallones invasores i plagues nacionalistes

07/05/2019

Vox truca a la porta

08/03/2019

Judici d'hivern

Participació