Tribuna oberta

El periodista també pot ser un «data scientist»

«Les capacitats d'extracció, neteja i anàlisi de grans quantitats de dades són les habilitats professionals que marquen noves possibilitats per al periodista»

Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El més mínim pas amb el mòbil a la butxaca. Tots els nostres clics. Cada pagament, cada sortida per una barrera del metro. Cada viatge en tren, en avió. Cada consulta a una pàgina web. Dades. Milers i milions de dades.

Els diferents informes de les cases d'assessorament econòmic, com el Fòrum de Davos o el McKinsey Global Institute, indiquen que un dels llocs de treball –del present i del futur- més demandats té a veure amb la capacitat d'analitzar, gestionar i saber utilitzar aquests milions de dades d’acord amb un objectiu concret: empresarial, informatiu, educatiu o d'entreteniment.

Les empreses que busquen analistes de dades que elles mateixes produeixen o que estan disponibles a Internet s'han multiplicat en els darrers anys. Alhora, els diferents governs, nacionals o municipals, així com diverses institucions públiques, com els Mossos d’Esquadra o l'Observatori Socioeconòmic d’Osona, publiquen des de fa mesos infinitat de dades d'acord a les seves funcions i serveis.

Descobrir les detencions per delictes per dia i àrea bàsica policial a Catalunya, així com els múltiples indicadors sobre la comarca d'Osona, com ara l'evolució, l'estructura o la mobilitat natural de la població, és possible a partir del moviment del big data, que permet trobar molta informació d'una manera molt ràpida.

Diversos equips de comunicació —entre els quals els principals mitjans de comunicació del món, com The Guardian, al Regne Unit, BuzzFeed, als Estats Units, La Nación, en l'àmbit llatinoamericà, o NacióDigital, a l'escenari català— aposten per l'ús de les dades per prendre decisions corporatives o per generar informacions periodístiques amb alt impacte. Els Panama Papers, la investigació de Civio sobre l'accés a les medicines al món o el treball sobre el finançament privat dels partits polítics a Perú realitzat per Ojo Público, rescaten el periodisme d'investigació i aprofiten la informació publicada per generar històries periodístiques d’èxit.

El periodisme de dades, que possibilita la realització d'aquestes històries interactives, i que s'adapten molt bé als conceptes d'interacció, permanència de l'usuari a la pàgina i socialització a través de les xarxes socials, no se centra, però, únicament en la visualització atractiva de la informació. Les capacitats d'extracció, neteja i anàlisi de grans quantitats de dades són les habilitats professionals que marquen noves possibilitats per al periodista. Amb les dades adequadament treballades, les visualitzacions es poden construir des de portals d'infografia utilitzats per una bona part dels mitjans de comunicació com Carto, Infogram o Tableau i que es poden aprendre a partir de tutorials i perfeccionar-se amb una oferta àmplia de cursos on-line o presencials en diferents parts del món.

La tècnica d'extracció i anàlisi de la informació és encara un terreny per explorar pels professionals de la informació. Aquest és, sens dubte, un dels factors diferencials del Postgrau en Periodisme de Dades de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. La tècnica de les dades aplicada al periodisme, no només complementa la formació d'anàlisi de la informació periodística, sinó que obre les portes al professional per vincular-se a equips de treball multidisciplinaris en diferents àmbits periodístics o fins i tot empresarials.
El curs ofereix una formació lligada a la tècnica del data science, tot vinculant professionals de la indústria periodística en una relació estratègica amb experts en investigació en ciències socials. Diferents conceptes estadístics aplicats a l'avaluació i neteja de la informació, així com la introducció a programes específics d'extracció i anàlisi, com R, són els objectius formatius de la segona edició del Postgrau de Periodisme de Dades de la UVic-UCC.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Cristina Fernández
Periodista. Professora associada de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Carles Puigdemont | ND
Bernat Surroca
01/01/1970
La Fiscalia demanarà al Suprem una euroordre de detenció contra el president de la Generalitat si participa aquest dilluns de manera presencial en una conferència a la Universitat de Copenhaguen | L'advocat de Carles Puigdemont reconeix que hi ha un alt risc que sigui detingut si surt de Bèlgica | Roger Torrent proposarà demà al matí el líder de Junts per Catalunya per ser investit president
01/01/1970
Les actes de la policia espanyola descriuen l'activitat dels Mossos en els diversos districtes i en més d'un cas també relaten l'actitud dels votants cap als agents de la policia catalana.
01/01/1970
"Què significa això d''un sol poble'? Em sembla feixista, em sembla nazi", afirma Victoria Camps
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme