La veu de Nació

Atutxa i la independència judicial

«Les sentències d'Estrasburg es van acumulant i ja no ens permeten parlar d’una simple anècdota»

| 13/06/2017 a les 22:04h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per haver inhabilitat Juan Mari Atutxa. El Tribunal d’Estrasburg donava així la raó a l'expresident i als exmembres de la mesa del parlament basc, Gorka Knorr i Kontxi Bilbao. Concretament, el tribunal va considerar que el procés judicial va vulnerar l’article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans, el qual dicta que “tota persona té dret a que la seva causa sigui escoltada, públicament i dins d’un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial”. Cal recordar que l’any 2013 el Tribunal Constitucional va denegar l’emparament a l’expresident del parlament, avalant així la decisió del Suprem.

Aquesta però no és la primera vegada que observem una cosa semblant. L’any 2011 Espanya va ser condemnada per vuitena vegada per no investigar unes tortures que haurien ocorregut en el marc d’una operació antiterrorista contra ETA. De forma similar, l’any 2004, l’estat va ser també condemnat per no haver investigat de forma efectiva i en profunditat les denúncies de tortures a quinze independentistes catalans detinguts abans dels Jocs Olímpics del 1992. Les sentències d’aquest tipus es van acumulant i ja no ens permeten parlar d’una simple anècdota.

Aquestes condemnes, i l’acumulació de nombrosos casos, han tingut el seu reflex en l’opinió ciutadana. Segons el Global Competitiveness Report, la independència judicial espanyola se situava l’any 2016 en la posició número 65, per darrere de diversos països de dubtosa qualitat. Així mateix, l’any 2015 el Consell d’Europa va criticar de forma contundent Espanya per no atendre a les recomanacions fetes per tal de millorar la seva independència judicial. Tot plegat fa que la percepció sobre la independència judicial espanyola sigui una de les més baixes d’Europa. En concret, el 58% dels espanyols considera “dolenta” o “molt dolenta” la independència judicial de l’estat, una xifra només superada per Eslovàquia, Croàcia i Bulgària. Segons dades de l’Eurobaròmetre, bona part de la ciutadania espanyola considera que la manca d’independència judicial es deu, bàsicament, a les pressions del govern de torn. A tot plegat hi podríem afegir que l’estat espanyol és un dels que més desobeeix les directives europees, generalment només superat per Itàlia i Grècia.

Vistes aquestes condemnes i reguitzell de casos, és sorprenent que el debat sobre la independència judicial espanyola sigui tan poc visible. A vegades el debat emergeix, com en el cas de la tuitaire condemanda per mofar-se de Carrero Blanco, però rarament es proposen canvis substancials i les idees queden ràpidament tapades. Més enllà de l’argument cultural (l’herència del sistema judicial franquista), hi ha dos obstacles que adormen el debat i impossibiliten la reforma del sistema judicial espanyol.

El primer obstacle és l’enorme influència que el poder polític té sobre el poder judicial, incloent-hi el Tribunal Constitucional. Tot sovint l'elit espanyola governant ha utilitzat la justícia per tirar endavant, directament o indirectament, el seu programa de govern, convertint el poder judicial en un baluard important per l’acció política. Això ha fet que, progressivament, la justícia es tenyís de tocs conservadors. Progressivament, els mecanismes de cooptació i reproducció s’han fet més forts, fent del poder judicial un instrument clarament més conservador que la mitjana espanyola. El problema, a més, és que aquest conservadorisme es retroalimenta amb les noves generacions. Aquesta tendència, la idea que els que es dediquen al món de les lleis són més conservadors, no és pas un fenomen general, com algú podria creure. De fet, en d’altres latituds, els advocats i juristes són molt més d’esquerres que la mitjana.

El segon obstacle es deu al fet que una bona part de les decisions judicials controvertides tenen a veure amb el debat territorial, tal i com el cas català ens mostra gairebé cada setmana. Des de l’any 2012, el govern espanyol ha presentat més de 30 recursos al Tribunal Constitucional contra normes catalanes i, en la majoria dels casos, aquest ha fallat en contra. Catalunya és, de fet, el principal “client” del TC. El principal problema és, però, que bona part del sistema mediàtic i polític considera com a correctes la majoria de les decisions contràries a l’autogovern de les autonomies. La discrepància en el model territorial entre els principals partits espanyols és mínima, la qual cosa fa que el sistema es tanqui i es protegeixi l’estatus quo, donant com a bones decisions judicials que, en d’altres contextos, es posarien com a mínim en qüestió. Bona part de la societat espanyola legitima aquestes decisions, amb el cost associat de retroalimentar la independència i imparcialitat del sistema.

Sovint es demana a l’independentisme que no presenti la independència com una recepta totalment deslligada de les lleis. Però seguint la mateixa lògica, caldria recordar als que ens venen la idea del compliment de la llei les enormes mancances del sistema legal i judicial espanyol i, sobretot, caldria que ens expliquessin si realment el sistema no permet determinats referèndums o fins a quin punt estan disposats a seguir degradant la qualitat democràtica espanyola en pro d’una concepció monolítica i estanca del model territorial.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Bon article
LoPep, 14/06/2017 a les 10:48
+8
-0
Gràcies per un article tan complet i entenedor.

No sé qui va dir que la democràcia és el govern de les majories, respectant les minories. Això no ho compleix Espanya, que fa servir la seva majoria demogràfica per promulgar una legalitat injusta envers els catalans.

Fa anys, sota una altra legalitat injusta, es deia que "en España no hay divorcio, existe el 'ahi te quedas'".
Doncs es tracta d'això, com que no ens volen deixar fer una llei justa de divorci, els haurem de fer un 'ahi te quedas'.
Mmm...
Joan Safont, 14/06/2017 a les 16:00
+0
-4
Esperava un article més treballat. Sobretot de part d'un politòleg becat a les Amèriques i tal. Però ja se sap: la manca de rigor és el pa nostre de cada dia a les universitats catalanes. Molta llàstima.
I que cal fer?
Primet, 14/06/2017 a les 16:47
+1
-0
Tot això ja ho sabem. Però que hem de fer? Per quant de temps mes?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Toni Rodon
Politòleg de London School of Economics (Londres) i coautor de la pàgina "El Pati Descobert". A twitter @elpatidescobert.
El debat a TV3 entre els portaveus de les set principals formacions | Adrià Costa
01/01/1970
El debat decisiu a tres dies de les eleccions entre els portaveus de les set principals formacions polítiques
 23:22 La pausa del debat, al Facebook Live del 324.

 23:22 El debat de TV3 fa una pausa per a la publicitat.
 23:18 Miquel Iceta retreu a l'independentisme que "intenta projectar frustracions, incapacitats i impotències", i nega que el dèficit sigui de 16.000 milions d'euros, sinó de 2.400. A parer seu, una de les primeres coses que cal fer és exigir al govern espanyol que faci els deures amb la reforma del finançament.
 23:15 Jordi Turull lamenta: "La capacitat normativa per fer coses al servei de la gent ens la suspenen i a més el dèficit fiscal és asfixiant". Explica que l'Estat actua contra la capacitat d'autogovern de Catalunya. De les darreres 26 lleis, la meitat estan suspeses, precisa.
 23:12 Marta Rovira retreu a Xavier García Albiol que "estan tractant els ciutadans de primera i de segona" perquè no van aprovar la llei d'accés universal a la salut, i acusa el govern de discriminar en funció de l'origen.
 23:10 Miquel Iceta es compromet a prioritzar les escoles bressol, perquè el Govern sortint "va dedicar-hi zero euros en el pressupost d'enguany".
 23:07 Carles Riera espera que el 22-D comenci la "restitució" de la República i fer un pas endavant en drets civils i democràtics. "El canvi social i econòmic que ens permeti cosir el país no és possible en el marc estatal i estatutari", defensa, i insisteix: "Ni amb equidistàncies, ni amb Estatut d'autonomia ni amb Constitució no és possible".
 23:05 Xavier García Albiol torna a parlar d'una conversa amb un taxista. Explica que aquest dilluns n'ha agafat un i el conductor li ha relatat que la seva mare 85 anys "està esperant des de fa tres mesos que li posin una pròtesi". En la seva opinió, als catalans els preocupa aspectes com les llistes d'espera i els nens que estudien en barracons. Demana als partits aparcar diferències i a arribar a acords en els àmbits socials.
 23:04 Xavier Domènech aposta per un New Deal que superi les fractures socials a Catalunya i revertir les retallades.
 23:02 Miquel Iceta afirma que volen canviar de rumb i reitera la seva aposta per la reforma federal.
 23:01 Inés Arrimadas: "La meva prioritat si som presidents de la Generalitat, presidenta de la Generalitat, és tornar a unir els catalans". També anuncia que vol fer una auditoria de la Generalitat per aixecar catifes, per saber quants diners es gasten en estructures d'estat i destinar els diners del procés a l'educació i la sanitat. 
 22:59 Marta Rovira diu que primer cal superar el 155 i després lluitar contra les desigualtats. "No és cert que l'economia patís en el nostre país abans del 30 de setembre, estava batent rècords històrics", reivindica.
 22:58 Jordi Turull: "La gent ha de votar en clau de dignitat democràtica i d'institucions".
 22:58 El debat entra en el segon bloc, del present.
 22:57 Jordi Turull: "Com més hem posat la decisió i la paraula en mans dels ciutadans més forta ha estat la repressió".
 22:55 Jordi Turull, a Domènech: "Aquesta equidistància entre porres i urnes ens sap molt de greu".
 22:53 Xavier Domènech: "És evident que el bloc de José María Aznar no sumarà". A més, retreu que l'estratègia independentista ha dut a "un govern intervingut", i pregunta a partir del 21-D quina política volen portar els sobiranistes "per avançar" i no només per restituir el Govern.
 22:52 El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, pregunta a Miquel Iceta si pensa pactar amb els que es volen carregar el model d'immersió lingüística, i Iceta respon: "No volem canviar el model lingüístic de l'escola catalana".
 22:50 Miquel Iceta: "Un mestre a l'escola catalana ha de saber català". Xavier Domènech ironitza que Iceta té "tendència" a respondre per Inés Arrimadas.
 22:47 El sindicat USTEC-STEs pregunta a Inés Arrimadas si s'ha d'exigir el català al professorat, i ella contesta que els professors, igual que la resta de funcionaris, han de tenir requisits adients per la feina que han de fer. "Depèn de l'assignatura que donin els professors", continua, i es pregunta: "M'estan dient que per ser professor d'anglès has de tenir nivell C de català però no un nivell d'anglès?".
 22:45 Xavier García Albiol critica que el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha estat declarat persona no grata en 105 municipis. Jordi Turull replica: "A mi m'han posat a la presó".
 22:43 Xavier García Albiol afirma que "una part de la població ha d'estar molt decebuda" després del Govern sobiranista. "Els 470.000 catalans que estan aturats no mengen de la República, del procés independentista", sosté.
 22:42 Miquel Iceta defensa l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i rebutja tornar al 6-7 de setembre i l'1 d'octubre. "No és un bon plantejament", considera, i creu que la República "no té unes bases sòlides".
 22:40 Carles Riera assevera que "ningú pot negar les condicions d'excepcionalitat que ha produït el 155", i diu que caldrà restituir el Govern "més adequat" per restituir la República.
 22:39 Inés Arrimadas recorda el "per què no tornes a Cadis?" que li va dedicar l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert. "Si aneu repetint això us quedareu sols a Catalunya perquè més de la meitat de la població té orígens fora de Catalunya", ressalta.
 22:37 Inés Arrimadas, al "tripartit" independentista: "Ni tan sols són capaços d'explicar la seva gent què és el que faran". 
 22:35 Xavier Domènech diu a Jordi Turull que, com diu ell, això "va de democràcia", però també cal afrontar altres aspectes que Domènech considera que el Govern ha oblidat com la pobresa infantil.
 22:35 La Junta Electoral sanciona TV3 per la manifestació de Brussel·les i el concert pels presos. L'organisme també contradiu la resolució de la junta provincial i dona la raó a RTVE en el plet amb la CUP per un anunci electoral no emès. Ho explica Sergi Ambudio.
 22:34 Miquel Iceta, sobre la restitució del Govern després del 21-D: "Les eleccions serveixen per triar un president i un govern, o no?".
 22:31 Xavier García Albiol, Marta Rovira i Jordi Turull s'enfronten pels presos polítics. "La Soraya va admetre que els presos polítics ho són precisament pel que pensen", diu Rovira, i Turull subratlla: "La meva llibertat provisional no em permet explicar com jo voldria".
 22:28 Federalistes d'Esquerres pregunta a ERC si estan a favor d'una Unió Europea sense fronteres interiors entre els estats. Marta Rovira diu que sempre han estat d'acord amb la UE i han defensat una república catalana exercint dins la UE, però considera que cal "reformar moltes coses" d'aquesta "Europa dels privilegis". Retreu que faci "selecció" a l'hora de condemnar la repressió política.
 22:27 Carles Riera reclama als "comuns" que no governi amb el PSC, i retreu al PP que utilitza "l'argument del maltractador o el colonitzador" contra Catalunya. Inés Arrimadas demana que retiri aquesta darrera afirmació.
 22:23 Xavier Domènech carrega contra l'aplicació del 155, del qual considera: "El 155 ens ha fet enormement vulnerables com a país". També interpel·la a l'independentisme. "Per molt que vostès estiguin explicant que ho van fer tot bé, no ho van fer bé", indica.
 22:26 ENQUESTA Qui està guanyant el debat de TV3? Vota a l'enquesta de NacióDigital.
 22:22 Inés Arrimadas: "Els partits independentistes tenen un problema amb la realitat". Segons ella, "viuen en la bombolla del procés".
 22:20 Marta Rovira reivindica l'obra de govern, com la reducció del 24% de les llistes d'espera, i uns pressupostos que permeten pagar a 30 dies els proveïdors. "El govern ha governat i ha fet grans gestes", defensa.
 22:18 Xavier García Albiol, als partits independentistes: "Si ha alguna responsabilitat del que ha passat a Catalunya els últims dos anys és d'aquells que han estat governant". Els demana quie diguin una sola mesura "que hagi significat un aspecte positiu" per als ciutadans a partir del procés independentista.
 22:16 Jordi Turull es pregunta si es restituirà el president 130è de la Generalitat, o sigui Carles Puigdemont, o hi haurà el president "155" posat per Mariano Rajoy. Apel·la a una resposta democràtica per "derrotar" els empresonaments i la violència de l'estat.
 22:15 Carles Riera retreu el "cop d'estat" del PP amb Ciutadans i el PSC que "pretén imposar l'autoritarisme de la monarquia espanyola", i carrega contra l'"estat espanyol dictatorial".
 22:13 Xavier García Albiol, que fa la primera intervenció en castellà del debat, creu que el 21-D cal deixar pas "a un gobierno democràtic que es preocupi dels problemes reals dels catalans".
 22:12 Xavier Domènech considera que comença a ser un procés que "té menys de país, i massa de govern i de partit".
 22:11 Miquel Iceta considera que l'actual context polític és responsabilitat de les forces polítiques del procés "sense tenir present les normes bàsiques de la democràcia", i "fulminant l'Estatut". 
 22:09 Inés Arrimadas diu que el Govern va fer "una fugida cap enlloc", però també responsabilitza el govern espanyol per haver mirat cap a una altra banda. Diu que el 21-D es pot deixar enrere el malson del procés i es pot iniciar una nova etapa".
 22:06 Els candidats responen com s'ha arribat fins aquí. Marta Rovira retreu que el govern espanyol s'ha negat a negociar el referèndum, i "té tanta fòbia a la democràcia que n'altera absolutament les normes de joc", cosa que fa que no hi pugui ser Oriol Junqueras debatent.
 22:02 Jordi Turull respon una pregunta de Societat Civil Catalana (SCC) sobre si mantindrà la via unilateral. Diu que vol dir "renunciar al diàleg, no se'ns ha volgut ni escoltar", i que seguiran perseverant perquè hi hagi diàleg i negociació", ja que la unilateral la gestionen altres.
 21:59 Comença el debat de TV3, l'últim televisiu d'aquesta campanya electoral al 21-D. Durarà unes dues hores, s'estructurarà en tres blocs i els candidats hauran de respondre també la pregunta de representants d'entitats amb les quals no s'identifiquen.
 21:57 Els candidats que participen en el debat de TV3 ja s'han fet la foto de família uns minuts abans de començar.
 

Els candidats en el debat de TV3 al 21-D, el darrer de la campanya. Foto: Adrià Costa

 21:55 Tot a punt per al debat del 21-D a TV3, el darrer de la campanya electoral. Hi participen Jordi Turull (Junts per Catalunya), Marta Rovira (ERC), Inés Arrimadas (Ciutadans), Miquel Iceta (PSC), Xavier Domènech (Catalunya en Comú-Podem), Xavier García Albiol (PP) i Carles Riera (CUP).
 21:25 Carrizosa, a Puigdemont: «Quan en una democràcia s'atropellen les normes, els que queden fora del sistema són els que ho fan». El portaveu de Cs ha etzibat que els dies 6 i 7 de setembre el Govern es va passar les normes per "l'Arc de Triomf" perquè van aprovar les lleis de desconnexió i del referèndum amb només 72 vots dels 90 necessaris. Ha estat el cap de cartell del penúltim acte de campanya a la demarcació, celebrat a Vila-seca. Informa Jonathan Oca.
 21:16 PÒQUER DE CAMPANYA. 18 de desembre: Ortega irromp, la fiscalitat de la CUP, el llop De Guindos i els reflexos de Cs. La síntesi editorial de NacióDigital, avui a càrrec de Ferran Casas.
Entrades anteriors »
Xavier Domènech, a la Sexta | Dani Gago / Catalunya en Comú
Sara González
01/01/1970
Xavier Domènech va afrontar una curiosa salutació d'Albiol, a qui amb prou feines coneix, just abans del debat de La Sexta
Marta Rovira i Ester Capella en la seva visita a Oriol Junqueras a la presó. | Cedida
Roger Tugas
01/01/1970
El programa i els discursos d'ERC s'han de modular per evitar que el Suprem els usi per acusar els dirigents investigats de reiteració delictiva, i d'aquí l'accent que es posa en la recerca del diàleg amb l'Estat
El Palau de la Generalitat, tancat i barrat | Adrià Costa
Josep M. Vilalta
01/01/1970
«El debat nacional intens dels darrers anys ha desdibuixat o ha deixat en segon terme d’altres prioritats polítiques igualment necessàries si volem consolidar un país de major progrés social i econòmic»
Aida Morales | 14 comentaris
01/01/1970
Els politòlegs Marc Sanjaume i Joan Botella descarten una alteració substancial dels resultats, malgrat els dubtes "raonables" de frau | La població pot comprovar el registre censal i aclarir dubtes als seus ajuntaments
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat