tribuna oberta

La llei de Macron per moralitzar la vida pública

«El projecte de l'actual president és innovador i planteja la no-acumulació de mandats, la prohibició de contractar familiars i que els diputats no siguin membres de consells d'administració»

| 18/06/2017 a les 11:00h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot govern sol fer una reforma laboral o una d’educativa. Els governs espanyols en són un exemple. Govern que passa, govern que fa la seva. A França totes les presidències en tenen una o altra.

Però la llei que ara es proposa fer el nou president francès, Emmanuel Macron, i el seu executiu és realment innovadora i audaç. Una llei de “la moralització de la vida pública”. Així l’anomenen. Una llei ambiciosa que pretén ser una eficaç eina de transparència per la vida dels representants públics, i que es considera fonamental per tal de rescabalar la molt poca confiança ciutadana en els polítics electes.

Una llei que prem l’accelerador de l’agenda modernitzadora de l’estat francès que pretén el president Macron, servint de referent de la política de canvi que vol presentar i representar.

La llei serà la gran tasca del ministre de Justícia, el conegut dirigent centrista François Bayrou; que confia posar-se una bona medalla. I què es proposa la llei? Doncs encara són obertes les mesures que contindrà, però aquestes en són algunes:

1/ La no-acumulació de mandats. Els parlamentaris no podran acumular més de dos o tres mandats consecutius. La discussió entre dos/tres pot ser complicada.

2/ Prohibir el nepotisme, donant feina a familiars. Tema que ha estat central durant la campanya electoral per l’escàndol de la família de François Fillon, candidat a la presidència dels Republicans (sembla que hauria pagat salaris a la seva esposa per una feina fictícia).

3/ La creació d’un codi deontològic envers els grups d’interès o lobbies, així com el reforçament del codi deontològic parlamentari, fent-lo més estricte i exigint més transparència.

4/ Una regulació i un major control del finançament dels partits polítics i de les campanyes electorals. Els escàndols de la gestió financera de les campanyes han estat protagonistes de la política gal·la els darrers anys.

5/ Exigir als representants públics tenir un expedient judicial verge.

6/ Establir per llei que els ministres es dediquen íntegrament al seu ministeri. Fins ara un ministre podia ser alcalde o president regional a la vegada que s’ocupava de la seva cartera. Macron ja ha obligat al seu executiu a canviar-ho, i així, el primer ministre o el ministre de l’Interior han de deixar les seves respectives alcaldies, mentre que el ministre d’Exteriors ha de deixar la presidència de la Bretanya.

7/ Prohibir que els diputats formin part de cap consell d’administració de cap empresa, per tal d’evitar conflictes d’interessos.

8/ Una major transparència patrimonial del president de la República, avaluada al final del seu mandat per l’Alta Autoritat per la Transparència.

9/ Abaixar la molt alta remuneració dels expresidents de la República i, probablement, treure’ls l’atribució de passar a ser membres del Consell Constitucional.

10/ Mesures dirigides al control i fiscalització de despeses i de pressupostos parlamentaris.

La llei del govern Macron-Philippe pot contenir tots aquests punts, però també poden acabar sent més, o menys. Veurem fins on arriba, i sobretot veurem com s’aprova… Comptar amb una majoria àmplia a l’Assemblea Nacional per part del “partit del president” (la República En Marxa), com apunta el resultat de la primera volta, pot fer-ho fàcil. Organitzacions com Transparència Internacional ja li han donat el seu aval i ganes d’ajudar-hi. I des de l’Assemblea Nacional no s’hi posaran pegues.

Ja s’hi han mostrat a favor veus de l’esquerra, com el primer secretari del PS, Jean-Christophe Cambadélis (molt crític amb Macron des de sempre), i de la dreta, com l’exministra i excandidata a l’alcaldia de París, Nathalie Kosciusko-Morizet. Tot i que l’actual cap de llista a les legislatives dels Republicans, François Baroin, s’hi ha mostrat contrari. Òbviament, ho ha fet en gran part perquè estan en campanya i no poden quedar desdibuixats davant de la gran onada del “partit del president”.

Fins i tot el Front Nacional i el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, no han pogut negar els molts aspectes positius de la proposta.

Cap de les formacions està desaprofitant l’ocasió per tirar a la cara del govern Philippe el primer escàndol de l’executiu: el que envolta el ministre de la Cohesió del Territori, l’exsocialista i exportaveu de la formació de Macron, Richard Ferrand, que sembla que hauria incomplert amb algunes de les proposicions de la futura llei de la moralització de la vida pública. I allò de predicar amb l’exemple?

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

L'Albiol no compliria aquesta llei
Anònim, 18/06/2017 a les 13:00
+5
-0
Si s'és parlamentari o diputat no es pot ser alcalde
Ja en parlarem
Anònim, 19/06/2017 a les 12:34
+5
-1
El tema està bé, però el més important són les retallades socials i les mesures econòmiques que aplicarà. És un home del stablishment neoliberal, i per tant que es preparin els francesos (condicions de treball, jubilació, escoles i universitats, etc). Potser que mirin com va Espanya i veuran què els pot caure.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Roger Rosich
Analista i assessor polític
Actualment assessor del conseller de Territori i Sostenibilitat
Més opinions a @rogeRosich
 
Carles Puigdemont | ND
Bernat Surroca
01/01/1970
La Fiscalia demanarà al Suprem una euroordre de detenció contra el president de la Generalitat si participa aquest dilluns de manera presencial en una conferència a la Universitat de Copenhaguen | L'advocat de Carles Puigdemont reconeix que hi ha un alt risc que sigui detingut si surt de Bèlgica | Roger Torrent proposarà demà al matí el líder de Junts per Catalunya per ser investit president
01/01/1970
Les actes de la policia espanyola descriuen l'activitat dels Mossos en els diversos districtes i en més d'un cas també relaten l'actitud dels votants cap als agents de la policia catalana.
01/01/1970
"Què significa això d''un sol poble'? Em sembla feixista, em sembla nazi", afirma Victoria Camps
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme