Opinió

Quan érem eterns

«Créixer és anar marcant creuetes i anar-nos tancant portes. Tendim a pensar en l'eternitat en futur, però l'única etapa eterna és la infantesa»

per Eva Piquer , 27 de maig de 2017 a les 22:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Devia tenir trenta anys però els protagonistes dels meus somnis seguien sent el Miki, el Miquel, les dues Eves, les dues Ariadnes, l'Agustí, l'Abigaïl i l'Arantxa: els nens de la meva classe d'egebé, els Espiadimonis de l'escola Arrel. No cal haver estudiat psicologia per entendre que una part de mi es negava a abandonar la infantesa.

I és curiós, perquè diria que em vaig passar la infantesa intentant abandonar-la. Me la mirava des de fora, com si jo no fos d'aquell món. Ara, quan detecto un comportament similar en el meu fill petit, intento explicar-li que deixarà de sentir-se estrany, que acabarà trobant el seu lloc a la vida. Però és un consol fràgil: als vuit anys l'edat adulta és una abstracció, un potser, una hipòtesi que es desfà com un gelat de cucurutxo, afanya't a llepar-lo que ja regalima.


Si les coses van com cal i no et toca créixer abans d'hora, als vuit anys encara està tot per fer, el temps sembla que no jugui en contra teva, la pregunta què-seré-quan-sigui-gran té un ventall infinit de respostes i morir-se de vell sona igual que viure per sempre. Créixer és anar marcant creuetes i anar-nos tancant portes. Tendim a pensar en l'eternitat en futur, però l'única etapa eterna és la infantesa.

Un dia, mentre dinava amb el Miquel i recordàvem batalletes de l'escola, vaig descobrir que havia deixat de somiar en els antics companys de classe. I avui m'adono que ja no m'espanten els malsons ni els monstres de sota el llit, només em fa por la realitat. Tampoc aquí cal ser psicòleg, se'n pot fer un diagnòstic casolà: deu ser que m'he fet gran.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Eva Piquer
Barcelona, 1969. Escriptora, periodista i editora del magazín cultural Catorze.cat. Ha rebut el premi Josep Pla de novel·la i el premi Atlàntida a la millor articulista en llengua catalana. Viuria entre llibres. www.evapiquer.cat
16/11/2017

Conquerim la nostra llibertat

27/05/2017

Quan érem eterns

20/05/2017

Donem corda a la vida

13/05/2017

Hi ha algú més?

06/05/2017

​Si vols que surti el sol

29/04/2017

Fent camí de costat

22/04/2017

Si vols que t'estimin

15/04/2017

La música del nostre atzar

08/04/2017

D'això va el joc

01/04/2017

Amb la il·lusió encesa

Participació