Opinió

Entre dues Martes

«Aquest país necessita que des de totes les posicions ideològiques es trenqui d’una vegada per a totes les ambigüitats entre interès públic, familiar i de partit»

| 19/05/2017 a les 22:02h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 19/05/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara fa uns dies es coneixia la nota autògrafa amb la qual Marta Ferrusola, el 14 de desembre de 1995 ordenava a la Banca andorrana Reig de fer un traspàs de dos milions de pessetes al compte del seu fill Jordi Pujol Ferrusola, just mentre el seu marit es trobava al Parlament intervenint en la segona jornada de debat per a la seva investidura, per primer cop des de 1984 sense comptar amb una confortable majoria absoluta. L’ordre bancari era acompanyat amb aquest missatge en clau: “Reverend mossèn. Sóc la mare superiora de la Congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia. Ell ja li dirà on s’ha de col·locar. Molt agraïda. Marta”. Com és conegut, el retrobament del missatge ha provocat a Catalunya indignació. I també una ferotge ironia a les xarxes socials i fins i tot a la televisió, on els gags que representaven la antiga primera dama a lo Sister Act han capitalitzat quotes d’audiència més que notables. Com ha escrit Antoni Puigverd ara fa poc, Marta Ferrusola ha estat capaç de esdevenir la guionista de la seva pròpia paròdia.

La dimensió i les característiques de tot plegat, han acabat de desacreditar tota una manera d’entendre el país –més enllà de les seves polítiques concretes-, que ha estat hegemònica en les dècades passades, en part també entre aquells que mai havien votat per Pujol i pel seu partit. Una visió en la qual l’element comunitari, personal i fins i tot familiar havia tingut un pes molt destacat. I que paradoxalment sembla tenir encara una certa presència: alguns tendeixen a conceptualitzar les ombres de l’etapa pujolista (que engloben fenòmens diversos que van des de les conductes ben poc exemplars i confessades  dels membres de la família Pujol  -com  l’evasió fiscal- fins al presumpte finançament il·legal de CDC) com a un fet molt lligat a la idiosincràsia del personatge i de les seves circumstàncies, polítiques i fins i tot personals.

Sempre és important preguntar-se pel perfil humà dels actors polítics (i en el cas de Pujol no fer-ho seria molt equivocat), perquè ajuda a comprendre aspectes decisius, però ni és ni pot ésser la única clau a partir del qual s’interpreta la realitat. Entre d’altres coses perquè focalitzar-ho tot en les persones i les seves circumstàncies personals concretes altera la capacitat de percebre correctament el conjunt.  El cas Pujol en aquest sentit és un paradigma, que compta fins i tot amb el fatídic “chercez la femme”: una mare superiora que sembla dominar-ho tot, fins i tot des d’un punt de vista escènic, un tòtem en el qual descarregar totes les culpes. Fent-ho així s’evita enfrontar-se al problema principal, que rau en el com el nacionalisme conservador ha gestionat la relació entre interès privat i partidista i institucions públiques al llarg de tant de temps.

I justament perquè aquest últim és un problema polític, ha interpel·lat e interpel·la els hereus polítics i no familiars de Pujol. Ha contribuït a distorsionar de manera significativa la trajectòria d’Artur Mas, justament perquè aquest no ha sabut o no ha volgut desfer la boira i revertir dinàmiques com a mínim equívoques. Potser si ho hagués intentat des del moment de la seva arribada al comandament del llavors totpoderós partit nacionalista –la famosa advertència de Maragall al Parlament al 2005 era per sobre de tot un consell? –ho hauria aconseguit. Mai ho sabrem.

Però com que no ho ha fet el problema ha quedat irresolt, fins al via crucis de l’obertura dels casos Palau, 3%, ITV i un llarg etcètera. Fins al tumultuós congrés de dissolució de CDC que ha donat vida a un PDECat on una nova Marta –més jove i que res té a veure amb la seva homònima– s’ha fet amb un lideratge que està intentant consolidar. Marta Pascal en els últims mesos en més de una ocasió ha declarat la seva voluntat de deixar el passat més fosc de l’espai polític d’on procedeix. Arran de la votació del Parlament sobre l'acusació de CDC en el cas Palau sembla que a les declaracions han seguit ben poques actuacions concretes. I és greu, per urgent. Aquest país necessita que des de totes les posicions ideològiques es trenqui d’una vegada per a totes les ambigüitats entre interès públic, familiar i de partit.  

També us pot interessar

 

COMENTARIS

No tant pa al gos que amb menys en té prou
Anònim, 20/05/2017 a les 00:57
+7
-0
En primer lloc la nota de la mare superiora es una falsificació i de missatge en clau, res de res.
Es una evidència que els Pujol tenien diners irregulars. Fins aquí d'acord, i si tenen que donar comptes que ho facin, tot que jo, esperaria que ho facin després que ho fes el rei abdicat.
Ara, la nota clerical es una presa de pel per inflar el globus.
Un missatge secret de collons, de puta mare. Una clau secreta de la Mata-Hari: Soc la mare superiora, signat, Marta.
Va aneu, aneu a resar el rosari falsificadors.
No ens posem al costat de l'Estat sense reflexionar-ho!
Minont, 20/05/2017 a les 10:23
+8
-0
Estem veient que l'Estat ha fet un pilot d'acusacions falses per rebentar el procés. Com el tema dels comptes a Suïssa de Trias, d'en Mas i moltes altres coses que s'han demostrat falses.
En el tema Pujol, és més que probable que el 90% del què s'acusa sigui fals. Inventat per l'estat per exagerar-ho.
El mateix escrit de la mare superiora, que dónes, acríticament per cert, tant la Marta Ferrussola com fills seus diuen que és fals. Perquè t'has de creure més l'Estat, amb moltes falsedats provades, que els dels Pujol?

De moment, només sabem que hi ha una cosa certa amb els Pujol: que ara fa dècades, el pare de Pujol va deixar una herència a Andorra i no ho van declarar.
Si al final resultés que en Pujol (parlo estrictament de l'ex president de la Generalitat) només hagués fet això, que la resta de possibles acusacions no fossin certes, d'acord que no hauria obrat correctament, però això és una cosa relativament comprensible i està molt i molt lluny del què és un personatge continuadament corrupte.
De fet és exactament el mateix que hem fet quasi tots: "amb IVA o sense?"

Jo aconsellaria no acusar de res més als Pujol fins que no tinguem sentència i a més no es vegi que és un muntatge, perquè fins i tot la sentència és sospitosa de basar-se amb falsedats. Els jutges son espanyols.
Pixes fora de test
Anònim, 20/05/2017 a les 14:41
+0
-0
El document en que bases l'article és una burda falsificació. I com que bases tot l'article en aquest document se't desmonta l'article. Al final resultarà que el màxim del que se li podrá enculpar al Pujol és d'una herència oculta del seu pare. La resta...fum i moltes ganes de revenja per no haver estat capaços de ser alternativa al Pujol en 23 anys.
Jo acuso...
Anònim, 20/05/2017 a les 15:42
+0
-0
Que faria aquesta esquerra catalana, tant poruga i acomodada, sense CDC i els Pujol? Se li veurien totes les vergonyes (com passa a l'Ajuntafems de BCN, on, aquests dies, la Colau ha tingut que acudir d'urgència als Pujol per tapar la pròpia ineptitud).

Bé, és igual. És molt fàcil parlar del que ja ha passat, mirar amb suficiència als culpables d'actes ignominiosos d'altres temps, jutjar des de la barrera, fer antipolítica des d'una falsa tribuna de puresa. Si l'articulista accedís a les antigues agendes de treball del president Pujol, potser hauria de menjar-se part de l'article amb patates.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Paola Lo Cascio
Paola Lo Cascio és llicenciada en Ciències Polítiques i doctora en Història contemporània. Actualment és investigadora postdoctoral a l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa i professora d'Història Contemporània a la UB. Membre del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (Cehi-UB) i del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (Granma-UB). A Twitter: @PaolaLoCascio.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Oriol Junqueras, arribant a l'Audiència Nacional | ACN
01/01/1970
La defensa del vicepresident argumenta que l'executiu ni es va reunir ni va prendre acords des de la seva destitució
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
Évole durant l'entrevista a Maduro | Salvados
Toni Vall
01/01/1970
«Évole té un gran avantatge: és un home. El masclisme existeix també en aquesta professió i és bo explicar-ho» | «Per què totes les presentadores d'esports de la televisió han de ser joves i tan guapes?»
Els herois de la «Liga de la Justicia», darrer gran film de la factoria DC Comics
Esteve Plantada
01/01/1970
Set claus per saber quin és el "supergrup" més prodigiós del cinema
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Mural a favor dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
L'entitat demana anar més enllà dels grans actes de carrer i proposa reivindicar l'alliberament dels líders sobiranistes en el dia a dia
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira